Aquest passat 25 de febrer va fer dos anys que del primer cas de covid detectat a Catalunya. A finals del 2019, la Xina va detectar els primers casos de coronavirus, i en aquell moment es feia difícil pensar en una situació com la que finalment s'ha acabat produint. Dos anys després, amb més de 2.394.548 casos confirmats i sis onades, es pot començar a parlar de la fi de la pandèmia? En vindran més? Els experts coincideixen que tal vegada la gripalització podria ser el destí final del SARS-CoV-2, però també constaten que podria ser massa aviat per parlar en aquests termes. El que ningú descarta és que hi pugui haver noves pandèmies més aviat que tard. 

"Nosaltres hem tingut molta sort, com a país, MERS i SARS no van arribar a aquesta manera tan forta (de la covid-19). Hi ha molts països que les van patir (però aquí no van arribar)", comenta en conversa amb ElNacional.cat el físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Àlex Arenas. "El tema de les epidèmies, en un món hiperconnectat, la globalització és una certesa. Qualsevol cosa que passa a la Xina o Àfrica acaba arribant a casa nostra, qualsevol vol triga menys de 24 hores. Com que l'únic portador d’aquest tipus d’epidèmies som els humans, això seria molt més habitual cada vegada", insisteix. En aquest context, argumenta que "està passant contínuament" i que "el SARS ha tingut un impacte brutal". Malgrat tot, posa èmfasi en el fet que hi ha moltes malalties de tipus víric i bacteri. "De les amenaces de la humanitat, quan era la guerra freda nuclear entre països, ara i des de fa molts anys era el virus" —en el moment de les entrevistes, no havia començat encara el conflicte entre Ucraïna i Rússia—. A més d'aquestes amenaces, però, Arenas recorda que n'hi ha una altra i és el canvi climàtic. "S'han de canviar moltes coses, cal fer un canvi social i de manera de viure". Així, ressalta que fa 250 anys "vam aprendre a potabilitzar l'aigua, s'havia de bullir. Ara, a ningú li sobta que obris l'aixeta i sigui potable. Això va ser un salt qualitatiu en l'esperança de vida. Potser haurem d'anar pensant a potabilitzar l'aire, necessitem respirar aire de qualitat en interiors, i aquesta necessitat s'haurà de contemplar en l'àmbit arquitectònic, processos de filtratge, qualitat de l'aire... i tot plegat implica tenir perspectiva, no quatre anys de política, sinó una aposta de futur". En aquest sentit, l'investigador insisteix que cal anar-se preparant. "Estem al món i tenim una lluita constant entre virus i bacteris. Per tant, tota aquesta preparació és necessària i necessitem més ciència que mai". 

El metge, investigador de la Universitat de Leicester i professor de la UOC Salvador Macip, també creu que hi haurà noves pandèmies. "Això segur". I ressalta que: "No t'equivoques dient que sí". Malgrat estar cansats i farts de paraules com 'confinament', 'pandèmia', 'virus' o 'quarantena', potser a partir d'ara les farem servir (sovint). Amb quina freqüència? Es fa difícil de dir, fins i tot, per als investigadors. "No podem dir ni quan ni com (passarà)". Fins ara, destaca que el virus de la grip era un risc, també s'esperava que la grip aviaria pogués donar problemes. O la grip porcina. "Sorprenentment, va ser un coronavirus". Així, posa sobre la taula que fins el SARS ningú acabava de creure's que un virus pogués ser tan problemàtic. Tot i que, com Arenas, recorda que el món ja ha patit el MERS i el SARS. "La grip continua sent l'enemic número 1, però el gran problema continua sent predir quin microbi la pot causar. Ho has de preparar de manera genètica. Els científics fa temps que avisen".  

I la pandèmia de la covid, quan acabarà?

"La pandèmia com a tal no es podrà acabar fins que tothom estigui protegit. Mentre circuli virus per algun racó hi ha perill de nova variant i haurem de tornar a començar. L'exemple és que òmicron ha sortit a Sud-àfrica. No podem estar 100% tranquils, fins que els països estiguin vacunats", ressalta Macip. "Amb les vacunes que hi ha ara, hi ha protecció per a totes les variants. Caldria demanar tres dosis de vacuna i adequar-lo a la realitat del món". 

En aquest sentit, el metge constata que no se sap del cert el risc de reinfecció amb òmicron. "Passaran uns mesos fins que veiem un patró". És a dir, no se sap si els que s'han infectat per covid aquest mes de gener, tenen més possibilitat de reinfecció de cara a l'estiu o tardor. "Amb delta i sense tres dosis, el risc de reinfecció és elevat". I això porta a una altra pregunta. Quantes vegades ens haurem de vacunar? La resposta és oberta. "Dependrà de com evolucioni el virus, podria ser només per a persones vulnerables. Si és tipus òmicron, es podria enfocar a aquests col·lectius. Ara bé, de sorpreses, aquest virus ens n'ha donat unes quantes i ens hem de seguir preparant", exposa Arenas. 

Després de dos anys tutejant el virus, les incerteses encara són moltes. No se sap com evolucionarà, ni si acabará sent més o menys transmissible o més o menys virulent. El que sí que és cert, i en això coincideixen els experts, és que fins que tothom estigui protegit, el risc de seguir tutejant la pandèmia més anys, és més alt. Caldrà veure, si de moment només és amb la covid-19 o amb noves i més pandèmies. 

 

Imatge principal: SARS-CoV-2 ampliat / Flickr Niaid