El Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dijous un decret del govern espanyol que reforma la llei de memòria democràtica amb una ampliació de les persones que poden ser reparades per haver estat víctimes de la dictadura franquista. S’ha aprovat per la mínima i amb crítiques dels socis d’investidura a la timidesa de la reforma. Ha tirat endavant amb els 173 vots a favor del PSOE, Sumar, Podemos, Esquerra Republicana, Bildu, PNB, Compromís i BNG; i amb les set abstencions de Junts per Catalunya. Hi han votat en contra el PP, Vox i UPN, que han sumat 170 vots. També s’ha aprovat tramitar el decret com a projecte de llei, de manera que podrà rebre modificacions. De fet, el grup parlamentari capitanejat per Míriam Nogueras ha amenaçat amb el vot en contra per tractar-se d’una millora insuficient; reclamaven blindar també els guerrillers de bandes armades que van lluitar per la democràcia. Esquerra Republicana ha acordat amb el govern espanyol el compromís d’una ampliació més gran de la norma perquè afecti casos com el de Salvador Puig Antich.
El decret llei modifica la llei de memòria democràtica per poder indemnitzar els combatents per la llibertat que van perdre la vida o van patir lesions greus durant la repressió tardofranquista; també durant un temps després de la mort del dictador. La llei de memòria històrica aprovada el 2007 per part del govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero ja contemplava indemnitzar els morts en defensa de la democràcia, però només aquells que van morir entre l'1 de gener de 1968 i el 31 de desembre de 1977, l'any en què es va aprovar la llei d'amnistia.
Les indemnitzacions es van regular en un decret llei del 2008, i s’hi va afegir com a perceptors aquells que van patir lesions incapacitants. La llei de Memòria Democràtica del 2022, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa, va derogar la norma del 2007 per complet i els morts i víctimes de lesions greus durant la repressió del tardofranquista van quedar fora de la nova norma. Per això ara el seu executiu ha modificat la llei per a introduir-hi una nova disposició addicional per cobrir aquest col·lectiu de víctimes i ampliar el marc temporal d'aplicació fins al 29 de desembre de 1978, data d'entrada en vigor de la Constitució. La modificació indemnitza, per exemple, Manuel José García Caparrós, mort per un tret de la policia espanyola en una manifestació per l'autonomia d'Andalusia a Màlaga el 4 de desembre de 1977.
Junts, en contra del veto als integrants de banda armada
Però la norma prohibeix expressament que puguin ser indemnitzats membres o familiars de membres de "bandes o grups armats terroristes". I això és, resumidament, el motiu pel qual Junts per Catalunya ha amenaçat de votar-hi en contra. Finalment s’ha abstingut. L’encarregat de defensar la posició del grup independentista ha sigut el diputat Josep Maria Cervera, que ha exigit al ministre de Memòria Democràtica i Política Territorial, Ángel Víctor Torres, legislar “sense tenir por a la complexitat”. Ha argumentat que les bandes armades exercien durant la dictadura una violència legítima perquè ho feien “en defensa de la democràcia”. “Reconèixer aquells guerrillers no implica glorificar la violència, sinó entendre-la en aquell context”, ha asseverat. El parlamentari ha advocat per “una memòria democràtica, àmplia i oberta; no ancorada a les voluntats del règim del 78”.
ERC havia pactat amb el govern espanyol una ampliació de la llei que incloïa els familiars de Puig Antich
Esquerra Republicana sí que hi ha votat a favor. Perquè ha assolit un acord amb el ministre Ángel Víctor Torres a través del qual el govern espanyol es compromet a estendre l’àmbit temporal de les indemnitzacions fins al 31 de desembre de 1938 a través de futures esmenes a la norma. El termini per presentar sol·licituds s’ampliarà a tres anys des de l’entrada en vigor del decret, enfront del límit actual d’un any. I es flexibilitzaran els criteris per evitar algunes exclusions de casos representatius de la repressió: els familiars de Salvador Puig Antich queden ara fora d’aquest reconeixement i, amb l’acord entre republicans i socialistes, podran estar reconeguts.
Ha anunciat aquest acord el diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro. Minuts abans, durant el debat sobre el decret llei, ha denunciat que el text original “es podria haver fet millor”, i ha criticat el ministre Torres per haver redactat la norma sense abans posar-se en contacte “amb els grups parlamentaris sensibles” amb aquesta qüestió.
La lletra petita del decret llei
El decret llei també actualitza la quantia econòmica de les indemnitzacions que s'havia fixat el 2008. Així, les persones beneficiàries podran ser indemnitzades amb 250.000 euros. S'inclouen com a perceptors fills i cònjuges o els que haguessin conviscut amb la persona morta amb anàloga relació d'afectivitat i subsidiàriament, si no existissin els anteriors, els pares, els nets, els germans de la persona morta i els fills de la persona, sempre que, pels mateixos fets, no s'hagués rebut ja indemnització, sense perjudici de les corresponents actualitzacions. Per als qui van patir lesions incapacitants, les quanties s'eleven a 180.000 euros en el cas d'incapacitat permanent absoluta, i a 500.000 euros si els van causar una gran invalidesa.