La patata és un aliment bàsic de la dieta actual, si bé és una vella coneguda. Originària dels Andes centrals, de la regió que actualment componen el Perú i part de Bolívia, ja es conreava fa més de 7.000 anys. Després, va arribar a Europa al segle XVI de la mà de la conquesta espanyola de l'imperi Inca. Adaptable a qualsevol entorn, especialment a climes temperats com l'europeu, i carregada de calories i vitamina C, la patata es va promoure al llarg dels segles com a gran font d'energia per a l'evolució de les societats humanes i com a eina contra la fam i la desnutrició. Té un baix cost de producció, creix en cicles ràpids de tres a quatre mesos, és molt nutritiva i, a més, es pot preparar de mil maneres delicioses, des de les braves, als nyoquis o una truita. Fins i tot serveixen per fer vodka, gràcies al seu alt contingut de midó. És per aquesta versatilitat i eficiència que és tan popular: cada any es consumeixen prop de 380 milions de tones de patates, i és un aliment bàsic per a més de 1.000 milions de persones —cada persona consumeix uns 33 quilos de patata a l'any de mitjana.
La Trinca sempre va dir que l'home venia de la patata; però aquesta, al seu torn, d'on ve? Ara, la ciència genètica aporta una mica més d'informació per aclarir l'origen d'aquest estimat tubercle. Un estudi publicat a la revista Cell, i que lideren científics de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Agrícoles, traça l'origen de la patata moderna en l'encreuament natural que es va produir fa uns 9 milions d'anys entre un avantpassat del tomàquet i una planta silvestre semblant a la papa. Els investigadors afirmen que aquest antic esdeveniment evolutiu va desencadenar la formació del tubercle, l'estructura subterrània engrandida que emmagatzema els nutrients presents en plantes com les patates o els nyams. "Les nostres troballes mostren com un esdeveniment d'hibridació entre espècies pot desencadenar l'evolució de nous trets, la qual cosa permet que sorgeixin encara més espècies", afirma en una nota Sanwen Huang, que celebra que "per fi hem resolt el misteri de l'origen de la patata".
En aparença, les plantes de patata modernes són gairebé idèntiques a tres espècies similars a la papa procedents de Xile, anomenades Etuberosum. Tanmateix, aquestes plantes no produeixen tubercles. Així, segons l'anàlisi filogenètica que ara es presenta, les plantes de patata estan més relacionades amb els tomàquets. Com és això possible, que la patata i el tomàquet tinguin un origen creuat i que al seu torn siguin els aliments tan diferents que veiem i mengem diàriament? Per resoldre aquesta contradicció, l'equip d'investigació xinès va analitzar 450 genomes de patates conreades i 56 d'espècies de patates silvestres."Les patates silvestres són molt difícils de mostrejar, per la qual cosa aquest conjunt de dades representa la col·lecció més completa de dades genòmiques de patates silvestres mai analitzada", assegura Zhiyang Zhang.
L'equip va descobrir que totes les espècies de patata contenien una barreja estable i equilibrada de material genètic tant d'Etuberosum com de plantes de tomàquet, la qual cosa apunta que les patates es van originar a partir d'una antiga hibridació entre ambdues. Encara que Etuberosum i els tomàquets són espècies diferents, van compartir un avantpassat comú fa uns 14 milions d'anys. Fins i tot després de divergir durant uns 5 milions d'anys, van poder creuar-se i van donar lloc a les primeres plantes de patata amb tubercles fa uns 9 milions d'anys. "L'evolució del tubercle va donar a les patates un gran avantatge en entorns hostils, cosa que va impulsar una explosió de noves espècies i va contribuir a la rica diversitat de patates que veiem i de la qual depenem avui dia", afegeix Sanwen Huang.
Un gen del pare i un altre de la mare
L'equip també va rastrejar els orígens dels gens clau de la patata per a la formació de tubercles, que són una combinació de material genètic de cada progenitor. Així, van constatar que el gen SP6A, que actua com un interruptor mestre que indica a la planta quan començar a produir tubercles, procedia del costat del tomàquet de la família. Un altre gen important, anomenat IT1, que ajuda a controlar el creixement de les tiges subterrànies que formen els tubercles, procedia del costat de l'Etuberosum. Sense cap d'aquestes dues peces, conclouen els autors de l'estudi, la descendència híbrida seria incapaç de produir tubercles i, per tant, no tindríem la patata moderna de què gaudim en truites i a cada bar amb una bona salsa i una cervesa freda. En l'excel·lent sèrie de televisió The Bear, que tracta sobre un grup de cuiners, sempre diuen que el que creix junt, casa bé. Potser per això, les patates i el quètxup fan una combinació perfecta, perquè venen del mateix lloc.