Les víctimes espanyoles del nazisme han demanat aquest diumenge en el camp d'extermini de Mauthausen que el rei Felip VI, com a cap de l'Estat, demani disculpes per la col·laboració de la dictadura franquista amb la deportació i mort de milers de republicans després de la Guerra Civil. S'estima que uns 9.500 espanyols van ser deportats a camps nazis, dels quals més de la meitat van morir. Només a Mauthausen i el seu annex de Gusen van ser internats uns 7.500 republicans, dels quals 4.500 van ser assassinats.

"Venim reivindicant que el cap de l'Estat demani perdó per la participació de l'Estat, per la seva culpabilitat i la seva complicitat amb el règim nazi", ha declarat avui a Efe Enric Garriga, president de l'Amical de Mauthasen, una associació que busca mantenir viva la memòria dels republicans espanyols deportats a camps nazis.

Garriga ha assegurat que els espanyols assassinats en els camps nazis ho van ser per haver lluitat contra el franquisme i contra el nazisme, i que les deportacions no haguessin estat possibles sense la complicitat de l'Estat espanyol durant la dictadura de Francisco Franco. "Aquesta assumpció de responsabilitats de l'Estat en aquell moment encara no s'ha realitzat", ha assegurat Garriga a Mauthasen.

El president de l'Amical va recordar que la majoria dels presoners espanyols portaven als seus uniformes el triangle blau que els identificava com a apàtrides, "perquè no hi havia un país que els reclamés i els protegís". Garriga sí que es va mostrar agraït per la decisió de l'actual govern espanyol d'haver establert el 5 de maig com a dia d'homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme. "Hem d'agrair al govern espanyol actual aquest decret, de proclamar un dia d'homenatge els deportats i deportades a tots els camps, i a les víctimes del nazisme d'Espanya. perquè això ens permetrà millorar la nostra tasca com a associació i de tots els grups que treballen per la memòria", va dir.

Amb tot, Garriga ha lamentat que aquest reconeixement arribi "quan moltes de les persones que van lluitar, que van estar internades en aquest camp, no ho han pogut veure". "Això és lamentable i és un fet diferencial de la història d'Espanya en relació amb la història d'Europa. Anem molt tard als llocs i encara ens queda molt camí per recórrer", ha opinat Garriga qui, no obstant això, ha reconegut que s'ha "avançat un pas petit".

Garriga també va demanar sigui obligatori a les escoles "aprendre i conèixer" sobre els deportats espanyols i que les autoritats s'impliquin més en la tasca de "protegir la memòria i prevenir el feixisme". El president de l'Amical va dir que el tema ja va començar a tractar-se amb l'anterior govern del Partit Popular i que es continua parlant amb l'actual Executiu.