En un any on la xifra d'avortaments va créixer en gairebé 2.000 pràctiques respecte al 2020 a tota Espanya fins als 90.189, Catalunya es va convertir el 2021 en l'autonomia amb una taxa més alta d'avortaments de tot l'Estat. Concretament, durant l'any passat es van fer 18.741 interrupcions voluntàries de l'embaràs al territori (IVE), tal com ha publicat el Ministeri de Sanitat, que representen un 20% del total. És a dir, 1 de cada 5 dones que va avortar a l'estat ho va fer a Catalunya, amb una taxa de 13,45 IVE per cada 1.000 dones. A Catalunya li segueix Madrid (amb una taxa de l'11,90 d'IVE per cada 1.000 dones), Balears (11,56), Astúries (11,50), Múrcia (11,46) i Andalusia (11,18) són les que presenten les taxes més altes, mentre que Ceuta i Melilla (1,79), Galícia (5,37) i la Rioja (6,17) són les que ofereixen les xifres més baixes.

Segons queda recollit al Registre Estatal d'Interrupcions Voluntàries de l'Embaràs, la taxa d'IVE el 2021 va ser de 10,70 per cada 1.000 dones entre 15 i 44 anys, mentre que el 2020 va ser del 10,30 i el 2019 de 11,53. Així, exceptuant l'any 2020, el de l'inici de la pandèmia, és la taxa més baixa en els últims deu anys, tot i que la xifra total creix en gairebé 2.000 avortaments. 

On es van fer els avortaments? 

Si ens fixem en el conjunt d'Espanya, del total d'intervencions, el 13,61% es va produir en hospitals (d'ells, el 7,34% privats i el 6,27% públics) mentre que la immensa majoria, un 86,39%, es va derivar a centres acreditats per a la interrupció de l'embaràs, dels quals el 76,99% van ser privats i només el 9,4% van ser públics. A Catalunya, però aquesta desproporció en favor de la privada no era tan marcada: dels 18.741 avortaments, 2.118 es van fer en hospitals, dels quals la gran majoria eren públics (2.061). Els 16.623 restants es van practicar en centres extrahospitalaris, 7.786 van ser en clíniques de derivació pública i 8.837 privades. A més, la gran majoria d'avortaments es van practicar abans de la setmana 8 de gestació i un 93% es van fer per desig de la dona. 

La nova llei de l'avortament i els seus canvis

Aquest mes de desembre, el Congrés dels Diputats va aprovar amb 190 vots a favor, 154 en contra i 5 abstencions la reforma de la llei de l'avortament que deroga la que va fer el PP de Mariano Rajoy el 2015, i que incorpora nous drets per a les dones. A falta que el Senat ratifiqui la nova norma i entri en vigor, les dones de 16 i 17 anys podran tornar a avortar lliurement, sense la necessitat de cap consentiment patern, tal com ho establia originalment la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs de 2010, aprovada durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. PP i Vox es van oposar a la llei i ja l'han portada al Constitucional, mentre que Cs també hi va votar en contra, en el seu cas però, pel fet de prohibir la gestació subrogada, una de les banderes del partit.