Diuen els experts que és més fàcil crear un bon hàbit que trencar-ne un de dolent. Quan una persona repeteix una acció de forma regular, acaba convertint-se en una cosa automàtica. El seu cervell crea una sèrie de connexions de tal manera que ja no ha ni de pensar mentre l'està fent. Aquest recurs de la nostra naturalesa que tant ha fet per la nostra supervivència, també ens provoca perjudicis: ens resulta de vegades molt complicat canviar mals hàbits que poden perjudicar la nostra salut i que tenim molt arrelats.

Les neurones

La ciència ha estudiat per què es produeix aquesta circumstància. Un equip d'investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) va publicar l'any passat un estudi en el qual es va analitzar com aquestes rutines (per exemple, rentar-nos les dents) estan compostes per petits moviments (aixecar el braç, realitzar la raspallada...) en què intervenen certes neurones del cervell. Aquestes són les responsables de marcar el començament i el final i estan ubicades en una regió del cervell involucrada en la formació d'hàbits.

Segons la investigació, les neurones s'activen al començament d'una rutina apresa, no tenen activitat mentre es duu a terme, i després tornen a posar-se en marxa una vegada que la rutina ha acabat. Es forma per tant un patró de comportament que té el seu reflex en les mateixes connexions neuronals i que és extremadament difícil de variar. Per això, és molt complicat trencar l'hàbit.

Com canviar

Tanmateix, això no vol dir que sigui impossible, sobretot en el que té a veure amb els hàbits nocius. Segons explica l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard, per canviar, el primer que cal tenir és consciència que realment el que estem fent és un mal hàbit que ens perjudica. No perquè ho diguin els altres, sinó que perquè la persona el percep així i ho sent com a propi.

Abans de començar, aquesta institució aconsella plantejar-se dues qüestions: en primer lloc, el grau de preparació per al canvi d'aquest hàbit en concret, qualificat d'1 a 10. I en segon lloc, el nivell de confiança per dur-lo a terme, també puntuat d'1 a 10. Per tenir un percentatge d'èxit més gran, cada una de les puntuacions ha de superar el 6.

A continuació cal identificar el que ells denominen les tres R: el recordatori (la situació, sentiment o emoció que provoca que s'iniciï aquest hàbit); la rutina (el comportament per si mateix) i la recompensa (el benefici que s'atorga a aquesta conducta). I posen un exemple molt simple d'un mal hàbit, com és el de consumir menjar porqueria a la nit mentre es veu la televisió. El recordatori seria encendre la televisió. La rutina, anar a la cuina a buscar els aliments i, la recompensa, menjar mentre s'està assegut. En aquest cas, l'objectiu és deixar de consumir menjar porqueria, però el veritable problema és l'hàbit que s'ha generat.

Una vegada s'ha produït la identificació, és aconsellable fer-se una sèrie de preguntes encaminades a entendre per què es produeix aquest comportament i què estan relacionades amb els sentiments que ens sorgeixen quan el duem a terme: gana, avorriment, solitud, ansietat, satisfacció... I després, cal trobar els desencadenants de l'acció: el lloc on es produeix, l'estat emocional, la presència d'altres persones, l'acció anterior que se sol dur a terme... D'aquesta forma, s'identifiquen les claus, un dels passos més importants a l'hora de canviar un hàbit.

Arribats a aquest punt, el que s'ha de fer és començar a experimentar comportaments que redundin a abandonar l'hàbit nociu. Evitar cert tipus de situacions, no estar amb una determinada persona a aquella hora del dia, no posar en marxa els detonadors (per exemple, no encendre la televisió) i buscar un altre tipus d'activitat. I el que és més important, començar a buscar un altre tipus de recompenses per a les accions que siguin bones per a la salut. Per exemple, fer un tomb, realitzar un exercici de relaxació o alimentar-se saludablement. Els objectius no s'aconsegueixen d'un dia per l'altre, però és possible aconseguir-los.