Si hi ha una tendència que ha triomfat aquest any al món de l'alimentació el 2019 que estem a punt de deixar, és la del dejuni intermitent. No es pot dir que no tingui història, ja que el dejuni ha estat practicat al llarg dels segles per diferents motius: cures, depuracions, motius religiosos, raons culturals... es pot trobar una àmplia bibliografia sobre això. Però és cert que aquest any ha traspassat totes les fronteres i ha guanyat més adeptes que mai en una nova forma denominada en anglès intermittent fasting, que practiquen milers de persones a tot el món i que molts famosos han posat de moda a través de les xarxes socials.
La base del dejuni intermitent consisteix a realitzar una dieta amb intervals de temps reduïts per als menjars i espais més amplis de dejuni al dia. Es pot realitzar de diverses maneres, com per exemple l'anomenat 16:8, en el qual la persona que el segueix ha de mantenir-se 16 hores en dejú (coincidint principalment a la nit) i menjar en les 8 restants; el de 24 hores, pel qual es realitza un sol menjar al dia. O també el de dies alterns, pel qual la dieta s'ha de realitzar mitjançant un dejuni un dia i menjar un altre.
És important assenyalar que abans de realitzar-lo, cal consultar amb el metge, perquè no és apte per a tothom. A més, pot provocar efectes secundaris com marejos, mal de cap o restrenyiment. Però tot i així, cada vegada més estudis n'avalen l'eficàcia.
L'últim estudi científic ha estat realitzat a la Universitat de Califòrnia i apareix a la revista Cell Metabolism. Els experts han trobat que aquelles persones que pateixen la síndrome metabòlica, un terme que s'utilitza per determinar l'estat de salut de determinades persones en qui conflueixen una sèrie de factors de risc per tenir malalties greus, com la diabetis, malalties cardíaques o l'ictus.
Entre aquests factors de risc es troben el sobrepès i l'obesitat especialment abdominal, la hipertensió, els triglicèrids i el sucre alt en sang o els baixos nivells del colesterol bo. Es calcula que el pateixen un terç dels adults i més del 50% de les persones de 60 anys o més.
Doncs bé, per primera vegada aquest nou estudi ha analitzat la influència del dejuni intermitent a l'hora de perdre pes i controlar el sucre a la sang i la pressió arterial en persones amb síndrome metabòlica.
L'estudi
En total van participar-hi 19 persones amb els símptomes d'aquesta condició que podien menjar el que volguessin, sempre que restringissin la seva alimentació a un espai de 10 hores o menys al dia. La majoria de les persones patien obesitat, i el 84% prenia almenys un medicament. Quan van començar a realitzar-lo, els experts van reportar que els pacients es trobaven millor, amb més energia i un millor son, cosa que va constituir un reforç positiu. L'estudi va durar 3 mesos, durant els quals van reduir un 3% el pes i l'índex de massa corporal (IMC), de mitjana,cosa que va fer que descendís el risc de malaltia cardiovascular. A més, es va produir també una reducció en la pressió arterial i el colesterol, així com van experimentar millores en la glucosa en dejú.