Resolució d'urgència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la data de les eleccions catalanes. La sala acaba de comunicar que manté provisionalment la convocatòria per al 14 de febrer, en contra de la voluntat del Govern de la Generalitat. Es compromet a resoldre el fons de la qüestió abans del 8 de febrer, és a dir, com a màxim en divuit dies. 

Fins demà no hi haurà la resolució per escrit. La Sala ha avançat l'acord de "mantenir la suspensió del Decret 1/2021, de 15 de gener, acordada en acte de data 19 de gener de 2021, pel qual es deixa sense efecte la celebració de les eleccions a Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021 a causa de la crisi sanitària derivada de la pandèmia causada per la Covid-19".

Això és només un pas previ a resoldre definitivament el cas. Dimarts es van resoldre les cautelaríssimes i avui han resolt les cautelars mirant, tant les demandes presentades com els informes que ha presentat el Govern i la Fiscalia.

Fins al dia 8 no s'entrarà a debatre si el decret fet pel Govern per ajornar les eleccions s'ajusta o no a la legalitat, en plena campanya electoral. Una campanya que comença el 29 de gener, d'aquí a 8 dies.

Malgrat que la decisió definitiva no s'hagi pres avui i que tot l'aparell electoral dels partits polítics n'estigui pendent fins al 8 de febrer, la sala ha escurçat, "per raons d'urgència", la tramitació de la demanda. Això a la pràctica vol dir que s'agilitza tot i que hi ha menys temps per a totes les parts, Govern, Fiscalia i demandants. Per tant, en lloc dels 8 dies establerts per la llei per presentar els escrits, n'hi haurà 4 "per tenir, com a màxim, sentència abans del 8 de febrer" diu el TSJC en el comunicat on ha avançat la decisió.

La clau: el decret sense data

A l'espera de conèixer els arguments del TSJC en la resolució que no es farà pública fins demà, les parts ara ja preparen els seus escrits. El tribunal ha decidit les mesures cautelars mentre no decideix el fons de l'assumpte, que no és cap altre que concloure si el decret del Govern de suspensió de les eleccions s'ajusta o no a la legalitat.

Segons apunten diverses fonts, el decret té "defectes molt evidents". I el principal és la manca de data. En cap cas la decisió del TSJC posa sobre la taula el 14-F o el 30-M. El Govern no va posar cap data alternativa en el decret de suspensió i aquí és on està la clau del debat de la secció 5a de la sala contenciosa administrativa. L'última part del decret és la més dura de resoldre i on hi pot haver més debat i més discussió.

La campanya podria arrencar sense saber-se la decisió final

Com que la resolució definitiva de la justícia sobre si es poden deixar les eleccions per al 30 de maig o cal mantenir-les per al 14 de febrer pot allargar-se encara tres setmanes, el Govern no té més alternativa que reactivar la maquinària electoral per si de cas. I és que si s'ha de seguir amb els plans del 14-F, la campanya començaria el 29 de gener. 

Ja s'han enviat les notificacions a tot el personal que haurà de formar part de les meses i també s'ha de començar a tirar endavant la impressió de les paperetes i sobres, que s'enviarà en una tramesa única per acord de tots els partits. 

El càlcul de l'àrea de processos electorals és que el cost total de les eleccions sigui de 37,5 milions d'euros. D'aquests, uns 8 serien per garantir les mesures de seguretat sanitària. 

Un ull al 14-F i l’altre a l’1-O

Tots els focus apuntaven avui al TSJC. Tot Catalunya està pendent de la decisió definitiva sobre quan seran les eleccions al Parlament, si d'aquí a tres setmanes, el 30 de maig o un altre dia que el tribunal convingui. Vora les 9 del matí, tal com ha avançat ElNacional.cat, un tècnic de la Generalitat ha presentat les al·legacions per justificar la necessitat de posposar els comicis. A les 10 expirava el termini i ha arrencat la reunió dels set magistrats de la secció 5a de la sala contenciosa administrativa.

Que la sentència hagi sortit del mateix tribunal i el mateix dia ha despertat suspicàcies. Amb tot, val la pena recordar que una cosa és la sala penal, que és la que ha dictat la pena per a Solé, i l'altra la sala civil, que és la que té damunt la taula el cas de la data de les eleccions catalanes.  
Si bé no l'esperaven precisament aquest matí, fonts de l'entorn del conseller Solé asseguren a aquest diari que la sentència "era previsible". La defensa presentarà el corresponent recurs contra la inhabilitació per desobediència. Com va passar amb el president Torra, serà el Tribunal Suprem qui haurà de pronunciar-se definitivament sobre si manté la pena o la modifica. Fins llavors, la sentència no serà ferma.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat