Una de les estrelles al món de l'alimentació en els últims mesos ha estat la dieta del dejuni intermitent. Diferents estudis i experts han lloat aquesta manera d'alimentar-se que bàsicament consisteix a passar diverses hores del dia, entre 12 i 16 generalment, sense provar cap aliment.
Però ara, una nova investigació posa en dubte els seus beneficis. Segons ha conclòs un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia a San Francisco, no s'aprima més que si es menja durant el dia amb un horari habitual.
Els experts que han dut a terme l'estudi van crear dos grups amb 116 participants. Un grup va fer 3 menjars estructurats per dia, mentre que l'altre no va menjar res entre les 8 de la tarda i el migdia de l'endemà. Els resultats van mostrar que el segon grup no perdia més pes que el primer menjant la mateixa quantitat de calories al dia. Tanmateix, alguns científics ha assegurat que segons els seus experiments l'alimentació amb restricció de temps sí que ha funcionat.
Pel que sembla, moltes persones responen particularment bé als menjars amb restriccions de temps, sobretot aquelles que no semblen estar disposades a renunciar a certs aliments en la seva dieta. En aquest tipus d'individus hi pot haver un benefici metabòlic que els porti a mantenir un millor control sobre el seu pes.
D'altra banda hi ha les dietes amb restricció calòrica, que en els últims anys s'han vist certament injuriades per part de la comunitat científica però que per a algunes persones pot convertir-se en una opció ideal, sobretot si els ofereixen pautes clares de com dur-les a terme i no són massa restrictives, perquè en aquest cas poden ser contraproduents. Amb reduir entorn del 35% la ingesta habitual, amb seguiment mèdic i assegurant-se la ingesta de tots els nutrients necessaris, pot ser molt útil. Encara que no a tots els val.
El cert és que cada vegada hi ha una consciència més important sobre el fet que no existeix un enfocament únic per a la pèrdua de pes, sinó que cal anar a poc a poc cap a una personalització de la dieta. La dieta intermitent, per exemple, pot en algunes persones ajudar a frenar els afartaments que sovint contribueixen a un estil de vida poc saludable o a menjar molt a la nit, un patró molt més comú del que es pensa.
La idea que es va refermant és que és important aconseguir que les persones s'encaminin cap a un tipus d'alimentació saludable però amb la qual se sentin còmodes i que s'assembli una mica als seus hàbits i circumstàncies. No es tracta d'imposar-los una dieta que percebin com una condemna que els priva de tot allò que els agrada, perquè no funcionarà a llarg termini.
Tenint en compte una sèrie d'aspectes clau, com reduir la ingesta d'aliments processats, greixos trans, farines refinades i sucres, fent exercici i mantenint uns bons hàbits de son i d'horari als menjars, es pot ser flexible. Fins i tot tenint en compte que de vegades, bé sigui un dia a la setmana o tres dies al mes, es poden consumir aliments menys recomanables sense que la salut es vegi greument perjudicada.