La cultura catalana ha perdut una de les seves veus més brillants: Glòria Rognoni Planas, actriu i directora teatral, ha mort aquest matí a 81 anys. Membre fundacional d'Els Joglars, Rognoni es va revelar com una figura clau del teatre català, amb una trajectòria marcada pel compromís, la superació i l’autenticitat escènica.

El teatre com un instrument de canvi i visibilitat

Rognoni va iniciar la seva carrera amb Els Joglars a finals dels anys seixanta i va esdevenir l’ànima creativa del grup fent-se mereixedora del reconeixement com a “musa en la sombra” del teatre d’Albert Boadella. Quan reflexionava voltant dels anys passats al costat dels Joglars, incidia en la necessitat dels aleshores membres de la companyia de contar tot allò que els envoltava, i de fer-ho portant l’espectacle al límit de l’expressió artística a través del mim. 

La seva pulsió pel teatre va trobar un sentit renovat en Femarec, cooperativa de teatre social amb persones amb discapacitat intel·lectual

Va ser el 1975, durant un assaig de l'espectacle Alias Serrallonga, que una caiguda la va deixar paraplègica de les extremitats inferiors. Mesos després de l’accident, commocionada pel canvi de vida radical que havia d’afrontar, l’actriu va valorar abandonar el teatre per dedicar-se a estudiar medicina. Amb tot, gràcies a una proposta de Teresa Calafell i Joan Baixas, fundadors de La Claca, Rognoni va tornar al món del teatre per treballar en la direcció de l’espectacle Mori el Merma (1978), una adaptació altament visual d’Ubu roi d’Alfred Jarry, realitzada pel mateix Joan Baixas i la seva companyia. Joan Miró es va encarregar de dissenyar els titelles de gran format que s’hi van utilitzar. Una pulsió pel teatre que anys després va trobar un sentit renovat en Femarec, cooperativa de teatre social amb persones amb discapacitat intel·lectual, on va dirigir durant gairebé 18 anys una vintena d'espectacles. Amb alguns d'ells fins i tot girant per Espanya, Portugal, Itàlia i Anglaterra i arribant a omplir el Teatre Victòria.

Rognoni també va ser la primera presentadora amb cadira de rodes d’un programa de televisió a tot l'estat espanyol

Rognoni també va ser la primera presentadora amb cadira de rodes d’un programa a tot l'estat espanyol. Va ser l'any 1995  amb el magazín Bon dia Catalunya (de què prèviament havia estat col·laboradora). Aquella experiència la recordaria temps després com un dels seus principals assoliments, a l'haver aconseguit “un gran pas cap a la normalitat” per a moltes persones en la mateixa situació en un món com el de la televisió. "Que una persona amb minusvalidesa presenti un programa diari de televisió és un gran pas cap a la normalitat. Em sento orgullosa de poder fer aquest pas i no sé si a TV3 són conscients de la grandíssima importància que això té per a la gent que es troba en situacions semblants", declarava aleshores en una entrevista al diari El País.. Tres anys abans, havia viscut un altre moment altament emotiu, sent la responsable de les cerimònies dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92. El 2015, va rebre el Premi Butaca Honorífic Anna Lizaran en reconeixement de la seva trajectòria i a la seva tasca amb Femarec com a referent del teatre social a Catalunya. L’adéu a Rognoni és el comiat d’una artista valenta que va fer de l’adversitat en motor creatiu. Deixa un llegat on destaca el missatge que sempre va emetre d'entendre el teatre com un instrument de canvi i visibilitat.