Investigadors tèxtils de la Universitat Politècnica de Catalunya estan assessorant al departament de Salut per trobar una manera ràpida de fabricar màscares sanitàries reutilitzables.

La professora de l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), Mònica Ardanuy, ha afirmat que "fa molt temps que no es fabriquen màscares que es puguin rentar, esterilitzar i reutilitzar perquè s'han generalitzat globalment les d'un sol ús, el que fa molt difícil trobar al mercat els teixits amb els quals es fabricaven abans".

Ardanuy ha concretat que les mascaretes han de complir la normativa sanitària FFP1, FFP2 o FFP3 i, en cas que es trobin els teixits adequats, "el temps de validació amb el grau d'exigència fixat amb anterioritat a l'expansió de la Covid-19 seria de setmanes o fins i tot de mesos".

El passat 20 de març es va publicar al BOE la disposició 3995 del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme sobre especificacions alternatives excepcionals en la fabricació de màscares EPI davant la seva falta i mentre duri l'actual estat d'excepcionalitat. Aquesta disposició flexibilitza i amplia el tipus de màscares sanitàries que es poden comercialitzar a Espanya, que han de garantir eficàcia contra la penetració, resistència a la respiració i marcatge.

Segons Mònica Ardanuy "el fet que s'hagi flexibilitzat la normativa des de fa pocs dies podria afavorir la rapidesa en la fabricació d'aquest material sanitari a Catalunya"

Com han de ser les mascaretes?

Els mateixos investigadors també han recomanat no fer ús de mascaretes domèstiques i, en cas d'extrema necessitat, han aconsellat quins són els teixits més adequats per fabricar màscares temporals efectives que no siguin d'ús clínic.

Segons els especialistes, les mascaretes sanitàries han de ser hidròfobes, sobretot en la part exterior i per tant el cotó està totalment desaconsellat ja que absorbeix l'aigua i les microgotes amb virus.

A més, el cotó és un teixit que si no està tractat amb acabats antibacterians afavoreix el creixement de bacteris, han alertat els investigadors.

En tot cas i per a un ús temporal no sanitari, les mascaretes protectores s'haurien fr fabricar amb fibres hidrofòbiques o que absorbeixin poca aigua (com polièster o polipropilè), teixits lleugers amb molta superfícies específica, segons els investigadors.

També es poden combinar diferents capes de teles com fundes de coixins o draps de microfibra, han indicat, però sempre tenint en compte que en aquest cas es tractaria de solucions d'un sol ús i que no fossin per a aplicacions en l'àmbit sanitari, han afegit.

Per tot això, Ardanuy ha observat la "necessitat de ser prudents a l'hora de fabricar màscares amb tèxtils que no hagin estat mínimament testats i que garanteixin una capacitat de filtració adequada perquè poden donar una sensació de protecció que no és real".