El president Quim Torra ha decidit emprendre accions legals contra qui va iniciar tot el procés d'inhabilitació que el va desposseir de la presidència de la Generalitat el passat 28 de setembre, quan el Tribunal Suprem va ratificar la condemna del TSJC.
Torra ha presentat una querella contra el vocal de la Junta Electoral Central (JEC) i exassessor de Ciutadans Andrés Betancor, i justifica els motius per la incongruència d'ocupar aquests dos càrrecs a la vegada: "Betancor cobrava de Ciutadans i va participar en les causes contra mi i altres independentistes de manera completament irregular".
Acusa Betancor de delictes penals
La defensa de Torra considera que Betancor s'enfronta a un possible delicte d'incompliment del Codi Penal i de la llei orgànica del règim electoral general, en "haver compaginat una contractació d'assessorament al partit Ciutadans i la seva designació per a la JEC".
A més, també subratllen que "va ocultar en la Comissió Consultiva de Nomenaments del Congrés espanyol la seva contractació" al partit, on desenvolupava tasques d'assessorament jurídic. De fet, la mateixa llei de procediment administratiu estableix el deure d'abstenció per a autoritats públiques o personal al servei de l'administració pública, com ja van advertir els polítics independentistes.
Betancor en tenia coneixement i aquesta llei es fa extensible fins als darrers dos anys d'haver ocupat el càrrec. Cal recordar que mentre va ser vocal de la JEC, Betancor va continuar treballant a sou i amb despatx propi al Congrés espanyol al servei de Ciutadans. Per tot plegat, Torra considera que és una clara "demostració més del vincle de Betancor amb el partit Ciutadans, que l’hauria d’haver fet abstenir-se en el procediment per la pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats".
L'escàndol de combinar els dos càrrecs va descobrir-se amb una exclusiva de Eldiario.es el 26 de febrer de 2020 i, posteriorment, la Universitat Pompeu Fabra, on impartia classes Betancor, va obrir-li un expedient informatiu per analitzar la sanció per amagar dades rellevants. Respecte a les actuacions contra el president i els exiliats, la defensa de Torra considera que Betancor va fer "propaganda partidista, exposant-les com a trofeus aconseguits per l’acció de denúncia de la formació política" i no es limita tan sols a la seva inhabilitació.
Andrés Betancor, fotografia de recurs / Font: EFE
Concretament, recorda altres accions en què el vocal de la JEC va ser clarament actiu: intent d'exclusió del president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín, de la candidatura Lliures per Catalunya, a les eleccions europees d’abril del 2019; prohibició de participació al debat electoral de TV3 de Toni Comín i el vicepresident Oriol Junqueras; sanció a la conselleria d’Acció Exterior per exhibir llaços grocs a la seu del Departament, i sancions a TV3 i Catalunya Ràdio per certes informacions publicades.
Querella a Andrés Betancor presentada pel president Quim Torra
Ciutadans el defensava
Ciutadans va pagar mensualment a Betancor mentre aquest participava en debats decisius sobre Catalunya i sobre el desenvolupament de les eleccions entre els anys 2017 i 2019. El partit taronja va justificar que la compatibilització dels dos càrrecs no és il·legal.
En canvi, Betancor no va parlar dels seus vincles amb la formació que liderava Albert Rivera quan va comparèixer davant la comissió de nomenaments que li obriria la porta a la JEC. I va reiterar que "la finalitat de l'administració electoral és garantir la transparència i objectivitat del procés electoral i el principi d'igualtat", segons recull el Diari de Sessions.