Un any més estem a les portes de Nadal, que enguany són les festes de la tornada a la normalitat. Fa por dir aquesta frase, quan semblava que ho havien de ser les del 2021 fins que la variant òmicron va aparèixer a les nostres vides i va fer que tot anés pel pedregar: en només unes poques setmanes vam passar de veure'ns en dinars i sopars multitudinaris, planificant les celebracions com les d’abans a comprar-nos tests d’antígens en massa per poder-nos reunir, encara que fos en petit comitè, per celebrar Nadal i tornar ràpidament cap a casa, amb l’amenaça del toc de queda. Enguany, sembla que per fi si, aquestes celebracions han de tornar a la normalitat: no hi ha res que faci indicar que la covid sigui protagonista i fins i tot podria desaparèixer dels temes de sobretaula. Però, exactament, com estàvem el 2020 un dia com avui? I el 2021? Fem memòria. 

Unes festes descartades 

Les festes de Nadal del 2020 van quedar pràcticament descartades des del principi de la pandèmia. Potser no ben bé des dels primers dies, quan estàvem convençuts que el confinament duraria només dues setmanes i que després tot tornaria a ser com abans, però si quan aquest es va començar a allargar i les restriccions van seguir ben vigents un cop acabat el primer estat d’alarma. Cal tenir molt en compte que durant el primer Nadal amb covid, el del 2020, només havien tingut lloc dues onades del coronavirus: la primera, marcada pel confinament estricte, i la segona, en la que es va començar a aplicar el confinament municipal i va entrar en vigor una de les mesures més restrictives de tota la pandèmia: el confinament nocturn, més conegut com a toc de queda, encara que des de les autoritats s’intentés evitar utilitzar un nom amb connotacions tan negatives com aquest.

Un dels conceptes estrella d’aquella època va ser “grup bombolla”, és a dir, aquell grup de persones que formaven part del nostre cercle més proper i la majoria de celebracions va ser per videotrucada. En aquell moment, les dades, comparats amb les que es van viure just un any després, eren molt baixes, però sense el context que dona el temps semblava que estaven disparades, especialment si tenim en compte que l’índex de mortalitat era molt més alt i que les vacunes es van començar a posar just passades les festes. Concretament, el risc de rebrot la nit de Nadal era de 345 punts, la RT d’1,2 i la incidència acumulada a dues setmanes de 303 casos per 100.000 habitants. Aquell dia s’havien notificat 2.958 casos i 47 morts, una xifra que va anar en augment durant les setmanes següents. 

Nadal marcat per les restriccions 

Tot plegat es traduïa amb les següents restriccions: les reunions estaven limitades a un màxim de 6 persones, però durant els dies festius (24,25,25 i 31 de desembre i 1 i 6 de gener) el límit s’ampliava fins a 10, amb els nens inclosos i mesclant com a màxim dos grups bombolla. En aquella època estava vigent el toc de queda entre les 22 hores i les 6 del matí, un dels més restrictius de tot l’Estat. A més, també hi havia el tancament perimetral de Catalunya, però es va fer una excepció per permetre la tornada al domicili familiar en el cas de catalans que vivien fora del país per motius laborals o d’estudi. A més, també hi havia el confinament comarcal i només se’n podien escapar aquells que tenien una segona residència o anaven a un hotel amb la bombolla de convivència. Una de les mesures que més rebuig va generar va ser el tancament dels bars i restaurants, que durant les festes només van poder obrir per servir esmorzars i dinars de 7:30 a 9:30 i de 13:00 a 15:30, per sopar només hi havia la possibilitat de demanar menjar per esmorzar. 

El Nadal de la variant òmicron 

Tot i que aquestes restriccions ara ens semblen molt dures i impensables, en aquell moment formaven part de la nostra normalitat i entraven dins la lògica. Per això, tot i que l’any següent les restriccions eren menys intenses, per a moltes persones les festes de Nadal van ser més complicades el 2021 que el 2020. Moltes famílies ja desitjaven poder-se tornar a trobar, però una variant que va aparèixer a finals de novembre a Catalunya vinguda des de Sud-àfrica va desbaratar tots els plans dels catalans. Estem parlant de l’òmicron, que va provocar contagis massius, però menys greus que les soques anteriors. En aquell context el govern espanyol i el català van optar per estratègies diferents: el primer es va limitar a dir que la vacunació havia estat un èxit, optant per recuperar l’única mesura que els experts no havien reclamat: la recuperació de la mascareta als espais interiors; mentrestant, el Govern va ser més dur, en línia en les peticions de l'OMS. 

Cal tenir en compte que les dades epidemiològiques estaven totalment disparades a conseqüència de la ràpida expansió de la variant òmicron. Estem parlant de un risc de rebrot de 1.424 punts, una Rt de 1,36 i una incidència acumulada de 1.802 casos. En un sol dia s’havien detectat més de 17.000 nou casos, una xifra que va anar en augment a mesura que avançaven les festes i que va tocar sostre a finals de gener. Aquesta diferència de xifres respecte al 2020 resultava esfereïdora, però, així i tot, les restriccions eren més lleus i començava a planar la idea que ens havíem d’acostumar a viure amb el virus, tal com ha acabat succeint. La variant òmicron hi ha jugat un paper fonamental, ja que es va viure com una vacunació massiva: centenars de milers de contagis a tot l’Estat i una xifra molt més reduïda de morts van ajudar a la immunització de la població. 

Començant el 2022 amb toc de queda 

Llavors, el Govern de la Generalitat, indignat per la passivitat de l’Estat davant l’avenç de la covid, va optar per aplicar també algunes mesures. Va ser ell llavors conseller Josep Maria Argimon qui es va encarregar d’anunciar les restriccions que van entrar en vigor just abans de les festes, la matinada de la nit de Nadal i que afectaven sobretot a la restauració i l’oci nocturn, amb una reducció de l’aforament a interiors de bars i restaurants al 50% i un tancament de les discoteques. A més, les reunions socials també estaven limitades a 10 persones, com el 2020: són molts els que es van menjar el raïm amb la seva família a través d’una videotrucada. Un dels fantasmes del passat també va tornar: després de demanar autorització al TSJC, el toc de queda va estar vigent d’una a sis de la matinada per intentar reduir les interaccions socials. A diferència del 2021, els Reis d'Orient van desfilar pels pobles de Catalunya, això sí, amb la mascareta posada. 

Com està la situació actualment?

Si Nadal del 2020 i del 2021 va estar marcat per la gran presència de la covid a la nostra vida, enguany la situació és ben diferent. La grip és la malaltia respiratòria més important, segons revelen les dades de Salut: concretament, s'ha disparat en l'última setmana, duplicant la seva incidència acumulada a 14 dies. Des de dilluns 12 a diumenge 18, es van detectar més de 8.000 casos d'aquest virus a l'atenció primària, que es começa a col·lapsar per culpa seva. Mentrestant, tot i que en els últims set dies han mort 21 persones de covid, aquesta malaltia va perdent força i els hospitals es buiden de pacients amb coronavirus. Un bon senyal que demostra que aquest serà, per fi, un Nadal sense la pandèmia. Almenys la del coronavirus.