El mal de cap és una de les molèsties més freqüents en la població, però no tots els mals són iguals ni tenen el mateix origen. De fet, pensar que qualsevol cefalea és una migranya és un dels errors més habituals en consulta. "En la Classificació Internacional de Cefalees es descriuen més de 200 tipus i subtipus diferents", explica la Dra. Ainara Barguilla. Per això, identificar quin tipus de mal apareix, com es manifesta i quins símptomes l'acompanyen és clau per abordar-lo correctament.
Migranya, cefalea tensional i altres mals freqüents
La cefalea tensional és la més comuna. Sol descriure's com una pressió constant, "en casc" o com una banda que estreny el cap. Encara que pot resultar molesta, normalment no incapacita de forma severa.
La migranya, en canvi, és molt més complexa. "És una malaltia neurològica específica, amb una base genètica i mecanismes biològics concrets", explica la Dra. Barguilla. El mal sol ser pulsatiu, intens i localitzat habitualment en un costat del cap, moltes vegades darrere de l'ull.
Però el que realment diferencia la migranya d'altres mals és tot el que l'acompanya. Nàusees, mareig, sensibilitat extrema a la llum i al soroll o empitjorament amb l'activitat física són alguns dels símptomes més característics. "Molts pacients necessiten aïllar-se en silenci i foscor fins que passa la crisi", assenyala.
En alguns casos apareix a més l'anomenada "aura migranyosa": símptomes neurològics transitoris que precedeixen el mal. Poden manifestar-se com a centelleigs lluminosos, línies en ziga-zaga o petites zones cegues en el camp visual i solen durar entre uns minuts i una hora.
Un altre tipus freqüent és la cefalea cervicogènica, relacionada amb problemes musculars o articulars del coll. I, encara que menys habitual, existeix també la cefalea en raïms, considerada una de les més intenses. "Produeix un mal insuportable al voltant d'un ull, però si es diagnostica correctament pot tractar-se amb teràpies específiques i oxigen", explica l'especialista.
Estrès, hormones o falta de son: els desencadenants més habituals
Un dels grans mites és pensar que hi ha una única causa darrere de la migranya. En realitat, els desencadenants són múltiples i varien segons cada persona. L'estrès és un dels factors més freqüents, encara que curiosament també pot desencadenar-la el descens brusc de tensió després d'un període intens. "El cervell amb migranya és especialment sensible als canvis", explica la Dra. Barguilla.
La falta de son —o fins i tot dormir massa—, les fluctuacions hormonals i el dejuni prolongat també són factors habituals. Respecte a l'alimentació, encara que tradicionalment s'ha assenyalat el formatge o el vi com a desencadenants, l'evidència actual apunta més cap als períodes prolongats sense menjar.
Les pantalles tampoc són sempre les culpables directes. "Moltes vegades influeixen més la fatiga visual o les males postures mantingudes que la pantalla en si", aclareix.
Fins i tot el clima pot influir. Algunes persones noten empitjorament amb canvis bruscos de pressió atmosfèrica, temperatura o vent. "No és suggestió: és una resposta física d'un sistema nerviós especialment sensible als canvis ambientals", afegeix.
Quan el mal de cap ha de preocupar
Encara que la majoria de les cefalees no amaguen problemes greus, hi ha senyals d'alarma que mai s'han d'ignorar. La principal és un mal de cap completament nou, especialment si apareix de forma sobtada i intensa. "Aquest dolor explosiu, el pitjor mal de cap de la vida, requereix valoració mèdica immediata", adverteix la Dra. Barguilla.
També s'ha de consultar si el dolor apareix acompanyat de febre, pèrdua de visió, debilitat, confusió o alteracions neurològiques. Un altre signe important és un canvi radical en el patró habitual en persones que ja patien migranya. Les cefalees que apareixen després d'esforços físics, tos o exercici també requereixen estudi. En aquests casos, el dolor pot ser un símptoma secundari d'un altre problema mèdic que s'ha de descartar.
El risc d'abusar dels analgèsics
Un altre problema freqüent és recórrer constantment a medicaments sense supervisió mèdica. El que moltes persones desconeixen és que l'abús d'analgèsics pot acabar empitjorant el problema.
"Existeix l'anomenada cefalea per abús de medicació, que genera un cercle viciós difícil de trencar", explica l'especialista. Per això insisteix en la importància d'acudir al neuròleg per identificar correctament el tipus de cefalea i dissenyar un tractament específic. Actualment, existeixen teràpies preventives molt més avançades que permeten reduir la freqüència i la intensitat de les crisis en molts pacients.
El gran mite: "Cal aguantar el dolor"
Per a la Dra. Barguilla, un dels missatges més importants és desterrar la idea que patir mals de cap freqüents és una cosa normal. "El mite més perillós és pensar que el mal de cap cal suportar-lo", afirma. Les cefalees recurrents afecten el descans, la feina, les relacions personals i la qualitat de vida.
La bona notícia és que avui existeixen tractaments eficaços i abordatges cada vegada més personalitzats. "L'objectiu no és només alleujar el dolor quan apareix, sinó entendre per què ocorre i ajudar el pacient a recuperar el control del seu dia a dia", conclou.