Gran part de les dones amb problemes d'infertilitat presenten una reserva ovàrica baixa, aquest fet sol tenir un impacte també en la seva resposta als tractaments d'estimulació ovàrica i les possibilitats d'aconseguir un embaràs si decideixen realitzar una Fecundació in vitro (FIV). Per aquest motiu, els especialistes investiguen diverses estratègies amb la finalitat de millorar els seus resultats reproductius.
Una és l'ús de l'administració de testosterona a través de la pell. El motiu és que, encara que els nivells de testosterona són molt més baixos en dones que en homes, aquesta hormona és necessària per a tots dos. En la dona, la produeixen els ovaris i les glàndules suprarenals i s'ha observat que intervé de manera directa i indirecta en el desenvolupament fol·licular. A més, alguns estudis inicials apuntaven cap a un potencial efecte beneficiós de l'administració de testosterona en el desenvolupament dels fol·licles i l'acció de l'hormona fol·liculoestimulant (FSH). No obstant això, la major part d'aquests treballs no han estat concloents a causa de la falta d'evidència sòlida sobre la seva eficàcia, la limitació quant a la grandària de la població estudiada, la falta d'un acord uniforme quant a la dosi aplicable o la durada del tractament.
Per això, un grup d'investigadors de diversos països europeus, liderat pel Dr. Nikolaos Polyzos, director Científic del Grup Dexeus Dona i president de la Fundació Dexeus Dona, va decidir posar en marxa un assaig clínic aleatoritzat triple cec i controlat amb placebo sobre una àmplia mostra de pacients, amb la finalitat d'avaluar si l'administració prèvia de testosterona per via transdèrmica a través d'un gel, podia millorar les taxes d'embaràs clínic - és a dir, confirmat mitjançant ecografia i batec cardíac- en dones amb baixa reserva ovàrica que tenien previst realitzar un tractament de Fecundació in vitro.
En total van participar 288 dones d'entre 18 i 43 anys de diferents països europeus. De les 288 participants, 135 van ser assignades al grup que va rebre testosterona transdèrmica (5,5 mg en forma de gel) una vegada al dia durant 9 setmanes abans d'iniciar el tractament d'estimulació ovàrica, i 154 van rebre un placebo. Els investigadors van observar que les taxes d'embaràs clínic no van diferir significativament: van ser d'un 15,7% en el grup al qual es va administrar la testosterona i 14,9% en el grup placebo.
D'acord amb els resultats, els autors conclouen que l'administració d'andrògens per via transdèrmica de manera prèvia al tractament d'estimulació ovàrica en pacients que presenten una baixa resposta no comporta una millora significativa en els resultats reproductius, per la qual cosa no es recomana la seva utilització de manera genèrica com a tractament coadjuvant en cicles de FIV/ICSI. Els resultats d'aquest treball permetran evitar el retard en l'inici del tractament que comportava l'administració prèvia de la testosterona, així com dirigir la recerca cap a altres estratègies complementàries que puguin ser més efectives per a millorar els resultats reproductius en FIV.
En la recerca han participat 10 centres de quatre països europeus (Espanya, Suïssa, Bèlgica i Dinamarca), 4 d'ells espanyols: l'Hospital Universitari Dexeus, Hospital Clínic de Barcelona, Hospital 12 d'octubre i Hospital Universitario Quirónsalud Madrid.
