El Departament de Salut, juntament amb el d'Igualtat i Feminismes, ha presentat aquest dimecres el nou protocol que permet la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) amb medicaments fins a les 14 setmanes. Fins ara, els avortaments farmacològics només es podien fer fins a la novena setmana d'embaràs, mentre que els instrumentals fins a la catorzena. Salut destaca que així augmenten les opcions que té la dona a l'hora de prendre aquesta decisió. El conseller Josep Maria Argimon també ha defensat que han ampliat els centres que fan interrupcions voluntàries, si bé cal continuar millorant-ne l'accessibilitat. La consellera Tània Verge ha reivindicat per la seva part l'estratègia nacional de drets sexuals i reproductius en un moment de "retrocessos de drets de les dones".
Avortament farmacològic més accessible
Amb la publicació del nou protocol, comença un procés d'informació i formació als hospitals de Catalunya perquè incorporin com a pràctica clínica la interrupció voluntària de l'embaràs amb el mètode farmacològic -que consisteix en l'administració de dos fàrmacs- a partir de la desena setmana i fins a la catorzena com a pràctica clínica. L'avortament amb fàrmacs es continuarà fent fins a les 10 setmanes en l'atenció primària i a partir d'aleshores i fins a la 14, en l'entorn hospitalari. El responsable del Pla d'atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva, Ramon Escuriet, ha explicat que han partit de l'experiència prèvia i suport científic de tres hospitals que ja estaven fent avortaments farmacològics. El 57% dels avortaments fins a la setmana 9 van ser farmacològics a Catalunya el 2020 i a partir de la desena, el 12% (en els tres centres de referència). Per comparar-ho, el 2010, els avortaments farmacològics representaven el 0,56% fins a la novena setmana.
Més opcions per a les dones
"Esperem que les dones tinguin una millor garantia de poder escollir de forma informada aquella opció en què se sentin més còmodes i segures. Es tracta d'augmentar la capacitat d'elecció de la dona", ha destacat Escuriet. Així, el protocol posa èmfasi en la informació i acompanyament que han de rebre les dones. En la presentació de la mesura, que s'ha fet coincidir amb el Dia Internacional per a la Despenalització de l'Avortament, el 28 de setembre, el conseller Argimon, ha reconegut que cal millorar "molt" l'accessibilitat en la interrupció voluntària de l'embaràs. Precisament, la manca d'accessibilitat i equitat territorial és un dels elements més controvertits en l'efectivitat d'aquest dret, després que la llei del 2010 establís que qualsevol dona podia interrompre de forma voluntària i lliure l'embaràs en les primeres 14 setmanes de gestació. Amb tot, Argimon ha destacat que en els últims mesos han ampliat la xarxa per a la interrupció voluntària de l'embaràs i que ara també es poden fer avortaments quirúrgics a Lleida, Berga, Manresa i Tortosa i farmacològics a Tremp, la Seu d'Urgell, Puigcerdà i Vielha.
L'avortament és més accessible a Catalunya
El conseller ha dit que l'accessibilitat és "extraordinàriament molt més elevada" a Catalunya que a la resta de l'estat espanyol. "Això no vol dir que no hàgim de millorar, i molt", ha resolt. L'atenció a la interrupció voluntària de l'embaràs és una de les dotze línies estratègiques del Pla d’atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva. La consellera Verge, ha assenyalat que el protocol no és un document aïllat, sinó que s'emmarca en l'estratègia de drets sexuals i reproductius i ha afirmat que el dret a l'avortament és "un dels nuclis durs de la reivindicació dels drets de les dones" per decidir sobre la pròpia vida i el cos. Verge ha manifestat que voler "garantir" i "aprofundir" en el dret a l'avortament és un "posicionament polític" de les dues conselleries en "un context de retrocessos de drets" després que formacions polítiques que el volen limitar es consolidin a les institucions en l'entorn europeu, amb una referència al triomf de la ultradreta a Itàlia.