El dolor crònic és una de les circumstàncies mes adverses a les que es pot enfrontar una persona, perquè mina molt la qualitat de vida i l'estat d'ànim. La doctora Sabrina Coninx de Ruhr-Universität Bochum i el doctor Peter Stilwell de la Universitat McGill han investigat com es poden utilitzar els enfocaments filosòfics per manejar|manipular el dolor de la millor forma possible.

Els experts advoquen no només per manejar|manipular el dolor crònic mitjançant una sèrie de canvi d'hàbits de vida o físics, sinó també per dotar d'eines per adoptar un enfocament que consideri a la persona com un tot.

L'estudi, que porta per nom Pain and the field of affordances: an enactive approach to acute and chronic pain (El dolor i el camp de les possibilitats: un enfocament enactivo del dolor agut i crònic) s'ha publicat a la revista científica Synthese.

Actualment, no és possible tractar el dolor crònic de forma eficaç en molts casos, la qual cosa ha animat els investigadors de diverses disciplines a considerar nous enfocaments per al seu tractament en els últims anys. "El nostre objectiu és descobrir com podem pensar noves maneres d'afrontar el dolor amb l'ajuda d'enfocaments filosòfics", asseguren els experts. En el seu treball|feina, els autors desenvolupen un enfocament holístic, integrador i orientat a l'acció.

DolorL'enfocament que proposen els experts és holístic, més global i integral

En termes específics, suggereixen tres coses: en primer lloc, abordar el dolor ha d'implicar més que simplement buscar i tractar els canvis fisiològics subjacents. Un enfocament holístic se centra en els pacients en el seu conjunt i crea un espai per a les seves experiències, preocupacions, expectatives i narratives. També s'ha de tenir en compte la influència de les pràctiques socioculturals en la generació de dolor crònic. Per exemple, sovint s'anima inicialment els pacients amb dolor a protegir-se de les lesions i evitar l'activitat, el que pot ser útil al principi però pot contribuir a la cronificació a llarg termini.

En segon lloc, segons els investigadors, el dolor crònic s'ha d'entendre com un procés dinàmic en el que molts factors diferents interactuen de forma no lineal. La causa inicial del dolor, per exemple, no és necessàriament la causa de la seva cronificació i tampoc no és necessari que sigui el factor més crucial en el tractament. Per tant, és necessari considerar la complexa interacció de l'experiència subjectiva, les expectatives, els patrons de comportament apresos, la reorganització neuronal, l'estigmatització i altres factors.

En tercer lloc, segons Coninx i Stilwell, s'ha d'encoratjar els pacients a interactuar amb el seu entorn i identificar possibilitats d'acció. Això es basa en el supòsit que el dolor crònic canvia fonamentalment la forma que els pacients es perceben a si mateixos i la seva relació amb el seu entorn. Per tant, el tractament del dolor podria involucrar ajudar al pacient a notar cada vegada més opcions d'acció associades positivament i personalment significatives i veure's a si mateix com a|com capaç de prendre la iniciativa de nou. Llavors, hi ha menys atenció al cos com a obstacle i, en canvi, els pacients fan més atenció a com poden superar les limitacions.