Avalada. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha conclòs aquest dijous que la llei d'amnistia és conforme amb el dret de la Unió i no s'han afectat fons de la UE amb l'1-O. El pronunciament del TJUE significa un alleujament per al govern espanyol de Pedro Sánchez, assetjat pels casos de corrupció i que va aprovar fa dos anys la norma de l'oblit penal per "pacificar" la relació amb Catalunya. També és un alleujament per al centenar de represaliats catalans pendents que se'ls apliqui la norma de l'oblit penal. El president del tribunal, el magistrat belga Koen Lenaerts, ha llegit la resolució de la sentència, i ha afirmat que el tribunal "no s'oposa a una llei nacional de l'amnistia per reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació". Ha afegit que "no s'oposa a l'amnistia de la responsabilitat comptable en un context independentista", fent referència a la despesa de l'1-O, jutjat pel Tribunal de Comptes, que li va fer la consulta prejudicial. També ha aprovat l'extinció de la responsabilitat als 12 CDR, acusats de terrorisme, prejudicial presentada al TJUE per l'Audiència Nacional.
La reacció dels polítics catalans no s'ha fet esperar. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha demanat l'aplicació "immediata" de l'amnistia en les causes pendents. També ho ha fet el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha demanat la seva aplicació de forma "diligent".
Pressió al Suprem
La resolució del tribunal posa pressió al Tribunal Suprem, que manté l'ordre de detenció a l'Estat espanyol del president a l'exili i líder de Junts, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, en assegurar que es van enriquir personalment amb l'organització del Referèndum i, a parer seu, no els pot aplicar l'amnistia perquè la llei marca aquesta excepció. L'alt tribunal espanyol també ha de resoldre si retira la inhabilitació a càrrec públic de l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i als exconsellers Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, condemnats per malversació per l'1-O.
La valoració del tribunal
En la sentència, el TJUE sosté que l'aprovació i l'aplicació d'una llei d'amnistia "són competència dels estats membres", tal com va sostenir l'advocat general del tribunal. Per això, afegeix que el control del Tribunal "es limita a identificar problemes de tutela judicial que presentin caràcter sistèmic i a verificar l'observança de l'efecte útil de les normatives del Dret de la Unió concretament afectades, com la Directiva relativa a la lluita contra el terrorisme i el procediment prejudicial". El tribunal només posa la pega que no es pot exigir als tribunals espanyols un termini de dos mesos per dictar l'amnistia, fet que no han complert la majoria dels tribunals espanyols.
Així, l'aval del TJUE significarà que el Tribunal de Comptes haurà d'aplicar la llei d'amnistia als presidents Puigdemont i Artur Mas i a 33 excàrrecs del seu govern, jutjats per la despesa de l'organització de l'1-O i de la promoció de Catalunya a l'exterior del 2011 al 2017, valorat en 5 milions d'euros.
L'acusació de terrorisme
El Tribunal de Justícia de la UE conclou també que l’amnistia respecta la directiva relativa a la lluita contra el terrorisme, atès que, en consonància amb els objectius d’aquesta "es limita a disposar, amb posterioritat, que no s’enjudiciïn certs delictes de terrorisme comesos exclusivament en el context particular del moviment a favor de la independència de Catalunya".
El TJUE subratlla que l’objectiu d’aquesta mesura és “reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació" i especifica que s’aplica a actes compresos dins de la directiva “que no han causat de forma intencionada greus violacions de drets humans”, la naturalesa exacta dels quals i el llindar de gravetat no s’especifica a la llei i queda en mans dels òrgans jurisdiccionals.
Després de saber la resolució del TJUE, els advocats d'Alerta Solidària, defensors de la majoria dels 12 CDC acusats i jutjats per terrorisme, ja han demanat a l'Audiència Nacional que els apliqui la norma de l'oblit penal i dicti l'arxivament de la causa i acabi amb el calvari que pateixen des del 2019.