La defensa dels tres agents dels Mossos acusats d'ajudar el president a l'exili, Carles Puigdemont, en la seva visita llampec a Barcelona, el 8 d'agost de 2024, ha presentat un recurs de reforma en el qual demana el sobreseïment del cas a la titular del jutjat d'instrucció 24 de Barcelona. Ho fa l'endemà mateix d'haver-se conegut que els processa pel delicte d'omissió de perseguir delicte. En l'escrit, els advocats Gonzalo Boye, Isabel Elbal i Jordi Cabre afirmen que en la resolució "no s'individualitza cap indici" contra ells pel delicte d'"omissió pura", que recull l'article 408 del Codi Penal, tal com el va acotar l'Audiència de Barcelona, que va fer reobrir el cas contra ells a petició de la Fiscalia. Per la seva part, les acusacions populars d'Hazte Oír i Vox també exigien que se'ls processés pels delictes de desobediència i encobriment, descartats, però que —segons la defensa— s'inclouen erròniament en el relat de fets de la resolució de processament.
A més a més, la defensa ha aportat un document nou, posterior a la resolució de la secció setena de l'Audiència de Barcelona, que considera determinant per decretar el sobreseïment del cas, tal com va fer inicialment la magistrada instructora Maria Antònia Coscollola. En concret, "l'element sobrevingut de primer ordre", segons la defensa, és "la resposta oficial del Govern publicada el 22 de juliol de 2026, que acredita que l'execució de l'ordre de detenció del president Puigdemont no formava part dels objectius del dispositiu policial desplegat aquell dia, de manera que —afegeix la defensa— malament pot retreure's a un agent que no estava de servei no haver emprès el que la mateixa estructura policial, en servei i al comandament, no tenia encomanat". Els tres agents processats estaven fora de servei: un era de vacances, un altre de baixa laboral i el tercer, de permís.
La resposta del Govern
En concret, la defensa dels tres mossos detalla que la resposta del Govern de la Generalitat fa referència a la pregunta parlamentària escrita 314- 07557/15, relativa al dispositiu policial desplegat el 8 d'agost de 2024 en la confluència del passeig de Lluís Companys amb el passeig de Pujades, publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el 22 de juliol de 2026. En ella, la Direcció General de la Policia informa que 'el dispositiu policial referit tenia com a principal objectiu garantir el normal desenvolupament de l’activitat parlamentària, preservar la seguretat de les persones assistents i evitar incidents d’ordre públic derivats de la concurrència de diferents mobilitzacions convocades aquell dia, així com de l’elevada concentració de persones a l'entorn del Parlament de Catalunya'. S'afegeix que 'les actuacions en el marc d'aquest dispositiu es van efectuar atenent criteris de necessitat, proporcionalitat i adequació a les circumstàncies concurrents en cada moment'.
Això no obstant, l'instructor del Suprem de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, va exigir a la Direcció de la Policia catalana un informe sobre el dispositiu policial i el motiu del fracàs de la detenció Puigdemont, al qual volien enxampar quan entrés al Parlament per assumir l'acta de Junts, però va escapolir-se davant un desplegament exagerat de mossos, amb un cotxe.
La defensa insisteix que la instructora no ha individualitzat cap acció punible dels tres agents. Assegura que cap d'ells "va ser conductor ni ocupant ni va participar en cap disposició logística; van ser detinguts en els seus domicilis o tornant a casa seva, al cap de poques hores dels fets, cosa que exclou per si sol qualsevol aportació a la marxa posterior. I afegeix que els testimonis que van declarar en seu judicial van descartar la realització de conductes actives que poguessin tenir rellevància penal.
Esmenar l'error
La defensa dels tres mossos també insisteix en "l'error en la delimitació del fet justiciable" per part de la instructora: "El relat de la resolució descriu una conducta activa d'afavoriment d'una fugida que manca d'encaix típic després de la resolució de l'Audiència de Barcelona, que únicament va deixar subsistent, prima facie, el delicte de l'article 408 del Codi Penal".
Per això, si la magistrada no accepta arxivar la causa contra els tres agents, subsidiàriament, li demana que "delimiti el fet justiciable a l'eventual conducta omissible a què es refereix l'article 408 del Codi Penal, amb exclusió expressa de les conductes actives d'afavoriment de la fugida, descartades per l'Audiència de Barcelona", el 3 de juliol passat, en reobrir la causa. Els lletrats dels policies també li recorden a la instructora que pot modificar el seu criteri perquè hi ha un element nou i perquè la resolució de l'Audiència li recomanava enviar el cas a judici, si no hi havia més diligències.
Aplicada l'amnistia, no hi ha cas
Finalment, la defensa recorda que la causa contra els tres agents no existiria si el Tribunal Suprem hagués aplicat la llei d'amnistia al president Puigdemont, que va entrar en vigor el juny de 2024; és a dir dos mesos abans de la seva visita a Barcelona."És difícilment conciliable amb el principi de legalitat (art. 25.1 CE) i amb el caràcter d'ultima ratio del Dret penal pretendre portar a judici a tres agents de policia, de vacances o de baixa mèdica i aliens al dispositiu, per no haver executat per pròpia iniciativa una ordre de detenció que, conforme al mandat exprés i anterior als fets del legislador, havia d'haver estat deixada sense efecte, i l'únic ancoratge del qual en el Dret de la Unió ha estat descartat pel Tribunal de Justícia, respecte d'una persona que, com és públic i notori, havia d'haver quedat emparada per l'amnistia al temps dels fets", manifesten els penalistes en el recurs, referint-se al president a l'exili.
I rematen: "La paradoxa s'accentua si es repara en què cap autoritat ha interessat en tot aquest temps l'execució d'aquesta ordre en el lloc de residència habitual del M.H.P. Puigdemont, perfectament conegut: és la confirmació del caràcter eminentment instrumental de l'ordre". Per això, insisteixen: "Una omissió només és típica si el deure omès era real, actual i exigible, i malament pot predicar-se deure algun de contribuir a l'execució d'una ordre la subsistència de la qual contradiu el mandat de la llei d'amnistia en els termes que el Tribunal de Justícia ha vingut a ratificar —cosa que també ha fet en tres diferents sentències el mateix Tribunal Constitucional; si més no, la notòria controvèrsia sobre aquesta subsistència, pública i oberta ja en el moment dels fets, exclou el dol de qui, segons es pretén, hauria hagut de resoldre-la sobre la marxa, en plena via pública, amb millor criteri que els mateixos òrgans cridats a resoldre-la". Per això, exigeixen l'arxivament de la causa contra els tres mossos.