L'exconsellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha reflexionat aquest dimecres sobre la seva experiència en el Govern de la Generalitat davant els micròfons d'El món a Rac 1. Durant l'entrevista, ha parlat sobre els projectes que s'han "quedat a mitges" amb l'eixida de Junts de l'Executiu, com ara la delegació a Israel, però també ha opinat sobre el futur del partit i el paper que ella vol jugar en els nous reptes, com ara els pressupostos, les eleccions municipals de l'any que ve i, fins-i-tot, les seves aspiracions polítiques en una possible llista encapçalada per Xavier Trias, a qui ha animat a presentar-se a l'alcaldia de Barcelona. La seva "valoració final" de l'etapa com a membre del Govern és que "Esquerra ha estat un soci deslleial" i, si bé ella va fer campanya per quedar-s'hi, ha demanat "passar pàgina". Quant a les polèmiques que han envoltat darrerament Junts, més concretament l'afer Dalmases i les suposades pressions de la presidenta Laura Borràs a Magda Oranich, Alsina ha evitat pronunciar-s'hi en considerar que són temes tancats i que "Junts ha de deixar de parlar de Junts" per centrar-se en el seu projecte per al país.

A la disposició de Xavier Trias

Durant l'entrevista, Victòria Alsina ha posat l'accent en les pròximes eleccions municipals i, més concretament, el seu desig que Xavier Trias es torni a presentar per rellevar Ada Colau com a batlle de la ciutat. L'exconsellera ha mostrat molta passió per aquest tema: "El millor que li pot passar a Junts, a Barcelona i al país és que Xavier Trias decideixi encapçalar la llista" de Junts a les municipals, ha insistit. A parer seu, l'exalcalde "forma part del passat" de la capital catalana, "i ha de formar part del futur" si es vol sortir de l'actual "situació d'emergència" en la qual creu que es troba la ciutat. Preguntada sobre si estaria interessada a formar part de l'equip Trias i anar a les seves llistes, ha evitat pronunciar-se massa aviat abans que l'aludit decideixi presentar-se o no, i s'ha limitat a dir que estarà "a la seva disposició pel que necessiti".

Alsina lamenta que el seu projecte s'hagi "quedat a mitges"

No és cap secret que Alsina no volia deixar de ser consellera d'Acció Exterior. Amb tot, un mes després de cessar del càrrec, l'acadèmica es reafirma en la seva continuació al partit, i considera que "els últims debats que hi ha hagut a Junts i la decisió de deixar el Govern ha demostrat que és un projecte col·lectiu". Preguntada sobre les "dues ànimes" de Junts, Alsina ha contestat que "la vida continua", i que "tots ens hem de sentir raonablement incòmodes si volem ser molts". "Junts ha de ser un projecte col·lectiu", ha insistit. Quant al seu pas per l'Executiu, ha lamentat que "es quedi a mitges" el "projecte ambiciós" que tenia per a la cartera, i ha posat en dubte decisions de la nova titular de la cartera, Meritxell Serret, com la de descartar obrir la delegació del Govern a Israel, i ha qüestionat com abordarà temes com l'espionatge amb Pegasus. A parer seu, la delegació a Israel "era un projecte importantíssim per a Catalunya" perquè ja "és un país amb el qual la Generalitat col·labora molt" i, a més, li semblava "un bon acord a nivell estratègic".

"Pressupostos de màxims"

El que més ha "pesat" a Alsina a l'hora d'abandonar el Govern "ha estat el servei de la gent". Amb tot, confia que podrà "servir el país" des d'altres llocs, si bé "l'avaluació final" del seu pas per l'Executiu és que "Esquerra ha estat un soci deslleial". Per aquesta raó, ha afirmat, no creu que Junts tingui l'obligació de pactar amb ERC uns "pressupostos de consens", perquè "ara pot estar en un escenari de pressupostos de màxims". En aquest sentit, es mostra impacient per passar pàgina dels darrers mesos i que es parli "dels temes que són transcendents". A parer seu, "Junts ha de deixar de parlar de Junts" i "aconseguir que es parli del que vol per al país, no del partit en si mateix". Preguntada sobre el seu futur en la formació política, Alsina no ha negat que vulgui arribar a ser presidenta de la Generalitat, encara que el més important per a ells sigui "el projecte, no la persona" i que la seva intenció sigui tornar al món acadèmic.