La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, s'ha presentat aquest dimarts a la seu del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts per demanar l'expedient complet sobre la sol·licitud de la nacionalitat espanyola de l'exministre d'Energia de Veneçuela, Nervis Villalobos. Els agents s'han personat a les dependències ministerials després que el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, que investiga les clavegueres del PSOE amb el cas Leire, sol·licités a l'UCO tota la informació sobre la concessió de la nacionalitat a l'ex alt càrrec chavista, així com la identificació dels funcionaris encarregats de tramitar la sol·licitud. Fonts governamentals han informat que la Subdirecció General de Nacionalitats i Estat Civil, encarregada de tramitar els processos de sol·licitud de nacionalitat, ha entregat l'expedient requerit, en el qual consta la sol·licitud, presentada el 25 d'abril de 2024 i que va ser denegada el 10 d'octubre de 2025. Fonts de l'entorn proper a Villalobos han indicat a Europa Press que el seu expedient de nacionalització va ser denegat per tenir antecedents policials.
Addicionalment, encara que no havien estat requerits pel jutge ni en coneixia l'existència, la Subdirecció General ha lliurat voluntàriament dos expedients addicionals sobre la mateixa persona en entendre que poden resultar d'interès per a la instrucció. Es tracta d'una primera sol·licitud de nacionalitat per residència, del 20 de febrer del 2017, que va ser denegada el 17 de juliol del 2020. I una sol·licitud de nacionalitat acollint-se a la llei de memòria democràtica davant del Registre Civil, que va ser concedida el 21 d'abril del 2025 i inscrita el 23 d'octubre. El departament que dirigeix Félix Bolaños ha defensat la legalitat del procés, subratllant que la concessió de la nacionalitat per la llei de memòria democràtica es va produir després d'un recurs de l'interessat i basant-se en criteris estrictament jurídics avalats per quatre funcionaris (una consellera, el cap de servei, el subdirector general i la directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública). Segons el Ministeri, l'estimació d'aquests recursos és "habitual": l'any 2025 es van tramitar 189 recursos semblants, dels quals 164 van ser estimats, 20 desestimats, 3 arxivats i en 2 es va ordenar retrotreure les actuacions.
A més de la documentació, el jutge ha reclamat la "relació total d'accessos a través de la plataforma digital habilitada per a consulta i tramitació del citat expedient", amb la identificació de totes les persones que hagin accedit a la informació de l'expedient de Villalobos. Pedraz ha ordenat que aquesta "diligència de descàrrega i aplec" d'informació es practiqués "en presència dels agents designats per la unitat actuant (UCO) per tal que puguin estar presents durant la seva pràctica i examinar in situ el sistema de registre i accés a aquesta plataforma i sol·licitar tots els aclariments que considerin oportuns".
La connexió veneçolana entre el cas Leirei el cas Plus Ultra
Els requeriments del jutge s'emmarquen en la seva investigació del cas Leire, en el marc de la qual l'UCO també va entrar a la seu del PSOE fa unes setmanes buscant documentació relacionada amb el cas, com pagaments a Leire Díez, la 'fontanera' del Partit Socialista, reunions, registres d'entrada i altres. El nom de Nervis Villalobos apareix en la instrucció del cas de les suposades clavegueres socialistes. Una resolució judicial sosté que Leire, juntament amb Ismael Oliver —advocat de Villalobos—, va desplegar maniobres per afavorir els interessos de l'exministre chavista. Entre aquests, utilitzar els contactes de Díez per accelerar l'expedient de la nacionalitat espanyola sol·licitada per Villalobos i facilitar-li l'obertura dels seus comptes bancaris. També haurien parlat "d'abonar 300.000 euros al fiscal Grinda" perquè atures les seves investigacions sobre el veneçolà.
Villalobos apareix, també, en el sumari del cas Plus Ultra, on apareix vinculat a l'organització criminal suposadament dirigida per l'empresari Luis Felipe Baca i l'holandès Simon Leendert Verhoven per actuar com un "pseudobanc" dedicat al blanqueig de capitals amb societats instrumentals i comptes bancaris a paradisos fiscals, entre altres països. Els investigadors els situen com un dels clients de la trama, sospitosa de moure fons del chavisme procedents d'operacions relacionades amb diners públics. Villalobos estava sent investigat a Espanya per blanqueig de capitals, corrupció internacional, organització criminal i altres delictes.