Tot a punt a l’Audiència Nacional perquè comenci el judici sobre el cas Kitchen, que veurà a l’exministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i la seva cúpula ministerial i policial seure al banc dels acusats per determinar si van ordenar l’operació contra l’extresorer del PP, José Luis Bárcenas, durant la investigació de la trama Gürtel. La Setmana Santa acaba aquest dilluns i dona el tret de sortida a sengles viacrucis judicials tant per al PP, amb l'operació Kitchen, com al PSOE, ja que aquest dimarts el seu exsecretari d’organització i exministre de Transports, José Luis Ábalos, s'asseurà al banc dels acusats del Tribunal Suprem pel cas mascaretes. A partir de dilluns, i durant les pròximes setmanes, l’Audiència Nacional jutjarà la suposada operació policial sense control judicial que es va activar dins de la Policia Nacional per espiar l’extresorer popular, Luis Bárcenas, per sabotejar les perquisicions sobre el cas Gürtel del jutge Pablo Ruz. 

Segons el magistrat instructor de la causa, el jutge Manuel García-Castellón, hi ha indicis que els alts càrrecs del Ministeri de l’Interior i de la Policia espanyola van impulsar una missió “il·lícita” per robar les proves que encara pogués tenir emmagatzemades Bárcenas i protegir els interesso del PP davant les investigacions per corrupció. I, per al jutge instructor, el màxim responsable no és altre que Jorge Fernández Díaz, home fort del PP i ministre de l’Interior amb Mariano Rajoy entre els anys 2011 i 2016. Conegut, també, per haver impulsat, suposadament, les campanyes de la policia patriòtica contra els independentistes catalans a l'operació Catalunya, que s’investiga al Congrés dels Diputats i que també forma part del judici en marxa contra els Pujol a l’Audiència Nacional.

El judici

Al tribunal de l’Audiència Nacional arriba un sumari de milers de folis que el jutge García-Castellón ha compilat durant més de dos anys d’investigació sobre els fets que va destapar un informe de la Unitat d’Assumptes Interns de la Policia Nacional en el marc de les investigacions a l’excomissari José Manuel Villarejo. Deu persones s’asseuran al banc dels acusats, entre ells Fernández Díaz i el qui va ser la seva mà dreta, Francisco Martínez, secretari d’estat de Seguretat i a qui el sumari assenyala com el “coordinador” de la trama. La resta d’acusats són Eugenio Pino, ex Director Adjunt Operatiu (cap) de la Policia Nacional i considerat el coordinador de la policia patriòtica, el grup d’agents que va actuar contra els independentistes catalans durant el mandat de Mariano Rajoy, així com contra càrrecs de Podemos); Sergio Ríos, xofer de Bárcenas i la persona que va reclutar la trama, tot pagant-li amb fons reservats, per espiar l’extresorer i la seva dona, Rosalía Iglesias; l’excomissari José Manuel Villarejo i altres alts càrrecs de la policia espanyola.

Durant la vista oral estan cridats a declarar com a testimonis els principals dirigents del Partit Popular en aquella època. Desfilaran davant del tribunal de l’Audiència Mariano Rajoy, expresident del govern espanyol i expresident del partit; María Dolores de Cospedal, exsecretària general del PP i exministra de Defensa; Soraya Sáenz de Santamaría, exvicepresidenta del govern espanyol; i Javier Arenas, exlíder del PP andalús, entre d’altres. Durant la instrucció, Cospedal i el seu aleshores marit, Ignacio López del Hierro, van arribar a figurar com a investigats deguts als constants contactes que mantenien amb Villarejo durant aquella època, però García-Castellón els va acabar apartant, ja que no hi havia prou proves contra ells. El PSOE, que és acusació popular en aquest cas, plantejarà durant les qüestions prèvies que s’acusi el PP com a partícip a títol lucratiu en el judici, perquè considera que va ser el principal beneficiat de l’operació. El jutge instructor ja va rebutjar, en el seu moment, aquesta opció. En el seu escrit de defensa, però, Fernández Díaz qüestiona que la investigació es limités finalment al seu Ministeri sense tenir en compte la “connexió política” d'una operació en què ell no “tenia cap interès” perquè mai va estar relacionat amb els papers de Bárcenas, apuntant així a la direcció del PP. De fet, l’operació Kitchen també va ser objecte d'una comissió d'investigació al Congrés, que va considerar provat, “almenys indiciàriament”, que l'expresident Mariano Rajoy coneixia la trama policial d'espionatge a Bárcenas.

Fernández Díaz, acusat de ser el principal responsable

El tribunal haurà de dilucidar, doncs, qui va ser el responsable d’endegar la trama policial per robar les proves a Bárcenas i determinar si els acusats sabien que estaven operant fora de la llei. Tres mesos després de la declaració de Bárcenas davant el jutge el juny de 2013 per presentar proves del finançament il·legal del PP amb la trama Gürtel, Ríos, el xofer de l’extresorer, entra a casa seva i roba el telèfon mòbil que Bárcenas deixa a casa en entrar a la presó i altres dos aparells. L’aleshores comissari, Enrique García Castaño, contra el qual es va arxivar la causa en patir aquest un ictus, rep els terminals i dos policies del seu equip n’extreuen tota la informació. Segons la instrucció, Fernández Díaz ho sabia i en va informar el seu número dos, Francisco Martínez. Díaz nega l’autoria del missatge en què ho explica, però Martínez en va donar fe en una acta notarial després de sentir-se abandonat pel seu partit en el cas. Fernández Díaz nega tenir cap coneixement de l’operació, ni de la captació del xofer com a confident per a la policia, i nega haver-hi estat implicat. Els missatges que rep Martínez, però, li juguen a la contra i tots dos han xocat en aquest punt en anteriors declaracions judicials. 

Ara, passa a les mans del tribunal decidir qui va ser el principal responsable de la trama que hauria actuat al marge de les indagacions judicials del jutge Pablo Ruz per torpedinar la investigació de la trama Gürtel i la caixa b del PP. La Fiscalia Anticorrupció demana per 15 anys de presó tant per a Fernández Díaz, qui, segons el jutge instructor, va posar en marxa l’operació Kitchen abans de la declaració de Bárcenas davant el jutge, i 15 més per a Martínez. El ministeri públic demana 15 anys de presó també per a Eugenio Pino, que ja ha estat condemnat a un any de presó per les seves actuacions contra els Pujol, i 19 més per a Villarejo, qui va “executar” el pla contra Bárcenas i que també té a les seves espatlles una condemna de 16 anys per irregularitats diverses. Per a Sergio Ríos, el xofer que la trama va pagar amb fons reservats per, posteriorment, incorporar-se a la Policia Nacional, la Fiscalia demana 12 anys i cinc mesos de presó, mentre que la resta d’acusats sumen uns altres 17 anys que demana Anticorrupció i encara més que demanen la resta d’acusacions del cas. 

Bárcenas, que declarà el 20 d'abril al judici amb la seva dona, Rosalía Iglesias, com a perjudicats, ha demanat una condemna de 41 anys de presó per a Fernández Díaz i per al seu número dos. La família Bárcenas acusa tots dos i la seva cúpula policial d'un delicte d'associació il·lícita i els considera cooperadors necessaris de l'assalt que van patir a casa seva el 2014, quan un home es va fer passar per sacerdot i va retenir la família de l'extresorer sota amenaces perquè li entreguessin documents que podrien afectar el partit. Pel xòfer de la família demana 33 anys de presó i l'acusa d'actuar amb l'agreujant d'abús de confiança. En aquesta causa també exerceixen l'acusació el PSOE i Podemos. El partit que lidera Pedro Sánchez demana 47 anys i 10 mesos de presó per a l'exministre de l'Interior i 38 anys i 3 mesos de presó per a l’exsecretari d’estat de Seguretat, mentre que la formació estada reclama 41 anys de presó per a cadascun.