El TSJC s'ha donat de temps per resoldre si les eleccions al Parlament de Catalunya es poden fer el 14-F o no, si el decret del Govern de la Generalitat està prou motivat i cal fer l'ajornament o si, contràriament, decau i es manté la data de la votació.

Confrontats hi ha el dret a la vida, la salut pública, amb el dret a vot, el sufragi universal. I en el rerefons, la batalla electoralista dels partits polítics per esgarrapar vots i per guanyar unes eleccions, que en funció de les enquestes tenen fins a tres guanyadors.

Però, que està passant ara mateix dins el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya? Quins són els tràmits que s'estan seguint i per què fins al 8 de febrer —com a molt tard—, amb la campanya electoral en marxa, no sabrem quan es podrà votar?

Les dates ajustades del procés electoral han obligat a retallar terminis la Sala 5a contenciosa administrativa, que és qui està valorant el cas. S'han reduït a la meitat tots els terminis legals perquè la resolució pugui arribar a temps, abans del 14-F, que és la data prevista inicialment per a les eleccions i la que s'ha mantingut després de les mesures cautelaríssimes i les mesures cautelars que va establir el tribunal per garantir el procés electoral. 

Els tràmits i el calendari

Ara el tribunal ha de resoldre la qüestió abans del 8 de febrer. En quin tràmit està, ara?

Des de divendres passat que la secció 5a de la sala contenciosa administrativa va notificar a les parts la seva resolució de la mesura cautelar de mantenir la màquina electoral en marxa, que va començar a córrer el rellotge per fer els tràmits legals del procés. S'han donat quatre dies a cada part perquè presenti els seus escrits argumentant per què s'ha de mantenir la data i per què no. En un procés normal, cada part té vuit dies, però en aquest, davant la imminència del dia de votació, s'han retallat a quatre.

Ara mateix estem dins el termini que té la part que va posar la demanda per presentar els seus escrits. Té de temps fins dijous. És de preveure que esgoti aquest termini i fins dijous a darrera hora no presenti l'escrit. 

El segon termini és per al Govern i la Fiscalia. Un cop es rebin els escrits i el tribunal els en doni compte, s'obre el seu termini de quatre dies. No és clar si això serà divendres o dilluns, perquè va en funció de quan presentin els escrits els demandants. Per tant, aquest termini es pot allargar fins dimecres o dijous de la setmana que ve.

Un cop acabats els terminis de presentació dels escrits de les parts, el tribunal té dos dies hàbils per resoldre. Ja va dir que ho faria tan ràpid com fos possible. El dia límit és el dilluns 8 de febrer, sis dies abans de la votació. Si no esgota el termini, la resolució podria arribar el dijous 4 o el divendres 5 de febrer.

La clau la té la part demandant, que té quatre dies per presentar el seu escrit i que pot moure el calendari previst en funció de si esgota el termini o bé presenta abans els seus arguments.

Sobre el fons de la resolució, queden clars tant el posicionament de la part demandant, que al·lega la seguretat jurídica del procés electoral, com el posicionament del Govern, que ha motivat l'ajornament per motius sanitaris. El que encara no se sap és en quina posició està la Fiscalia. La setmana passada només es va referir en el seu informe al fet de no aturar la màquina electoral per garantir que el procés electoral es pogués fer el 14 de febrer en cas que el tribunal hi donés llum verda, però no va entrar en el fons.

Màquina electoral en marxa

Mentrestant, continua el procés electoral amb els terminis legals establerts. Divendres a les 00 h comença la campanya electoral més inusual de les que hem vist fins ara. Una campanya que no sabem si quedarà interrompuda per la decisió judicial o bé abocarà els partits i els ciutadans a unes eleccions en mig de la pandèmia.

S'han establert diverses mesures, però la incertesa sobre la seguretat de la votació, sobretot per als membres de les meses, i sobre si això provocarà més abstenció és damunt la taula.

El tribunal té poc marge. El que sembla clar és que no es posicionarà per fer les eleccions el 30 de maig, perquè la incertesa sobre la situació de la crisi sanitària és més elevada que la que hi ha sobre el dia 14. Bàsicament perquè la proximitat de la data fa acotar més les dades de la Covid-19 que han notat una lleugera rebaixa pel que fa als contagis, malgrat que la situació als hospitals i les UCIS comença a estar al límit.

En aquest impàs, els partits polítics han començat a demanar el vot per correu. Una mesura per fer campanya animant la participació i que, a la vegada, preserva la seguretat sanitària.