Dijous passat, José Luis Corcuera, exministre socialista d'Espanya, va patir un ensurt cardíac en activar-se el seu desfibril·lador mentre assistia a un programa d'Antena3. El polèmic membre d'un dels governs de Felipe González, va haver d'abandonar el plató per l'esmentat incident.

Un desfibril·lador és un aparell elèctric que s'utilitza per a l'aplicació brusca i breu d'un corrent elèctric d'alt voltatge per aturar i revertir les arrítmies cardíaques ràpides, concretament la taquicàrdia ventricular sostinguda –quan hi ha activitat elèctrica al cor però el bombatge sanguini és ineficaç– i la fibril·lació ventricular, quan el cor té activitat elèctrica però sense efectivitat mecànica.

També està indicat en persones que han tingut un infart de miocardi o miocardiopatia dilatada que té una mala funció ventricular, amb un alt risc de patir alguna arrítmia cardíaca perillosa.

Desfibril·lador

Un desfibril·lador és un aparell elèctric que s'utilitza per aturar i revertir les arrítmies cardíaques ràpides

El xoc elèctric del desfibril·lador deté l'arrítmia, que es produeix quan el nombre de batecs cardíacs augmenta en excés o es produeix una activitat elèctrica desorganitzada que produeix una inestabilitat hemodinàmica (deteriorament dels signes vitals) que poden acabar produint una parada cardíaca.

Hi ha desfibril·ladors de dos tipus, el desfibril·lador extern i el desfibril·lador automàtic implantable. L'extern consta d'un aparell amb uns elèctrodes que es connecten al tòrax del pacient. Una vegada realitzat aquest procediment, analitza el ritme cardíac i detecta si necessita la descàrrega elèctrica, podent revertir la parada cardiorespiratòria quan és deguda a les dues patologies anteriorment esmentades, restablint un ritme cardíac efectiu elèctric i mecànicament.

Als anys 80 van començar a utilitzar-se els desfibril·ladors automàtics implantables. Són uns aparells la mida d'una galeta, una mica més gruixuts, que no curen la malaltia cardíaca però poden pal·liar els símptomes i evitar una parada. Es compon de tres parts fonamentals, el generador dels impulsos, els cables i el programador, que no s'implanta i roman en la consulta del cardiòleg.

Des de la seva creació han evolucionat molt i en el dia d'avui pot funcionar com un dispositiu antibradicàrdia (marcapassos) i antitaquicàrdia, incloent-hi la de desfibril·lador. Segons la Societat Espanyola de Cardiologia, la funció d'estimulació antibradicàrdia i antitaquicàrdia es duu a terme aplicant petits polsos de baix voltatge que resulten indolors i generalment inapreciables.

Atac cardíaco

Des de la seva creació, els desfibril·ladors interns han evolucionat molt

Les funcions antitaquicàrdia inclouen l'alliberament de descàrregues de més voltatge. Aquestes descàrregues (també denominades xocs) són percebudes com un cop fort i poden ser doloroses. L'efecte d'una descàrrega de desfibril·lador implantable és similar a la del desfibril·lador extern quan s'apliquen les pales sobre el pit del pacient.

Quan el dispositiu detecta un problema, s'aplica la descàrrega o xoc d'alta energia, amb un valor entorn dels 30-40 juliols. El pacient aprecia per tant la descàrrega i sent una espècie de puntada de peu al pit, que és el que va poder experimentar l'exministre Corcuera en el vídeo que s'ha fet viral. Aquestes descàrregues poden tenir efectes negatius sobre el cor, per això està programat perquè no es produeixin en excés. Quan és necessari i el dispositiu detecta l'inici de l'arrítmia, el xoc d'alta energia es produeix en pocs segons.