Un grup de professionals sanitaris de Catalunya s'han unit per impulsar 'Metges pel Català', un moviment que va néixer el passat mes de gener a través d'un xat a Telegram, que agrupa facultatius i estudiants de medicina i que té per objectiu normalitzar l'ús del català a l'àmbit de la sanitat i la recerca biomèdica. De moment, ja compta amb més de 2.000 membres i defensa el dret dels pacients a expressar-se i ser atesos en la llengua pròpia de Catalunya. Davant la demanda d’obrir aquesta iniciativa, més enllà dels metges, s’ha creat un xat nou anomenat ‘Salut pel Català’, amb el qual els promotors del projecte preveuen treballar de forma coordinada.
En un comunicat, els impulsors del moviment han explicat que el grup va néixer després que es detectés un retrocés important en l’ús habitual del català a l’àmbit de la salut i la recerca biomèdica. "Entre les causes d’aquest retrocés hi ha el desconeixement ampli dels drets dels pacients, la manca de diligència de les administracions en implementar actuacions que prioritzin l’ús de l’idioma, així com el canvi profund en la demografia dels professionals de la salut, amb la incorporació d’un nombre substancial que no coneix ni usa l’idioma regularment", han assenyalat.
Presència del català a l'entorn sanitari
Segons les dades que té el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, més del 60% dels nous col·legiats en medicina a Catalunya no són catalanoparlants, i més del 50% dels estudiants de les facultats de medicina catalanes són de fora del territori i molts candidats a escollir una especialitat MIR a Catalunya no coneixen la llengua. Des de Metges pel Català lamenten que la pèrdua del català al sistema sanitari es deu a diferents causes, entre les quals assenyala el desconeixement dels drets dels pacients tant per part dels professionals sanitaris com dels mateixos usuaris. En aquest sentit, destaquen que els pacients tenen dret a expressar-se en la llengua pròpia de Catalunya, i per tant a ser atesos en català. A més, han remarcat els beneficis assistencials que es deriven de l'ús de l'idioma propi del pacient.
Els impulsors del moviment han detallat que ja han engegat algunes accions immediates davant la urgència i la inquietud que constatem per "l’abandonament progressiu de l’ús de la nostra llengua a la Sanitat". A més, han creat un decàleg per a la protecció dels drets del català. No és l'única iniciativa que han pres, també plantegen crear grups de dinamització de la llengua a tots els centres sanitaris i de recerca dels territoris de parla catalana. "Creiem que és molt enriquidor conèixer i fer ús de la llengua pròpia del territori on es viu, s’estudia o es treballa", han assenyalat.
Infermera catalanòfoba
La creació d'aquest grup coincideix amb la polèmica sorgida al voltant d'una infermera de la Vall d'Hebron que va difondre un vídeo criticant l'exigència d'haver de tenir el títol C1 de català per aconseguir la plaça. A les imatges, la jove rebutjava la necessitat de tenir el títol, al costat d'altres companyes de feina que, al contrari, afirmaven que parlaven la llengua i que sí que volien afrontar el requisit per concórrer al concurs públic. Tant la Vall d'Hebron com el Departament de Salut van obrir expedients per aclarir els fets. Finalment, la jove va acabar perdent la feina a finals del mes de març. Fonts del Departament de Salut van informar que s'acabava el contracte de la infermera i que han decidit no renovar-l'hi, de forma que les mesures disciplinàries anunciades contra la professional sanitària finalment no s'aplicaran.