El PSOE i Esquerra Republicana han segellat aquesta setmana un nou acord de finançament autonòmic després de mesos de negociacions. El pacte, presentat per la ministra Montero, és una actualització del sistema vigent, que estava caducat des de fa més d’una dècada, i suposa augmentar la cessió de l’IRPF fins al 55 % i de l’IVA fins al 56,5 % per a les comunitats autònomes. A més, el govern espanyol injecta gairebé 21.000 milions d’euros més per al conjunt de les regions si s’aprova, dels quals uns 4.686 milions d’euros extra anirien a parar a Catalunya. Junts per Catalunya, però, ja ha advertit que no acceptarien una rebaixa del concert basc i que plantejaran una esmena a la totalitat per tal de transitar cap al concert. Antoni Castellà és vicepresident de Junts per Catalunya i és el responsable del partit de Carles Puigdemont en aquesta qüestió.
Vostè creu que el pacte entre el PSOE i ERC és un mal acord per a Catalunya?
És pitjor que un mal acord. És una aixecada de camisa. Es va dir que s'intentaria tenir un sistema singular per a Catalunya, és a dir, un model propi per a Catalunya. Junts per Catalunya defensa el concert, mentre que Esquerra Republicana va sotmetre a les seves bases la plena sobirania fiscal. I el que ens trobem és que Catalunya no surt del règim comú. És una mera actualització de l'acord del 2009. En aquest model no recuperem ni un euro del dèficit fiscal. La xifra que diuen són els diners de més que posa l'Estat i que li pertoquen a Catalunya exactament igual que a tothom. Per tant, és un desastre.
Una de les qüestions que ERC demanava incloure és la ponderació del cost de la vida, i vostès també han anat reclamant, ja que Catalunya té un cost de vida més alt que altres comunitats autònomes. Finalment, els republicans no ho han aconseguit. Estarien disposats a parlar amb el PSOE per a incloure aquesta qüestió en el redactat actual?
No. En l'actual model aquesta és una de les mancances. Aquest model és una actualització del que hi havia el 2009 i ni tan sols hi ha la singularitat del cost de la vida. Precisament per això diem que, si Catalunya no surt del règim comú, mai no li anirà bé. Reclamem sortir de la LOFCA (Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas), del règim comú, i que els diners dels catalans vagin a inversions i serveis dels catalans.
El Govern i ERC asseguren que el nou finançament garantirà el principi d'ordinalitat, tot i això, no estarà en el redactat de la llei. Creu que aquest cop sí que es complirà el principi d'ordinalitat per a Catalunya?
No es complirà. La consellera d’Economia, Alícia Romero, va reconèixer que a la llei no hi havia cap mecanisme per garantir el principi d’ordinalitat. Una part de l’engany és que des del primer dia es va parlar de garantir l’ordinalitat per a Catalunya, però la ministra Montero va dir després que “tendiremos a la ordinalidad” i, finalment, hem descobert que, amb la lletra petita, és que s’estava fent un galimaties amb el concepte de població ajustada. Aquest actual model, quan s'apliqui en població real, que són els 8 milions d'habitants de Catalunya, Catalunya serà la tercera que porta i la novena que rep. Per tant, han enganyat. I aquí reclamo responsabilitats.
Quines responsabilitats?
En política tu no pots sortir en públic i enganyar. Hi ha una responsabilitat molt important, tret que el PSOE hagi enganyat al senyor Junqueras quan va dir que estava garantit, que també podria ser. Quan demano responsabilitats és sobre qui ha enganyat aquí. Però el que sabem avui, i han passat 48 hores, és que el principi d'ordinalitat no es mantindrà i que serem els novens a rebre.
Vostès, divendres a la tarda, es van reunir amb la consellera d'Economia, Alícia Romero, i el conseller de Presidència, Albert Dalmau, amb la presència dels altres grups parlamentaris. Què els van dir?
Senzillament, van explicar que aquest era el model que defensaven i que això tenia virtuts. En aquesta reunió nosaltres vam traslladar-li al Govern que creiem que era una oportunitat perduda, que era un moment històric per aconseguir el concert per Catalunya o almenys reduir el màxim possible el dèficit fiscal dels 22.000 milions d’euros que se'n van i no tornen. De fet, aquest és un càlcul del 2021 que probablement en aquests moments algunes estimacions ens situen a 30.000 milions d’euros. També ens van assegurar que Catalunya es manté dins del règim comú, que és una actualització del model del 2009 i que el cost diferencial de la vida a Catalunya no està contemplat. Així mateix, ens van assegurar que l’ordinalitat no està garantida per llei i que no hi haurà cap fons que la compensi. Ens van negar que tinguéssim capacitat normativa en aquest 5% de l’IRPF que passa a recaptar la Generalitat. Per tant, quin era l'objectiu? Perquè és sorprenent que Esquerra Republicana pacti amb el PSOE un model de finançament, teòricament per beneficiar Catalunya, i el resultat final és que qui surt més beneficiat és Andalusia. Això és difícil d'explicar.
Per què creu que és així?
Costa molt d'entendre per què s'arriba a aquest acord. La militància d’ERC el que va avalar, a través d’una consulta, és la plena sobirania fiscal, cosa que vol dir un concert econòmic. Hi ha dues opcions: o bé hi ha discrepàncies amb qui va pactar primer —Marta Rovira i, després, Oriol Junqueras—, o bé, senzillament, aquest acord serveix per ajudar la senyora Montero en la seva campanya electoral a Andalusia i poder votar els pressupostos a Salvador Illa. També és sorprenent que, abans de presentar-lo, no s'hagi consensuat amb cap de les altres forces polítiques, com ara el BNG o Compromís.
Creu que és una irresponsabilitat del Partit Socialista portar aquesta qüestió al Congrés sense tenir els vots d'una majoria?
Gesticulació. El Partit Socialista fa gesticulació, i el que li interessa és de fer veure que compleix, que això justifiqui el suport d'Esquerra Republicana, i que Montero pugui afrontar bé la seva campanya electoral. Crec que hi ha massa tàctica en tot plegat i la llàstima és que ara som en un moment històric. Era el moment d'exercir els 14 vots de l'independentisme. I per això li reclamem a Esquerra Republicana que encara som a temps de reconduir la situació.
Un agent que també ha estat crític amb l'acord entre el Partit Socialista i Esquerra Republicana és Foment del Treball, que, precisament, el seu president, Josep Sánchez Llibre, havia estat portaveu adjunt de Convergència i Unió en l'últim acord de finançament a Josep Sánchez Llibre el 2009. Què li sembla la posició de Foment?
Honesta i objectiva. L’objectiu de Foment del Treball és ajudar a garantir un creixement econòmic i a les empreses del país. Quan parlem del dèficit fiscal, vol dir dèficit de diners per a inversions. La valoració de Foment del resultat és que el resultat és molt petit, però és que Josep Sánchez Llibre, amb Convergència i Unió, va votar en contra del finançament del 2009. Per tant, en el debat sobre què hagués fet CIU, ja va votar en contra del model del 2009, perquè ja li va semblar que això era molt poc per a Catalunya. Veníem del debat d’un nou Estatut i, aleshores, es volia apropar al concert basc. D’això fa quinze anys. Per tant, la posició d'aquest pacte és anar molts anys enrere. La Convergència i Unió d'avui en dia no votaria tampoc aquest projecte, igual que no ho va fer el 2009. Crec que és fer passes enrere.
Vostès, fins fa uns mesos, tenien negociacions bilaterals amb el Partit Socialista cada mes a Suïssa. La qüestió del finançament autonòmic va ser un tema central aleshores?
Els continguts de Suïssa sempre s'han portat en privat i han estat paral·lels a l'agenda del dia a dia parlamentari. Però el que sí que puc dir és que hi havia un full de ruta molt clar, que era el Pacte Brussel·les, i que era gradualista. Primer calia desescalar amb la llei d’amnistia; després, impulsar elements identitaris que tenen a veure amb la defensa del català, però també assumir competències, com la llei d’immigració. Superat això, calia afrontar un àmbit estratègic, que era el concert econòmic. El que passa és que s'ha trencat la relació amb el PSOE, perquè les primeres fases ja no es van complir.
Però van arribar a parlar del concert?
Amb el PSOE, en termes de relació parlamentària, és evidentment que no.
Per tant, no va acceptar ni rebutjar el concert econòmic per a Catalunya…
No, no vam arribar a aquest punt.
En el debat sobre què hagués fet CIU, el 2009 ja va votar en contra
del model de finançament
Si creu que és un mal acord, per què creu que Esquerra Republicana ha validat aquest pacte?
Això ho haurà d'explicar Esquerra Republicana. No em correspon a mi. És legítim canviar de criteri en política, però crec que seria democràtic i transparent que sotmetés aquesta proposta a les seves bases, perquè aleshores parlaven de sobirania fiscal i ara s’ha acordat continuar formant part del règim comú. Esquerra és un partit històric i les seves bases són independentistes. Crec que la gran majoria està a favor del concert econòmic, i és això el que van votar.
No tem que les crítiques cap a Esquerra puguin debilitar la posició catalana dels 14 diputats independentistes al Congrés?
L'objectiu que hem de tenir és posar-nos d'acord. Per això estem criticant el model i fem una crida als 7 diputats d’ERC per reconduir la situació. Estem en un moment històric. L'última vegada que es va parlar de concert per a Catalunya, seriosament, va ser a la Transició. El País Basc se’n va sortir i nosaltres no. I una part de la responsabilitat va ser la pressió dels militars en aquell moment. Han passat 50 anys i mai el catalanisme polític, ara independentisme, havia estat tan decisiu per a la governabilitat de l’Estat. No es podria explicar que no aprofitéssim aquesta oportunitat per, ara sí, tenir el concert econòmic. És una responsabilitat enorme.
Però creu que al Congrés dels Diputats hi ha una majoria suficient que donaria suport a un concert econòmic per a Catalunya?
Intentem-ho, perquè no tindrem cap altra escletxa com aquesta. Pensar que no plantejaràs quelcom perquè ja veurem què faran és sortir de casa havent renunciat. Si haguéssim actuat així sempre, no hauríem tingut 9-N, no hauríem tingut el Primer d'octubre, ni el pacte del Majestic. El catalanisme polític ha de tenir la voluntat de defensa nacional en totes aquelles escletxes i àmbits que pugui. No estem aquí per salvar el model espanyol, sinó per evolucionar el model català. Un pas necessari cap a la independència és prèviament tenir la independència econòmica. I ara tenim una escletxa d'oportunitat per a la independència econòmica. La pregunta que faig a ERC és per què renunciar a això. Jo no ho entenc.
Una de les qüestions que el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha dit que encara han d'acabar de tancar és la qüestió de la recaptació dels impostos de la Generalitat. L'acord entre Esquerra i el Partit Socialista parla de recaptar, gestionar i liquidar tots els impostos. Quina serà la posició de Junts si finalment s’arriba a un acord amb els socialistes per la proposició de llei que té presentada ERC al Congrés per recaptar la totalitat de l’IRPF?
En l’acord actual no es parla de recaptar cap percentatge i ja veurem quan acaba sent amb el següent pas. En qualsevol cas, hi ha una qüestió de base que té a veure amb la sobirania: les diputacions ja recapten i gestionen. No dic que no sigui important, però en aquests moments el fet de recaptar ha de venir acompanyat del control dels diners, que és la clau de la caixa, i la capacitat normativa. Som una nació, hem de ser capaços de decidir fiscalment, hem de ser capaços de tenir el poder per dir: escolti, jo rebaixo o apujo els impostos. I en aquest moment la pressió fiscal sobre les classes treballadores i mitjanes a Catalunya és enorme. Hem de poder establir incentius per tenir un model econòmic que ens creixi de valor afegit. Tot això no hi és, ni se l'espera.
És a dir, que el Parlament de Catalunya pugui legislar sobre els impostos…
Evident.
Per tant, rebutjarien la proposta de llei que té presentada Esquerra al Congrés dels Diputats sobre l’IRPF?
Sobre el que s'ha explicat ara, sí. També li dic, Junts per Catalunya no prenem decisions finals de votacions per declaracions o per anuncis, mirem el text de la llei. Però no pinta bé això.
Junts, concretament vostè, a la roda de premsa d'aquest divendres va explicar que presentarien una esmena a la totalitat a l'acord entre el Partit Socialista i Esquerra Republicana en el qual inclouria una transició cap al concert econòmic. Què vol dir això?
Una esmena la totalitat vol dir no estic d'acord amb aquest model. Per tant, rebutgem que Catalunya continuï dins del règim comú. Si Espanya vol mantenir aquest model de finançament, nosaltres no tenim res a dir. Per això diem que l'esmena la totalitat és que Catalunya estigui dins d'aquest règim. Tècnicament, el que hem de fer és esmenar a la totalitat aquest projecte de llei amb un text alternatiu i constructiu, que inclou que Catalunya surti de la LOFCA, que surti del cafè per a tothom i estableixi un model bilateral amb l’Estat de concert econòmic. Per què no el podem tenir nosaltres? És el moment i això no és només una reivindicació històrica, sinó una aposta de futur. És essencial en aquests moments a la Catalunya de 8 milions recuperar els nostres recursos. Quan parlo de transitar és per reconduir la posició que té Esquerra Republicana. Això, gairebé, no és ni una proposta política, és un deure ètic respecte als ciutadans de Catalunya.
Quines conseqüències podria haver-hi si Esquerra decidís votar en contra de la seva esmena?
Em sorprendria si Esquerra votés en contra del concert. No vull imaginar-me aquest escenari. Des de Junts treballarem per convèncer Esquerra Republicana que és el moment del concert econòmic i que això és un guany de sobirania molt important. Ho hem de fer unitàriament i jo no renuncio a aquest escenari. Per tant, tenim temps per poder-ne parlar.
Però també podria passar que el Congrés dels Diputats rebutgés un model de concert econòmic per a Catalunya…
Ja ens trobarem en el moment i les conseqüències que puguin tenir, perquè el govern està en minoria i, en conseqüència, necessita els vots d’una majoria parlamentària. Això és parlamentarisme. Ja ens hi trobarem. El que dic és que no renunciem abans de començar. Mai no ha avançat el catalanisme polític, i menys l'independentisme, si es renuncia abans de començar.
Podrien apujar el to i demanar eleccions de manera més contundent si el Partit Socialista rebutja la seva esmena?
No estem en aquest escenari encara. Ara estem en l'escenari de reconduir la unitat independentista, presentar un text alternatiu amb el concert econòmic i posar-nos d'acord per defensar això.
El model que defensa Junts, de concert econòmic, ha de ser calcat, tant sí com no, al model que té el País Basc?
La filosofia és la mateixa. Que Catalunya recapti, tingui capacitat normativa, gestioni i controli sobre tots els diners que generen els catalans. Una vegada tens això, discuteixes amb l'Estat i calcules quin és el cost dels serveis que dona l'Estat a Catalunya. I després estem d'acord a fer una quota de solidaritat, que la decideix la Generalitat. Exactament, igual quan Alemanya discuteix amb la Unió Europea quina part posa els fons estructurals. Si et decideixen la solidaritat és espoli, que és el que passa ara.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com a part de l’acord amb vostès, es va comprometre a la publicació de les balances fiscals. Vostès argumenten que sense la publicació de les balances fiscals és impossible conèixer si s'ha augmentat el dèficit fiscal i fins a quin punt és la millora amb aquest acord de finançament. Tenen alguna notícia sobre aquest aspecte?
A la reunió amb el Govern vam preguntar a quin punt tenien la publicació de les balances fiscals, i la resposta del Govern és que els consta que la voluntat és que això arribi a passar en algun moment, però sense cap concreció. Negociar un nou model de finançament sense prèviament haver publicat les balances fiscals és un frau, perquè no hi haurà manera transparentment de saber què és el que hi ha darrere, ni tan sols calcular l'ordinalitat, ni saber quins són els fluxos de diners que porta l'un i l'altre. És negociar a cegues.
Si el govern espanyol acaba publicant-les, vostès podrien entrar a negociar el redactat de l'actual model pactat entre els socialistes i Esquerra?
No, perquè és una qüestió de model. Amb les balances fiscals, probablement, el que veurem és que el drama que veiem ara encara ho és més. Nosaltres defensem sortir del règim comú, del cafè per a tothom. Hi ha una línia molt vermella. Aquelles forces dels quals som hereus alguns, el 2009 ja vam dir “no” a mantenir-nos en el cafè per a tothom. Fixi's que al País Basc no es parla d'ordinalitat, no té cap sentit, perquè gestionen els seus recursos. Doncs Catalunya té dret, sobiranament, a tenir la mateixa capacitat.
D'altra banda, hi ha quadres locals del seu partit que demanen votar favorablement a la proposta d'Esquerra Republicana perquè argumenten que no s'entendria que Junts per Catalunya rebutgés més recursos pels catalans. Un d'ells és el president comarcal juntaire, Carles Bosch, però l’exconseller Jaume Giró també va fer unes declaracions en aquest sentit.
Respecto l'opinió de qualsevol militant de Junts i, per tant, és molt respectable. El que no s'entendria en absolut és que, en un moment com aquest, renunciéssim a negociar el model de concert, a reduir el dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros. Això sí que no s'entendria.
D'altra banda, fins a quin punt influeix la posició de Junts per Catalunya en el concert i en la posició d'enduriment del discurs envers el PSOE a un pronòstic en les enquestes d’ascens d'Aliança Catalana?
En cap. Nosaltres intentem mantenir la coherència en política. La resposta respecte al PSOE és senzillament perquè no compleix els acords. Si el PSOE hagués complert els acords del pacte Brussel·les, nosaltres ara estaríem en una relació estreta i correcta amb el PSOE.
Em sorprendria si ERC votés en contra
del concert. No vull imaginar-me aquest escenari
Vostès s'han plantat amb el PSOE; creu que Esquerra, veient els resultats, s'hauria d’haver plantat també?
Jo no soc qui per opinar sobre el que ha de fer Esquerra. A mi el que m'interessa respecte a Esquerra és l'oportunitat en aquests moments de negociar amb el govern de l'Estat un concert econòmic. És una escletxa que no podem deixar perdre, perquè aquest model, quan quedi tancat, ens hipoteca probablement per 10 o 15 anys més. Demanem a Esquerra de posar-nos d’acord i fer front comú.
Creu que aquest acord entre els socialistes i Esquerra aplana el camí per uns pressupostos aquí a Catalunya?
Això és el que em temo, però no puc demostrar. Sinó, no acabo d’entendre per què Esquerra, que sempre ha portat en el programa el concert, arriba amb un acord tan feble i que ens manté dins del cafè per a tothom, que és una cosa que sempre han criticat.
Malgrat que el Congrés ho pugui acabar rebutjant…
Probablement, l'objectiu final de l’acord és blindar la campanya electoral de la senyora Montero, a Andalusia, i poder justificar que es fa de crossa del senyor Illa. Si això acaba així, jo crec que serà una llàstima i no sé si les bases d'Esquerra estaran d'acord amb això.
Veient el resultat dels acords de Junts i ERC amb el PSOE, creu que va valdre la pena investir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fa dos anys?
Sí, perquè era una escletxa d'oportunitat, que ens ha permès fer una llei d'amnistia amb la qual s'ha pogut beneficiar molts joves, i no tan joves, i ciutadans de Catalunya que injustament estan represaliats per l'Estat. Només per això, a mi em val la pena. Lògicament, les mancances són enormes. Després s'ha incomplert un munt de coses. Fins i tot la llei d'amnistia no ha permès que els exiliats, començant pel president Puigdemont, hagin retornat. Només el fet que una sola persona que va estar a Urquinaona o que va estar a l'1 d'octubre se l'hagi pogut amnistiar respecte de la injustícia que patia, ja ha valgut la pena, tot i els costs que pugui tenir per a Junts.