La ciutat de València acull entre dimarts i dimecres el congrés del Partit Popular Europeu. Arribava amb l’ombra sobre el futur de Carlos Mazón per la seva gestió de la DANA sobrevolant la cimera, però ha quedat en un segon pla informatiu després de l’apagada generalitzada que es va estendre dilluns per Catalunya i per tot l’Estst. I, malgrat que la situació no s’ha recuperat per complet i que les conseqüències encara són visibles, el PPE ha optat per mantenir la cita. Fonts del PPE consultades per ElNacional.cat assenyalen que alguns dels assistents al conclave havien demanat endarrerir-lo unes hores per facilitar els desplaçaments. Tanmateix, després de discutir-ho, la formació ho va descartar i va decidir mantenir la programació. Això sí, Alberto Núñez Feijóo “condiciona” la seva participació a “l’evolució” de l’emergència, segons van apuntar des de Gènova. El líder del PP, que va arribar el dilluns a València amb avió, va cancel·lar tota la seva agenda de la tarda (que incloïa una trobada amb participants del congrés del PPE i un sopar amb els parlamentaris de tots els Estats membres) i es va reunir amb el nucli de la Direcció del PP.
🔎 Feijóo es retroba amb Mazón a València després de sis mesos de cops de volant per la DANA
🔎 Las dubtes sobre on era i amb qui va parlar Mazón el dia de la DANA el persegueixen sis mesos després
Tornant al congrés del PPE, i recuperant el pla polític, quan el juny de l’any passat es va anunciar la ubicació de la cimera, que és la més important dels populars a nivell continental, ningú podia esperar que se celebraria exactament sis mesos després que una DANA causés 228 morts al País Valencià i ningú podia preveure que el clima polític i social estaria marcat per les protestes al carrer contra Mazón en un context amb Alberto Núñez Feijóo esquitxat per la mala gestió del temporal i amb una reunió en l’horitzó entre els familiars de les víctimes de la DANA i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. La cita que comença avui servirà, a més, per aprovar el full de ruta de la formació a tot Europa i per ratificar Manfred Weber com a president del PPE i a la catalana Dolors Montserrat com a secretària general de la formació.
La vígila del congrés del PP Europeu havia d’estar marcat per la setena manifestació exigint la dimissió de Caros Mazón. Tanmateix, l’apagada generalitzada va portar la delegació del govern espanyol al País Valencià a prohibir totes les manifestacions convocades dilluns. Posteriorment, les entitats i associacions que havien convocat la protesta la van desconvocar pels problemes de mobilitat, per evitar els desplaçaments i limitar l’ús del mòbil a les emergències. Per la seva banda, a última hora, Alberto Núñez Feijóo va demanar que no hi hagi una “apagada informativa” del govern espanyol i va reclamar mobilitzar “tots els recursos de l’Estat per evitar que hi hagi situacions indesitjables”. “És necessari incrementar el nivell d’informació de la ciutadania tot el possible, encara que lògicament res funciona amb normalitat,” va verbalitzar el líder del PP, que va catalogar l’episodi com una “emergència nacional”.
Una ubicació en dubte durant una setmana
El congrés del PPE té lloc a València malgrat els dubtes que el mateix Feijóo va posar sobre la taula sobre la seva ubicació. Va ser a començaments de març, quan, des de Brussel·les, el líder del PP va verbalitzar públicament que s’estava estudiant canviar de lloc el congrés del PPE. La versió oficial era que coincidia amb un ple del Congrés dels Diputats, cosa que dificultaria l’assistència a València dels parlamentaris populars, però a ningú se li escapa la incomoditat de reunir els principals dirigents del PPE amb Carlos Mazón com a amfitrió. Feijóo va relatar que quan van conèixer les “dates concretes” del calendari dels plens de la Cambra Baixa, van demanar un “canvi” per poder assistir sense problema al Congrés del PPE i “tenir la seguretat en les votacions”.
“La resposta del Congrés ha estat una resposta negativa i de manera taxativa. No estan disposats a canviar l’ordre del dia, la sessió de control i l’horari de votacions”, va lamentar el líder del PP. I obria la porta a traslladar el congrés popular a Madrid. Tanmateix, una setmana més tard, el PP confirmava que, a causa del cost de cancelar totes les reserves i de les dificultats per moure la ubicació de la cita, el conclave es mantenia a Madrid. I, dies després, en un dels pocs moments d’entesa de la legislatura, el PP i el PSOE van acabar posant-se d’acord i, seguint els precedents, van moure el ple del Congrés a la setmana següent per deixar via lliure als parlamentaris populars. Des de les files del PP, reconeixien que no coneixien l’existència d’altres casos similars i van agrair el gest de Francina Armengol.
Una concentració per presentar l’Acord Social Valencià a les portes del sopar del PPE
La ubicació del conclave a València ha servit per multiplicar la veu de les protestes contra Carlos Mazón. Malgrat que la manifestació convocada per ahir es va suspendre per l’apagada, la primera jornada del congrés del PPE també estarà marcada (si no es prohibeix) per una concentració. Serà al Pont de l’Assut del Oro (a la Ciutat de les Arts i les Ciències) per presentar l’Acord Social Valencià i està impulsada per les associacions de víctimes, els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció, els sindicats i els moviments socials. “Faran sis mesos des que ens van ofegar, ara traiem el cap per agafar aire i denunciar la negligència política de la Generalitat Valenciana davant de la DANA i la complicitat de qui l’està sostenint: Feijóo i Von der Leyen”, denuncien els convocants, que reclamen la dimissió de Carlos Mazón.
Per cert, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es reunirà amb els representants de les associacions d’afectats de la DANA el dimarts 13 de maig. Les associacions li havien sol·licitat per carta una reunió a València aprofitant el congrés del PPE, però la trobada serà finalment a Brussel·les. Des de l’equip de Von der Leyen, treuen importància a la localització de la reunió: “És un congrés de partit, aquesta és la raó per la qual seran aquí. Es reunirà més endavant amb les associacions de víctimes”, va justificar un portaveu de la Comissió Europea.
Dolors Montserrat serà confirmada com a número dos del PPE
A nivell polític, el congrés del PPE ha de servir perquè Dolors Montserrat sigui ratificada com a secretària general de la formació. És la proposta que va fer fa uns dies el president de la formació, Manfred Weber, que va elogiar la seva “fortalesa moderna, activa i política” i la seva “campanya brillant a nivell local, regional, nacional i europeu”. “Després d’unes eleccions europees reeixides, el partit continua amb la seva agenda de reforma i modernització per complir la nostra visió”, va sostenir. Des de Gènova, Alberto Núñez Feijóo va celebrar que era una “gran notícia per a Espanya i per al PP”. “Amb la designació de Dolors, europeïtzem el PP i espanyolitzem l’EPP”, va reivindicar.
Dolors Montserrat, nascuda a Sant Sadurní d’Anoia, actualment és la portaveu del PPE al Parlament Europeu i líder del PP espanyol a l’Eurocambra des del 2019. En les dues últimes eleccions europees, ha estat la cap de llista del PP a Espanya. A més, a la primavera passada, el seu nom va sonar com a candidata en les eleccions catalanes del 12 M, però finalment Feijóo es va veure abocat a confirmar el lideratge d’Alejandro Fernández. Això sí, Montserrat va ser designada com a presidenta del comitè de campanya amb l’objectiu que Gènova seguís de prop els passos de Fernández.
La presidenta de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, el futur canceller alemany i onze presidents
El congrés del PPE comptarà amb la presència dels principals dirigents europeus. Estarà encapçalat, al costat d’Alberto Núñez com a amfitrió, per Ursula von der Leyen (presidenta de la Comissió Europea) i Roberta Metsola (presidenta del Parlament Europeu). Participaran els presidents d’onze estats membres de la Unió Europea i el futur canceller alemany, Friedrich Merz. Tres dels noms més destacats seran Luís Montenegro (Portugal), Donald Tusk (Polònia) i Kyriákos Mitsotákis (Grècia). A més, el PPE compta amb vuit caps de l’executiu més: Àustria (Christian Stocker), Bulgària (Rosen Zheliazkov), Croàcia (Andrej Plenković), Finlàndia (Petteri Orpo), Letònia (Evika Siliņa), Luxemburg (Luc Frieden), Romania (Ilie Bolojan) i Suècia (Ulf Kristersson).
Bonus track: l’últim congrés del PPE a Espanya
L’última vegada que el PPE va organitzar el seu congrés a Espanya va ser el 2015. I es va celebrar a Madrid, igual que el 1995, que és l’altre precedent. El 2015, Mariano Rajoy estava a la Moncloa i el líder del PPE era Donald Tusk, que va presentar l’aleshores president espanyol com un “model per a molts” i va elogiar les seves polítiques per “fer front al problema de la contenció de la migració il·legal”. De fet, la immigració va centrar el seu discurs: “No podem ja permetre que solidaritat sigui sinònim d’ingenuïtat, obertura, sinònim d’impotència i llibertat, sinònim de caos”, va verbalitzar.
Donald Tusk va subratllar que la tasca “més important” per al “centredreta moderat” era el “restabliment de les fronteres exteriors d’Europa” per “protegir efectivament els valors [europeus]”. “Hem perdut la capacitat de protegir les nostres fronteres, la nostra obertura no és una opció deliberada, sinó l’evidència de la nostra debilitat”, va reblar. I va fer una crida a “no entregar-se al populisme i la xenofòbia” al·legant que el seu objectiu polític havia de ser “enfortir a Europa contra els extremistes de dretes i no convertir-se en uns d’ells”. Ara, el PPE torna a Espanya quan s’han normalitzat les relacions entre el PP i Vox, que van governar en coalició en sis comunitats autònomes fins que fa deu mesos Santiago Abascal va trencar totes les aliances pel repartiment de migrants i que s’han aliat per tirar endavant els pressupostos, precisament, del País Valencià.