La imputació de la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i del director adjunt operatiu (DAO), el tinent general Manuel Llamas, es basa en la suposada utilització de tres informacions reservades —expedients disciplinaris interns— per pressionar i dificultar la tasca dels investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO). Segons el text de la Fiscalia Anticorrupció, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, aquests tres expedients es van obrir de manera coordinada i coincideixen en el temps amb el progrés de diverses investigacions judicials per corrupció que afectaven el PSOE i l’entorn del govern espanyol. Les actuacions també recullen que Leire Díez hauria aprofitat la seva relació personal amb González per impulsar l’obertura d’aquests procediments contra agents de l’UCO.
La investigació incorpora diversos indicis sobre el paper que hauria tingut Díez en aquest procés de pressió interna. Entre el material intervingut per l’UCO hi ha agendes manuscrites amb anotacions com “Investigació interna G.C. per filtracions”. Tant la Fiscalia com l’acusació unificada consideren que la successiva obertura d’aquests expedients no perseguia finalitats disciplinàries legítimes, sinó que responia a un patró d’utilització desviada de la potestat disciplinària amb l’objectiu de generar un “efecte descoratjament” i una “intimidació ambiental” sobre els agents de l’UCO que investigaven causes de corrupció relacionades amb el PSOE.
Expedient disciplinari del 4 de desembre del 2024
El primer dels expedients disciplinaris analitzats per l’Audiència Nacional es va obrir per ordre del DAO després que es publiqués en premsa una captura de pantalla amb una adreça de correu institucional de Begoña Gómez en el marc del cas Badajoz, en què s’investiga el germà de Pedro Sánchez. Segons les actuacions, la Prefectura de la Policia Judicial va comunicar formalment al DAO el mateix dia que la inclusió d’aquesta imatge havia estat accidental i s’havia produït durant el procés tècnic de bolcat d’informació destinat al jutjat. Malgrat aquesta explicació, Llamas va ordenar l’obertura de l’expedient, que finalment es va tancar amb una proposta d’amonestació verbal per a l’agent de l’UCO responsable de la diligència.
Expedient disciplinari del 12 de maig del 2025
El segon expedient es va obrir després que el diari El Mundo publiqués missatges privats de WhatsApp entre l’exministre José Luis Ábalos i Pedro Sánchez. Segons la resolució judicial, la vigília de l’obertura de l’expedient, l’11 de maig, González va mantenir una conversa telefònica amb Díez. Després d’aquesta trucada, es van esborrar els missatges previs de WhatsApp entre totes dues i es va activar la desaparició automàtica de les converses cada 24 hores. Tot just dues hores després d'aquesta interacció, el DAO va convocar d’urgència el general de la Prefectura d’Armes, Explosius i Seguretat (JAES) per ordenar l’obertura d’un expedient per unes suposades filtracions atribuïdes a l’UCO. Les actuacions, però, recullen que la mateixa UCO va advertir que era impossible que aquella filtració hagués sortit dels seus investigadors, ja que en aquella data ni tan sols havien intervingut els dispositius d’Ábalos.
Finalment, l’expedient es va arxivar sense practicar cap diligència després de les advertències del magistrat del Tribunal Suprem Leopoldo Puente. “Aquesta sincronia temporal —contactes amb la trama, esborrat de comunicacions i immediata obertura de l’expedient intern contra l’UCO— no admet, segons aquesta acusació, una lectura diferent de la pròpia d’un acte causalment connex amb l’activitat delictiva que s’investiga”, sosté la Fiscalia Anticorrupció en el text.
Expedient disciplinari de l'1 de setembre del 2025
El tercer expedient disciplinari es va obrir per ordre de la directora general de la Guàrdia Civil arran d’una informació publicada pel diari El Mundo sobre presumptes ingerències del DAO en investigacions que afectaven el govern espanyol. Segons les actuacions, González va acordar iniciar la investigació interna sota la “presumpció de veracitat de la informació periodística” i va donar per fet que la filtració procedia de comandaments de l'UCO. En canvi, no va ordenar cap indagació sobre la conducta del mateix DAO, “malgrat que en el text esmentat es feia referència a comportaments del mateix que podrien integrar, també, de ser certs, greus infraccions”, diu la Fiscalia Anticorrupció.
Durant la tramitació d’aquest expedient, la Guàrdia Civil va requerir a l’UCO un organigrama nominatiu amb la identificació dels oficials directament vinculats a les investigacions sobre Begoña Gómez, el germà de Sánchez, el cas Koldo i Santos Cerdán. La documentació finalment aportada incloïa l’estructura de la unitat i els números d’identificació professional (TIP) dels agents. Igual que en els dos expedients anteriors, la investigació interna va acabar arxivada sense imposar cap sanció.