Es passen la pilota. El jutge de l’Audiència Nacional Antonio Piña no ha admès a tràmit la querella presentada pel president Artur Mas contra dirigents del PP per ordenar espiar-lo, amb el programari Pegasus, perquè sosté que "no n’és competent". A més, afegeix que els fets denunciats, que van passar entre els anys 2012 al 2015, estarien “prescrits” en haver passat deu anys. En la resolució, comunicada aquest dilluns i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el titular del jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional comparteix el raonament del tinent fiscal de l’Audiència Nacional Antonio Romeral, que els fets denunciats poden tenir indicis delictius, però “no afecten pas a una alta Institució de l’Estat” (en aquest cas el Govern de Catalunya), delicte competència d'aquest tribunal, i cita el precedent del cas Envolta el Parlament, que sí que ho era.
Aquest posicionament és contrari a l’expressat per l’Audiència de Barcelona, que seguint el parer del fiscal especialitzat en delictes informàtics, Roberto Valverde, va indicar que els fets denunciats pel president Mas “van més enllà d’un delicte contra la intimitat", i “es podria afectar la forma de govern de Catalunya”. I, per això l'advocat de Mas va presentar la querella a l'Audiència Nacional. La resolució, a més, constata la contradicció jurídica dins la mateixa Fiscalia, que té una organització jerarquitzada.
En la querella es relata que es va voler desprestigiar polítics de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), “perquè aquest partit perdés força electoral en les eleccions democràtiques”. Acusacions que s’atribueixen a la llavors secretària general del PP, María Dolores de Cospedal; el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Diaz; el secretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez, i els comissaris Eugenio Pino, José Manuel Villarejo, Marcelino Martín-Blas, Antonio Giménez Raso. També als titulars d'NSO Group, propietari de Pegasus.
Recurs a la sala
Precisament, l’advocat de Mas, el penalista Jordi Pina, ja ha anunciat que presentaran un recurs d’apel·lació a la sala penal de l’Audiència Nacional, tot i que recorda que des del principi va defensar que la competència era d’un jutjat de Barcelona, on va recaure inicialment. Els arguments jurídics de Pina, usats ara a l'Audiència Nacional, asseguraven que, com en el cas del president Pere Aragonès, el seu espionatge par part del CNI és investigat en un jutjat de Barcelona.
En la resolució, el magistrat Piña afirma que l'Audiència Nacional "no té competència objectiva perquè no pot estimar-se que la suposada actuació delictiva hagi afectat la forma de govern d'una Comunitat Autònoma". A més, fa afirmacions que si no és competent ja no li tocarien, segons fonts jurídiques. Per exemple, assegura que són fets prescrits o que són "investigats ja en altres jutjats" de Barcelona, i cita la querella al Grup NSO, propietari de Pegasus, malgrat que aquesta està repartida en una desena de jutjats, i el resultat fins ara ha estat negatiu pel que fa a les comissions rogatòries a Israel i Luxemburg, seu de la societat.
"Informacions periodístiques" i l'"ordre constitucional"
El jutge Piña també afirma que la querella "es fonamenta gran part en informacions periodístiques, les quals no resulten suficients per a l'inici d'una recerca penal". Una informació esbiaixada perquè la querella també es recullen les noves declaracions al Congrés del comissari jubilat José Manuel Villarejo, que confirma que el govern de Mariano Rajoy va encarregar espiar a polítics catalans. Els àudios de Villarejo en conversa amb el número 2 d'Interior, Cospedal, i la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, també serien una prova evident. Cal recordar que el jutge Piña ha heretat el jutjat del magistrat jubilat Manuel García-Castellón, que mai va voler investigar l'operació Catalunya, malgrat que el seu jutjat tenia els àudios de Villarejo, investigat i jutjat en distintes peces del cas Tàndem.
Pel que fa als àudios de Villarejo, el tinent fiscal Romeral tampoc fa curt per defensar la unitat d'Espanya. En el seu escrit al jutjat, afirma: "Hem de reiterar la legitimitat de l'Estat per a impedir qualsevol delicte contra l'ordre constitucional, entre elles les accions dutes a terme pel moviment independentista mentre no es canalitzin en la legalitat vigent, la qual cosa justifica la intervenció dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, Fiscalia i òrgans judicials sempre, i com hem dit, que aquesta actuació es dugui a terme dins de la legalitat. Sobre els mètodes d'investigació, no s'exterioritza en les converses i comunicacions entre els querellats la comissió de fets delictius".