La decisió tèrbola i dividida de la Junta Electoral Central de vetar les candidatures del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí a les eleccions europees és la notícia invisible a les portades de la premsa del 155 d’avui. Només l’Ara i El Punt Avui li donen valor en primera. Amb una sobredosi d’ingenuïtat, t’ho pots agafar com que els diaris del 155 no s’ho acaben de creure i s’esperen alguna mena de confirmació, com una d’aquelles coses que sembla que no puguin ser.
Ara bé, quan el fet és el primer cop que passa, afecta a personatges de relleu i, a més, ha obert telenotícies, aquí hi ha alguna cosa que no encaixa en la decisió de no donar-ho en portada (com fan El País, l’ABC o La Razón) o de deixar-ho mig amagat (El Periódico i d’El Mundo) o per sota (com La Vanguardia, que dona preferència a la crisi d’un partit que té una diputada a Catalunya).
Potser es tracta d’afegir l’humiliació a l’insult, una constant en la cobertura informativa de Puigdemont en l’esmentada premsa. Tal vegada segueix la reacció silenciosa de gairebé tots els partits —tots vol dir tots, aquí i allà— sobre l’afer, com volent menystenir el fet o a les seves víctimes.
Fa estrany. O no, i resulta que el silenci dels diaris impresos confirma que l’exiliat —els exiliats— són la corona d’espines dels fabricants del relat “colpista” del procés, una presència incòmoda que els recorda, justícia alemanya, belga, escocesa i suïssa pel mig, que una ferum turca s’escapa dels aparells de control de l’Estat. De control o de Repressió 2.0, per adoptar la terminologia dels teòrics letizios del conflicte Catalunya-Espanya, els “hípsters jurídics”, d'en Joan J. Queralt. Qui tacet consentire videtur; qui calla, atorga.
Premsa taronja
És remarcable la puntualitat que la dreta mediàtica madrilenya ha començat suaument a estrènyer la corretja sobre Casado. Ja fan córrer la possibilitat de dimissió —està mal aconsellat, s’ha envoltat de mals consellers, etcètera— per fer present que tal vegada no és el líder que ha de reconstruir el PP. Alguns titulars de portada enganyen. El d’El Mundo és el que es pot llegir pitjor. Sembla que culpi Ciutadans i Vox de la patacada del PP i, més aviat, el que fa és llançar un gat a la cara de Casado, acusant-lo sibil·linament de deixar-se escapar tres milions de vots cap als seus companys de pacte a Andalusia. Els titulars de la resta del terç mediàtic legionari tenen el mateix aroma. Fixa’t, a més, que l’ABC ja ensenya Rivera com a recanvi, tot queixant-se que Pedro Sánchez no li faci més cas. Fins i tot la barra de la data és de color taronja —paga la casa. Estan tots en ¡Vamos, Ciudadanos!
