La Conselleria de Sanitat del País Valencià haurà d'indemnitzar als metges que durant la primera onada de la pandèmia, van treballar sense els equips de protecció adequats, coneguts com a EPI (equips de protecció individual). Així ho ha decidit el Jutjat Social número 5 d'Alacant, que ha condemnat Sanitat a indemnitzar-los amb entre 5.000 i 49.180 euros, depenent del grau de risc a què estaven exposats. Aquesta interlocutòria afecta directament 154 treballadors d'Alacant, que havien presentat reclamacions per haver fet feina desprotegits entre els mesos de març i juny de 2020, la primera onada de la pandèmia, i que havien presentat reclamacions en una querella articulada des del Sindicat de Metges.
En la interlocutòria, el jutjat ha assenyalat que la Conselleria de Sanitat té l'"obligació", seguint l'aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals d'"adoptar mitjans i mesures de protecció tant col·lectius com individuals". La sentència, que encara no és ferma i contra la qual es pot presentar un recurs, estima parcialment les pretensions dels demandants, que asseguraven que l'Administració havia incomplert les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals "amb un greu risc per la seguretat i la salut del personal sanitari".
3.000 peticions
Aquesta sentència és especialment important, ja que obre la porta a què tots els sanitaris que van treballar en les mateixes condicions de desprotecció a qualsevol punt de l'Estat durant els mesos inicials de la pandèmia puguin presentar una denúncia i ser indemnitzats com en el cas dels metges d'Alacant.
Segons ha pogut confirmar el diari El Español, ara mateix hi ha 3.000 peticions d'indemnitzacions de treballadors d'arreu del País Valencià. Guillermo Llago, l'advocat de la Confederació Estatal de Sindicats de Metges assegura que qualsevol professional que va fer feina durant la primera onada a primera línia, sense els materials adequats de protecció pot presentar una demanda en els mateixos termes. A banda d'aquests 3.000 treballadors valencians, els sindicats tenen constància que s'han presentat denúncies similars a altres autonomies.
Patiment i angoixa
La sentència del jutjat d'Alacant és molt dura contra la Conselleria de Sanitat valenciana, assegurant que va incórrer en un "compliment tardà i defectuós de les mesures de prevenció de riscos laborals". Aquesta, va suposar un "evident dany moral o immaterial en prejudici dels treballadors demandants, traduït en el patiment i angoixa que suposava treballar en condicions insuficients des del punt de vista de la seguretat, amb risc i perill per a la seva salut i la de les persones properes a ells", afegeix el jutge.
A més, el jutge ha justificat la seva decisió pel fet que eren (i són) les autonomies les que tenen les competències de Sanitat. En aquest cas, la Conselleria de Sanitat, "com a ocupadora i deutora de seguretat, era la responsable del compliment del marc normatiu de prevenció de riscos laborals dels seus treballadors sanitaris", recull la sentència. Amb tot, "ha quedat acreditat que les mesures van ser insuficients per garantir la seguretat dels empleats", per exemple, durant els mesos de març, abril i maig del 2020, el personal sanitari d'Alacant només tenia accés a una mascareta per setmana, diu el jutge.