"Quan tens mal de cap dius 'quin mal de cap tinc', però quan et fa mal la vulva, calles". La frase de Pilar Cano resumeix una de les grans dificultats que envolten el dolor pelvià crònic: moltes dones el pateixen sense saber exactament què els passa, els costa explicar-lo i poden passar mesos o anys de consulta en consulta abans d’arribar a una resposta. No és un dolor puntual ni necessàriament té una causa fàcil d’identificar. Pot aparèixer a la part baixa de l’abdomen, la pelvis, la zona lumbar, les natges o els genitals i, quan persisteix durant sis mesos o més, es considera crònic. Pot ser constant o intermitent i arribar a condicionar activitats tan quotidianes com seure, caminar, treballar, dormir, mantenir relacions sexuals o fer exercici. I és molt més habitual del que pot semblar. Segons les dades facilitades per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, entre un 15% i un 25% de les dones poden patir dolor pelvià crònic, mentre que entre els homes la prevalença se situa entre el 2% i el 17%. La Pilar és una de les 500 pacients que han estat ateses en els darrers eu anys a la consulta específica de dolor pelvià de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que reivindica parlar-ne i anima a les dones i homes que senten símptomes, a consular i buscar solucions al seu problema.
De consulta en consulta sense trobar una explicació
Perquè el problema és que no sempre resulta senzill saber què provoca el dolor. Pilar Cano, que ho ha explicat a l'ACN, ho coneix bé. Abans d’arribar a l’equip especialitzat de Vall d’Hebron va passar per diferents consultes buscant una resposta. "Al principi vas al traumatòleg, vas al ginecòleg, el ginecòleg t’envia al dermatòleg, el dermatòleg t’envia al ginecòleg una altra vegada, vas al neurocirurgià... i al final acabes una altra vegada en ginecologia", explica. La seva experiència no és excepcional. El dolor pelvià pot estar relacionat amb l’endometriosi, processos inflamatoris, infeccions, alteracions musculoesquelètiques, lesions nervioses o conseqüències del part, entre moltes altres causes. Però en una part considerable de les dones que arriben a les unitats especialitzades no existeix una única patologia que expliqui clarament tot el dolor.
"El més comú que visitem a la nostra consulta és el que no té una causa específica de base clarament diagnosticada", explica el doctor Jordi Sabadell, de la Unitat de Sòl Pelvià i Uroginecologia de Vall d’Hebron. Aquesta falta d’una causa evident pot convertir el diagnòstic en un recorregut llarg i frustrant. Les pacients poden passar per ginecologia, traumatologia, neurologia, dermatologia, rehabilitació o unitats del dolor abans d’aconseguir un abordatge global del problema.
Més de 500 dones ateses en deu anys
El Servei de Ginecologia de Vall d’Hebron va crear el setembre del 2016 una consulta específica de dolor pelvià crònic, aleshores pionera a Catalunya. En aquests deu anys ha atès més de 500 pacients. Actualment, l’equip fa sis primeres visites cada setmana i atén de mitjana unes 18 dones setmanals. La clau és que el dolor no s’aborda des d’una única especialitat. En funció de cada cas hi poden intervenir professionals de ginecologia, rehabilitació, anestesiologia, fisioteràpia, psiquiatria, cirurgia colorectal i neurofisiologia. Perquè el dolor pelvià crònic no és només un problema ginecològic. Pot tenir components viscerals, musculars, nerviosos i emocionals que s’alimenten entre ells.
No cal esperar sis mesos per consultar
Que clínicament es parli de dolor crònic a partir dels sis mesos no significa que una dona hagi d’esperar mig any abans de demanar ajuda. Els especialistes insisteixen precisament en el contrari. "El que recomanem és que les pacients que tenen dolor pelvià consultin, que no deixin que es cronifiqui", remarca Sabadell. El temps importa perquè, quan un dolor es manté durant molt de temps, el sistema nerviós pot començar a reaccionar de manera diferent. Segons el ginecòleg, com més temps persisteix el dolor, més possibilitats hi ha que apareguin mecanismes de sensibilització del sistema nerviós que poden fer que posteriorment "la resposta al tractament sigui pitjor o més lenta". És el que es coneix com a sensibilització central. El cervell i la medul·la espinal poden tornar-se progressivament més sensibles als estímuls i arribar a interpretar com a doloroses sensacions que inicialment no ho haurien de ser. En aquests casos, el dolor ja no depèn exclusivament de la lesió o del problema que el va desencadenar. Com més temps es manté aquest mecanisme, explica Sabadell, més difícil pot resultar la resposta al tractament, i per això més lenta pot ser la recuperació.
Quan el cos continua enviant senyals de dolor
El doctor Carlos Gómez, facultatiu de la Unitat del Dolor, explica que una de les primeres tasques consisteix a determinar quins mecanismes estan mantenint el dolor. Poden existir components viscerals, musculoesquelètics o neuropàtics, i sovint se superposen. El tractament pot incloure fàrmacs i, quan és necessari, procediments intervencionistes com bloquejos guiats per ecografia o TAC o tècniques de neuromodulació. Però quan el dolor està molt cronificat, l’objectiu no sempre pot ser fer-lo desaparèixer completament. "El nostre objectiu és generar una gran millora funcional en les pacients", explica Gómez. És a dir: aconseguir que la dona torni a caminar, treballar, dormir, sortir, tenir relacions o fer les activitats que el dolor havia anat expulsant de la seva vida.
Fisioteràpia per recuperar el cos... i perdre la por
La rehabilitació i la fisioteràpia tenen també un paper important. El metge rehabilitador Juan Manuel Pozo assenyala que moltes dones arriben a l’hospital quan el dolor ja està cronificat. En funció del cas, es poden treballar exercicis per normalitzar i reforçar la musculatura del sòl pelvià, l’esquena i l’abdomen, així com utilitzar electroestimulació, diatèrmia o altres procediments. Però la fisioteràpia no consisteix únicament a fer exercicis. També implica entendre què està passant al cos. "Quan la persona comença a entendre els mecanismes fisiològics que perpetuen aquest dolor, aconseguim d’aquesta manera baixar la seva ansietat", explica Laura López, fisioterapeuta de l’equip. Saber que el dolor és real, entendre per què persisteix i conèixer quines eines existeixen per controlar-lo pot ajudar a trencar un cercle especialment difícil: dolor, por, tensió, més dolor i progressiva limitació de la vida quotidiana.
Sexualitat, feina, son i salut emocional
El dolor pelvià crònic no queda confinat a una zona del cos. Pot afectar profundament la sexualitat, les relacions de parella, la capacitat de treballar, l’activitat física, el descans, l’estat d’ànim i la vida social. I aquí apareix una altra de les grans barreres: el silenci. Parlar d’un dolor genital, vaginal o vulvar continua sent incòmode per a moltes persones. Algunes dones poden arribar a normalitzar el dolor durant les relacions sexuals o assumir que determinades molèsties "són normals". Però no ho haurien de ser. "Ha de venir, ha d’explicar el que sent, tal com ho sent", reivindica Pilar Cano. Els professionals també insisteixen que el component psicològic no significa que el dolor sigui imaginari. Al contrari: dolor físic i patiment emocional poden reforçar-se mútuament. Per això, en alguns casos, l’atenció psicològica o psiquiàtrica forma part del mateix tractament multidisciplinari.
Cada vegada consulten dones més joves
La franja d’edat més habitual entre les pacients que arriben a la consulta de Vall d’Hebron se situa entre els 40 i els 60 anys, tot i que l’equip detecta cada vegada més dones joves. El doctor Sabadell ho atribueix en part a un canvi important: el dolor es normalitza menys. "Cada cop es consulta més pel dolor, s’ha deixat de normalitzar tenir dolor basal i cada cop veiem pacients més joves", explica. Aquest canvi pot ser especialment rellevant en una patologia en què arribar aviat al sistema sanitari pot evitar que el dolor es cronifiqui i que les seves conseqüències es multipliquin.
Un dolor invisible que s’ha de començar a explicar
Després d’una dècada de funcionament, els especialistes de Vall d’Hebron destaquen que han millorat tant la capacitat de fer un diagnòstic complet com la coordinació entre les diferents especialitats. Però continua existint una primera barrera que cap prova mèdica pot superar per si sola: que la pacient expliqui que té dolor. El dolor pelvià crònic pot ser complex, pot no tenir una causa única i en alguns casos no es pot eliminar completament. Però hi ha tractaments per controlar-lo, millorar la funcionalitat i recuperar qualitat de vida. El primer pas és deixar de considerar normal viure amb dolor. I el segon, trencar el silenci.