El plàstic és un material que està present a la majoria d'objectes que toquem al llarg del dia. La seva fàcil producció i el preu suposen un greu problema, ja que, són molt difícils de descompondre i tenen una vida útil molt llarga. El problema ve quan es trenquen i es converteixen en microplàstics que es colen en qualsevol esquerda i, fins i tot, poden acabar al nostre interior. Els residus plàstics reduïts a micro i nano partícules que circulen en l'aire, aigua, aliments i productes d'ús diari han començat a generar inquietud en els últims anys pels seus efectes nocius en la salut, després de ser identificades en teixits i òrgans humans, com el cervell, la placenta, els pulmons, els testicles, el fetge i fins i tot la llet materna. Ara, una nova investigació presentada en el 41è Congrés Anual de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE, per les seves sigles en anglès) ha revelat la presència de microplàstics en fluids reproductius humans. L'estudi liderat per l'investigador Emilio Gómez-Sánchez, de la Universitat de Múrcia, planteja importants preguntes sobre els seus possibles riscos per a la fertilitat i la salut reproductiva.
Presència de microplàstics
L'estudi ha analitzat les mostres de fluid fol·licular de 29 dones en tractament de reproducció assistida i fluid seminal de 22 homes. Les mostres es van conservar congelades en vidre per evitar contaminació externa per plàstic, i analitzades mitjançant piròlisi acoblada a cromatografia de gasos i espectrometria de masses (Py-GC-MS), una tècnica sensible i específica per a la identificació de polímers plàstics. A més de les anàlisis fetes al laboratori a la recerca dels microplàstics, els participants van completar un qüestionari detallat sobre hàbits de vida, dieta, exposició a plàstics i factors ambientals, en un esforç per mapar possibles rutes d'exposició i acumulació de microplàstics en l'organisme humà. Les anàlisis permetien detectar la presència de microplàstics d'una grandària de fins a 20 micres. En total, es van detectar microplàstics en el 69% de les mostres de líquid fol·licular femení i en el 55% de les mostres de líquid seminal masculí.
L'anàlisi va identificar la presència de polímers d'ús comú, com el politetrafluoroetileno (PTFE, més conegut pel seu nom comercial, tefló), un plàstic d'ús generalitzat en la indústria, destaca com el més abundant tant en les mostres femenines com en les masculines. A més, també ha detectat el poliestirè (PS), el tereftalat de polietilè (PET), la poliamida (PA), el polipropilè (PP) o el poliuretà (PU) tant en les mostres dels homes com en les dones. En el líquid fol·licular, fins al 31% de les mostres tenen PTFE, mentre que el PP suma un 28%, el PET un 17%, la PA un 14%, el polietilè un 10%, el PU un altre 10% i el PS un 7%. En el cas del líquid seminal, el PTFE encapçala els percentatges amb un 41%, seguit per PS (14%), PET (9%), PA (5%) i PU (5%).
Afectació als òvuls i espermatozoides
L'investigador principal de l'estudi, director del laboratori de reproducció assistida de Next Fertility Murcia, Emilio Gómez-Sánchez, posa aquesta recerca en perspectiva amb treballs previs del mateix àmbit. Segons la seva valoració, “estudis anteriors ja havien demostrat que es poden trobar microplàstics en diversos òrgans humans. Per tant, no ens va sorprendre del tot trobar microplàstics en els fluids del sistema reproductiu humà, però ens va cridar l'atenció el comú que eren: es van trobar en el 69% de les dones i el 55% dels homes que estudiem”. Segons el mateix Gómez-Sánchez, les dades apunten a la necessitat d'investigar els seus possibles efectes, però encara no existeixen proves concloents en humans. En paraules de l'investigador: “El que sabem pels estudis en animals és que, en els teixits on s'acumulen els microplàstics, aquests poden provocar inflamació, formació de radicals lliures, mal en l'ADN, senescència cel·lular i alteracions endocrines”. Gómez-Sánchez adverteix, a més, que “és possible que puguin afectar la qualitat dels òvuls o els espermatozoides en els éssers humans, però encara no tenim prou proves per a confirmar-ho”.
A partir d'aquest estudi, l'equip planeja ampliar la recerca a una mostra més nombrosa. La nova fase inclourà qüestionaris sobre l'estil de vida i l'exposició ambiental dels participants per obtenir una visió més detallada sobre la relació entre els microplàstics i la funció reproductiva. Els investigadors també buscaran patrons que permetin comparar la presència d'aquests polímers amb la qualitat d'òvuls i esperma. Davant un tema delicat i amb possibles repercussions socials, Gómez-Sánchez recomana no alarmar-se: “No hi ha motiu per a alarmar-se en aquest moment. Els microplàstics són només un dels molts elements que poden influir en la fertilitat. No obstant això, és assenyat considerar maneres de reduir la nostra exposició a ells.