La rinitis al·lèrgica, també coneguda com a Febre del Fenc, provoca símptomes semblants al refredat com ara secreció nasal, picor als ulls, congestió, esternuts i pressió als orificis nasals. Però, a diferència d'un refredat, la rinitis al·lèrgica no la provoca un virus, sinó que és una resposta al·lèrgica als al·lèrgens en interiors o a l'aire lliure. Al·lèrgens com per exemple el pol·len, els àcars de la pols, la saliva que llencen els gats, gossos o altres animals amb pèl o plomes. Així ho explica la Dra. Valery Núñez, del servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya.

La rinitis al·lèrgica provoca símptomes semblants al refredat com ara secreció nasal, picor als ulls, congestió, esternuts i pressió als orificis nasals

A més, la rinitis al·lèrgica pot influir en el dia a dia de la persona, tot afectant el seu rendiment a la feina o a l'escola. Val a dir, però, que es pot trobar una solució als símptomes de la rinitis al·lèrgica si s'aplica el tractament adequat.

Símptomes 

Els símptomes de la rinitis al·lèrgica són:

  • Degoteig nasal i congestió nasal
  • Ulls plorosos, vermells i que causen picor (conjuntivitis al·lèrgica)
  • Esternuts
  • Tos
  • Picor al nas, el paladar o la gola
  • Pell inflada i de color blau sota els ulls (ulls morats al·lèrgics)
  • Degoteig postnasal
  • Fatiga

Factors estacionals

Els símptomes de la rinitis al·lèrgica poden començar o empitjorar en un moment concret de l'any. Els detonants són els següents:

  • El pol·len dels arbres, que és habitual a principis de la primavera.
  • El pol·len de la gespa, que és freqüent a finals de la primavera i a l'estiu.
  • El pol·len de l'ambrosia, propi de la tardor.
  • Els àcars de la pols, les paneroles i la caspa de les mascotes, que poden estar presents tot l'any. Els símptomes dels al·lèrgens d'interiors poden empitjorar a l'hivern quan les cases es ventilen menys.
  • Les traces de fongs i floridura de l'interior i de l'exterior, que es consideren estacionals i perennes.

Causes

Quan tens rinitis al·lèrgica, el sistema immunitari identifica una substància aèria innòcua com si fos nociva i, tot seguit, produeix anticossos contra aquesta substància innòcua. I la pròxima vegada que es té contacte amb la substància, aquests anticossos envien una alerta al sistema immunitari perquè alliberi substàncies químiques, com la histamina, al torrent sanguini, cosa que causa una reacció que provoca els símptomes de la rinitis al·lèrgica.

Factors de risc

Els següents factors poden incrementar el risc de desenvolupar rinitis al·lèrgica:

  • Tenir altres al·lèrgies o asma.
  • Tenir dermatitis atòpica (èczema).
  • Tenir un familiar de sang (com un pare o un germà) amb al·lèrgies o asma.
  • Viure o treballar en un entorn que t'exposi constantment a al·lèrgens, com ara la caspa dels animals o els àcars de la pols.
  • Tenir una mare que va fumar durant el primer any de vida.

Complicacions

Les dificultats que es poden associar a la rinitis al·lèrgica són les següents:

  • Disminució de la qualitat de vida. I és que la rinitis al·lèrgica pot reduir la teva capacitat per gaudir d'activitats d'oci i fer que et sentis menys productiu. De fet, no és estrany que la rinitis al·lèrgica provoqui baixes laborals i absentisme laboral.
  • Son deficient. Els símptomes de la rinitis al·lèrgica poden mantenir-te despert o dificultar que continuïs dormint, cosa que pot causar fatiga i una sensació de malestar general.
  • Empitjorament de l'asma. La rinitis al·lèrgica pot agreujar els símptomes de l'asma de la tos i de l'emissió d'un so semblant al d'un xiulet a l'hora de respirar.
  • Sinusitis. La congestió perllongada dels sinus paranasals a causa de la rinitis al·lèrgica pot augmentar la teva susceptibilitat a la sinusitis. La sinusitis és una infecció o inflamació de la membrana que recobreix els sinus.
  • Infecció d'oïda. En els nens, la rinitis al·lèrgica en general és un factor en la infecció de l'orella mitjana (otitis mitjana).

Diagnòstic

A l'hora de realitzar el diagnòstic, el metge pot dur a terme un examen físic, fer una història clínica i, probablement, et recomanarà una o ambdues de les proves següents:

  • Prick Test. Amb el Prick Test es pot esbrinar si tens alguna reacció al·lèrgica després que et punxin a la pell del braç o a la part superior de l'esquena amb materials que desencadenen al·lèrgies. Si tens al·lèrgia, tindràs a la pell un bony elevat (ronxa) al lloc on hi havia aquest al·lergen. 
  • Anàlisi de sang per detectar al·lèrgies. Concretament, s'envia una mostra de sang per mesurar la resposta del sistema immunitari a un al·lergen concret. També anomenada prova radioalergosorbent (RAST). Aquesta prova mesura la quantitat d'anticossos que generen l'al·lèrgia al torrent sanguini, coneguts com a anticossos d'immunoglobulina E (IgE).
  • Test de Provocació Nasal Especifico (TPNE). El TPNE es pot utilitzar quan hi ha dubtes sobre al·lèrgies ambientals. Consisteix a "insuflar" l'agent sospitós específic (en preparat liofilitzat) a les fosses nasals de forma controlada i progressiva. Un cop fet, es valora la resposta de la persona a la insuflació de l'agent sospitós a través de mitjans clínics i instrumentals. Aquesta és una avaluació que s'està implementant al departament d'otorrinolaringologia de Quirónsalud.
Dona refredada / Pexels
Foto: Pexels

Tractament

El millor que es pot fer per tractar la rinitis al·lèrgica és limitar al màxim l'exposició a les substàncies que la causen. Si la febre del fenc no és gaire greu, els medicaments de venda lliure potser són suficients per alleujar els símptomes. Però, si es pateixen símptomes més greus, és probable que calgui prendre medicaments amb recepta mèdica. En aquest sentit, escau subratllar que hi ha moltes persones que troben el millor tractament, tot combinant medicaments per a l'al·lèrgia. Així doncs, és possible que necessitis provar-ne alguns fins a trobar els que et funcionin millor.

El millor que es pot fer per tractar la rinitis al·lèrgica és limitar al màxim l'exposició a les substàncies que la causen

D'altra banda, cal tenir present que, si un pacient pediàtric té rinitis al·lèrgica, cal que s'adreci al metge per parlar sobre el tractament. També cal tenir en compte que no tots els medicaments estan aprovats per al consum pediàtric. Llegeix atentament les etiquetes.

Entre els medicaments per a la rinitis al·lèrgica s'inclouen els següents:

  • Corticoides nasals.
  • Antihistamínics.
  • Descongestionants.
  • Cromolina sòdica.
  • Modificador de leucotriens.
  • Ipratropi nasal.
  • Corticosteroides orals.
  • Injeccions per al·lèrgia (immunoteràpia).

Quirónsalud, el grup hospitalari líder a Espanya

Quirónsalud és el grup hospitalari líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. Concretament, té una plantilla de 40.000 professionals en més de 125 centres sanitaris, entre els quals hi ha 50 hospitals que ofereixen prop de 7.000 llits hospitalaris. A més, disposa de la tecnologia més avançada i un gran equip de professionals altament especialitzats i de prestigi internacional.

Entre centres de Quirónsalud hi ha l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, Centre Mèdic Teknon, Ruber Internacional, Hospital Universitari Quirónsalud Madrid, Hospital Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policlínica de Gipuzkoa, Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón, etc.

Quirónsalud disposa de la tecnologia més avançada i un gran equip de professionals altament especialitzats i de prestigi internacional

Però això no és tot. Quirónsalud també treballa en la promoció de la docència (vuit dels seus hospitals són universitaris) i la investigació medicocientífica (compta amb l'Institut de Recerca Sanitària de la FJD, acreditat per la Secretaria d'Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació). A més, el servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l'experiència acumulada als diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions.

Finalment, escau recordar que Quirónsalud està desenvolupant una gran quantitat de projectes de recerca a tot Espanya. I molts dels seus centres realitzen, en l'àmbit de la investigació mèdica, una activitat capdavantera. N'és prova el fet que son pioners en diferents especialitats com oncologia, cardiologia, endocrinologia, ginecologia i neurologia, entre d'altres.