Sis mesos després de la DANA que va causar 228 morts al País Valencià les conseqüències del temporal continuen presents. Visualment i emocionalment. ElNacional.cat s’ha traslladat a Catarroja i Paiporta, dos dels municipis més afectats, i ha parlat amb afectats i víctimes de les riuades per conèixer el seu testimoni i la seva vivència. Totes les veus es pronuncien en la mateixa direcció: denuncien que no se’ls està tenint en compte en la reconstrucció i reclamen que s’aprofit el context per transitar cap a un futur diferent per evitar que el desastre es repeteixi. A més, sense matisos, assenyalen Carlos Mazón com a principal responsable de la negligència, carreguen amb duresa contra la seva gestió i confien que la jutgessa de Catarroja que ho està investigant judicialment permeti depurar les responsabilitats.
📸 Les seqüeles de la DANA a Paiporta i Catarroja, sis mesos després del fang
En ple procés de reconstrucció, als pobles més afectats per la DANA s’han creat els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció, formats per voluntaris. Treballen en la recuperació dels municipis afectats, però una de les seves línies d’actuació també és alçar la veu contra Carlos Mazón. Sense anar més lluny, ahir van participar en la protesta en el marc del congrés del PP Europeu exigint novament la dimissió del president valencià. “Mentre continuï, no hi ha reconstrucció possible”, esgrimeix Abril Millán (del Comitè d’Albal). “Considerem que és un president il·legítim que hauria d’haver dimitit fa mesos. La reconstrucció no li interessa i no n’està pendent, l’únic que li importa és aguantar”, argüeix. I li retreu que no tingui la “valentia” per “acostar-se als pobles afectats i donar la cara” i estigui “contínuament amagant-se”.
Amb tot, ara que es compleixen sis mesos de les inundacions, el PP Europeu s’ha congregat a València en el marc del seu congrés. “Ens sembla molt lleig que en una efemèride com aquesta, el PP no tingués prou sensibilitat per deslocalitzar el congrés”, reprova César Jiménez, de Mai Més València. “Si es fa aquí, vol dir que no s’ha tingut en compte que encara hi ha molta gent afectada per la catàstrofe. Es ve a fer una celebració. Si tenia costos per al PP, encara ens enfada més perquè és que han interposat els interessos econòmics d’un partit a la qüestió emocional de la gent que va patir la DANA”, postil·la. En la mateixa línia, Abril Millán creu que els populars estan “intentant blanquejar i amagar la responsabilitat de Mazón”.
Les conseqüències de la DANA sis mesos després
Sis mesos després del temporal, el rastre devastador de la DANA encara és ben visible en la majoria dels pobles. A Albal, per exemple, hi ha molts semàfors que no funcionen, la biblioteca municipal està tancada, hi ha cotxes que no s’han retirat i encara hi ha gent que està sense ascensor, cosa que fa que persones grans o amb problemes de mobilitat que no puguin baixar al carrer. “La biblioteca va quedar molt afectada i no han començat les obres, la bibliotecària i voluntaris estan fent la catalogació dels llibres, però la biblioteca no està oberta”, relata Abril Millán, que reconeix que “no pensava que hi hauria coses que encara continuarien així sis mesos després”.
Però n’hi ha més. “Hi ha escoles tancades, absolutament destrossades i que s’han de refer de nou i els alumnes estan distribuïts en altres escoles”, relata Millán, que lamenta que les administracions “no s’estan afanyant”. “El més important després de la DANA era que la gent tornés a treballar, però que els nens tornessin a l’escola semblava que fos quelcom secundari”, afegeix. En el capítol de la salut mental, la gent continua molt afectada: “Hi ha casos de depressió o amb problemes d’ansietat. Va ser un procés traumàtic per molta gent que va viure-ho en primera persona”.
A Paiporta, hi ha escoles que estan “molt lluny de la normalitat”. Rafa Ramos, president d’Interampa Paiporta, denuncia que “s’ha vulnerat el dret a l’educació dels fills” amb la gestió que se n’ha fet els últims mesos: s’han mogut escoles a instal·lacions d’altres pobles i les que han reprès l’activitat ho han fet de manera “precària”. “El més greu és que la situació a les escoles desplaçades continua gairebé igual, s’estan perdent hores lectives anant i tornant a València o a altres poblacions”, afegeix. Tot plegat creu que pot provocar un “endarreriment educatiu” a tota la generació.
També hi ha deures pendents a Aldaia. Les guarderies municipals continuen tancades, les escoles de música estan desplaçades, el centre d’especialitats també està tancat i l’ambulatori, que és de quatre plantes, està sense ascensor. “Els metges han de baixar al carrer a atendre la gent gran”, explica María Jiménez (del comitè d’Aldaia). També al·ludeix als problemes de salubritat: “No se’ns està fent gens de cas, continuem amb un munt de llot acumulat en diferents punts. Hi ha moltes plantes baixes que no s’han netejat. Conviure amb el llot fa que hàgim de prendre’ns diverses tandes d’antibiòtics i que els infants pateixin erupcions cutànies i problemes intestinals. I és un problema que no s’està atenent”, denuncia.
“Mires enrere i sembla que faci quatre dies, perquè ha sigut tot molt intens. Es va recuperant la ciutat i els espais públics, però encara queda molt per fer”, reconeix a ElNacional.cat l’alcaldessa de Catarroja, la socialista Lorena Silvent. “No s’ha parat, però es podria haver anat més de pressa, el problema és la mancança de mitjans privats i públics”, afegeix Silvent, que aposta per un Pacte d’Estat de cara a la reconstrucció per facilitar un espai en el qual participin totes les administracions. Malgrat això, assumeix les dificultats: “El que passa és que hi ha una guerra partidista que no deixa veure, realment, la col·laboració”.
Els Comitès Locals emergeixen per remar a favor d’una reconstrucció per “canviar les coses”
“L’administració va impulsar la reconstrucció, però sense tenir en compte en absolut l’opinió dels veïns”, lamenta Abril Millán (del Comitè d’Albal). “No volem fer una reconstrucció tal qual com estava abans de la DANA, volem aprofitar el moment per millorar i canviar les coses”, afegeix. “No es tracta de reconstruir, sinó de desconstruir”, subratlla. Així mateix, esgrimeix que la voluntat dels comitès és “treballar conjuntament” amb els ajuntaments i que els “mecanismes de participació ciutadana siguin reals”. “No volem el que hi havia, volem millorar el que hi havia”, reivindica María Jiménez.
“S’està fent una reconstrucció sense tenir en compte que les infraestructures i els serveis d’abans de la DANA no eren els que més calien”, adverteix César Jiménez (de Mai Més València). “S’estan reconstruint infraestructures al mateix lloc i amb la mateixa morfologia que les que van afavorir que hi hagués més incidència de la catàstrofe, com carreteres que van propiciar que s’acumulés més aigua”, subratlla, i denuncia que “no s’estan tenint en compte” les opinions d’experts i la ciutadania que va patir. En una línia semblant, Lorenta Silvent (alcaldessa de Catarroja) considera que el repte és “recuperar” el que hi havia, però “millorar-ho per no cometre els mateixos errors”.
Una de les reivindicacions de Mai Més València és que la resposta en l’emergència “no pot dependre de la ubicació particular d’unes poques persones o dels seus coneixements previs sobre la matèria”, en al·lusió al que va fer Carlos Mazón la tarda de la DANA i a l’experiència nula que tenia Salomé Pradas com a consellera d’Interior. “L’alternativa seria implicar més la ciutadania en la creació de xarxes ciutadanes per l’avís d’emergències a través de formacions, noves infraestructures i aplicacions tecnològiques modernes que permeten detectar abans la catàstrofe, com les del Japó”, al·lega.
Des de l’Associació Damnificats Horta Sud, reivindiquen que estan fent la reconstrucció que les administracions “no estan fent”, per exemple, “donar formació en emergències i oferir ajuda psicològica a la gent”. Salva Mocholí, que és veí de Catarroja, lamenta que no se’ls està tenint en compte i que això ha fet néixer els comitès d’emergència i reconstrucció: “A la reconstrucció nosaltres li diem construcció, que és l’únic que s’està fent. Estan construint, a la gent no ens estan reconstruint, no han tingut en compte que el primer que han de reconstruir són les persones”, denuncia. “La Generalitat Valenciana no està ni se l’espera i el govern espanyol addueix que és competència de la Generalitat”, afegeix. “No volem que es reconstrueixi el que hi havia. Si reconstruïm igual, tindrem els mateixos problemes”, rebla.
“Quan es vagi perdent l’actualitat als mitjans de comunicació, baixarà l’activitat i això s’estendrà moltíssims anys a mesura que deixem de ser notícia”, augura Salva Mocholí, que recorda que l’exèrcit i les autoritats van fer una “rentada de cara de pressa”, però lamenta que ara no veuen que “hi hagi una continuïtat”. I fa gala del suport mutu que es brinden entre els veïns del poble: “Per mi és molt difícil parlar amb qualsevol persona que no hagi viscut la DANA perquè és complicat entendre la situació. Entre nosaltres, sí que ho parlem amb més naturalitat i va molt bé”, relata. Just poc després de parlar amb ElNacional.cat ha quedat amb un familiar d’una víctima per dinar, com fa cada divendres: “No ens coneixíem fins fa un mes, quedem, parlem i ens va bé als dos, és una manera de poder tirar endavant”.
“S’aconsella que sigui una reconstrucció participativa i igualitària”
Qui en sap molt de reconstruccions és Carmen Grau Vila, experta en gestió de desastres, investigadora a l’Institut per a la Comunitat Sostenible i la Gestió de Riscos de la Universitat de Waseda (a Tòquio) i membre del comitè d’experts del govern espanyol. Preguntada per ElNacional.cat sobre la reconstrucció, al·ludeix al Marc de Sendai, que s’ha tingut en compte, per exemple, al Japó o als Estats Units i és el full de ruta que recomanen les Nacions Unides. “S’aconsella que sigui una reconstrucció participativa i igualitària, no pot ser imposada des de dalt, s’ha de fer comptant amb la participació de la ciutadania”, subratlla.
Així mateix, Carmen Grau Vila recepta prudència. “No poden arribar els diners i tancar el procés. No s’aconsella fer això, perquè no tindrem en compte les mesures de prevenció, de reconstrucció sostenible i de repensar el nostre territori perquè no torni a passar el mateix”, subratlla. “Quan tens un desastre d’aquesta magnitud i has de reconstruir de zero pobles sencers, si fas un exercici de reflexió i d’estudi ben fet, podràs aplicar noves estratègies de cara al futur”, aconsella. I conclou el raonament: “Si dius que tornaràs a fer-ho tot ràpid, quan torni a passar, tornarà a caure la mateixa escola i el mateix pont i tornaràs a perdre vides en els mateixos llocs”. “La reconstrucció no és ràpida normalment i tarda anys. No puc dir-los que sortirem més forts perquè crec que no és fàcil dir això i, a vegades, no és cert”, rebla.
I una última reflexió. “Crec que a Espanya no tenim la cultura de prevenció ben instaurada dins de les nostres institucions i de la nostra ciutadania”, verbalitza Carmen Grau Vila. “Com pot ser que a València tinguem tantes riuades històricament i tinguem una memòria hídrica, però no la tinguem conscientment i no la treballem a les escoles, localment i institucionalment i ens oblidem un any després que ha passat una riuada tan greu?”, es pregunta.
“Vaig haver de mentir a la meva filla dient que l’avi havia pujat a la terrassa”
Més testimonis. La Rosa Álvarez és veïna de Catarroja i presidenta de l’associació Familiares Víctimas DANA. Vivia a dos minuts del seu pare, que la visitava dues vegades al dia. Era barber, estava en actiu amb els clients de tota la vida i estava fent campanya a favor de Kamala Harris. “Ho era tot per a mi”, confessa. Ell va morir ofegat a dins de casa seva, que es va esfondrar, i el seu cos va aparèixer l’endemà al matí a 700 metres arrossegat per la força de l’aigua. “L’última vegada que vaig parlar amb el meu pare eren les 19.55 hores i s’estava ofegant. Quan li vaig trucar uns minuts després no me’l va agafar”, relata. “Gairebé perdo el meu marit i la meva filla per intentar anar-lo a rescatar. Vaig haver de mentir a la meva filla dient que havia pujat a la terrassa, quan era impossible”, recorda emocionada.
Quan parlava amb el seu pare, en una conversa de dos minuts en la qual tot va canviar, li va dir que la seva filla estava anant cap a casa seva per ajudar-lo. “La xiqueta que se’n torni”, li va contestar ell insistentment. “Ell no s’estava preocupant per ell, era que la xiqueta se’n tornés. I a ella li vaig dir que el papa havia pujat a la terrassa”, expressa Rosa Álvarez. “Tenia clar que el meu pare no havia mort, que l’havien assassinat i tenia clar qui era el responsable. És impossible fer-ho tan rematadament malament, és denigrant que aquella gent estigui allà, és un despropòsit rere un altre”, verbalitza indignada. “La famosa alarma no tenia cap sentit. Com ens anàvem a desplaçar? En vaixell?”, afegeix. I ara ha decidit plantar batalla contra la nefasta gestió del govern valencià: “El meu pare no entendria que em quedés a casa plorant, no m’han educat així, sé que és el que el meu pare voldria que estigués fent”.
La confiança en la instrucció de la jutgessa de Catarroja
Totes les víctimes amb les quals ha parlat ElNacional.cat coincideixen a elogiar la instrucció que està fent Nuria Ruiz Pérez, la jutgessa de Catarroja que està investigant penalment la gestió de la DANA. “La instrucció és impecable”, destaca Rosa Álvarez. “Tinc bastant confiança en la jutgessa, està filant molt fi, està portant el cas molt a poc a poc, parlant amb els tècnics i intentant desxifrar tot el que realment no es va fer”, elogia María Jiménez (del comitè d’Aldaia). “Tothom sap que hi ha hagut negligència i deixadesa d’alguns membres del Consell i ignorància en el desenvolupament de les competències que havien d’exercir, però volem que s’estableixi una veritat judicial”, apunta César Jiménez (de Mai Més València, que està personada com a acusació popular). “És una qüestió que es determinarà a llarg termini, serà un recorregut llarg, no tenim pressa”, verbalitza. “Estem adherits a com la jutgessa està duent la causa, a poc a poc, preguntant a moltes persones, no a persones significatives de la fama, sinó a gent que estava allà, als tècnics”, celebra.
“Estem molt contents amb la jutgessa perquè va molt més ràpida del que pensàvem, hi dedica moltes hores, hi posa moltes ganes i ho estan fent bé en el que ella està investigant, però nosaltres creiem que l’assumpte és molt més ampli del que està investigant”, esgrimeix Salva Mocholí (de l’Associació Damnificats Horta Sud, que està personada com a acusació particular). Argumenta que, malgrat que la seva querella també apuntava als danys psicològics, la jutgessa ha deixat de banda l’estrès posttraumàtic. A més, ells també es referien a delictes que ella no té en compte, com l’abandonament o la denegació d’auxili. En els dos casos ho han recorregut a l’Audiència Provincial de València. Així mateix, des de l’Associació Damnificats Horta Sud també apunta als tècnics: “Són tan responsables com els polítics, també volem que se’ls imputi”, demana.
I la responsabilitat penal de Carlos Mazón? Volen que se l’imputi? “Més endavant, perquè si no, la jutgessa hauria de deixar el cas perquè continua aforat i a les famílies no ens interessa, per això l’ha tornat a convidar que vagi a testificar”, argumenta Rosa Álvarez. “No diu que vol col·laborar? L’hi estan posant en safata, ves i testifica. El que ell menys vol és testificar. Les persones que no tenen res a ocultar, com les famílies, estan desitjant anar-hi, encara que sigui molt dur”, conclou.
“Hem d’estar preparats perquè la imputació de Mazón no passi”, reconeix César Jiménez (de Mai Més València). “La jutgessa, molt intel·ligentment, està manejant la causa de manera que fins que no tingui evidències clares que Mazón ha tingut algun comportament o alguna acció que ha afavorit l’increment de víctimes mortals, no demanarà imputar-lo perquè arribaria una altra instància i, si no està molt lligada, podria acabar arxivada”, defensa. Per la seva banda, Salva Mocholí, que té “clar” que el president valencià és el “màxim responsable políticament”, considera que perquè arribi la imputació de Mazón cal que algú digui que “no va prendre les decisions esperant el vistiplau de Mazón” i, per a això, “han de parlar” Salomé Pradas o Emilio Argüeso.