Joan Garcia té molt clara la diferència entre el que aporten João Cancelo i Xavi Espart. El portuguès és, probablement, el lateral més desequilibrant que té el Barça en atac, capaç de trencar línies, aparèixer per dins i generar ocasions gairebé com un migcampista. Però quan l'equip necessita equilibri, seguretat i una estructura més neta, el porter sent que Espart ofereix una cosa que ara mateix resulta més valuosa.
Cancelo pot canviar un partit amb una conducció o una incorporació, però també obliga la resta de la defensa a assumir més riscos. Joan Garcia, que veu tot el joc des del darrere, percep de seguida quan l'equip queda massa obert. Amb Espart passa el contrari: el jove interpreta millor quan ha de pujar, quan quedar-se i com donar una sortida senzilla sense desordenar l'estructura.
Cancelo és superior en atac, però Espart dona tranquil·litat
Hansi Flick sap perfectament que Cancelo té recursos que pocs laterals poden oferir. En partits tancats, la seva imaginació i capacitat per trencar per dins poden ser decisives. El problema és que el Barça no sempre necessita afegir més talent ofensiu, especialment quan ja compta amb Lamine Yamal, Raphinha i altres jugadors capaços de desequilibrar a dalt.
Aquí és on Espart guanya terreny. El seu futbol és menys espectacular, però molt més estable. No força tant la jugada, protegeix millor la seva esquena i ofereix sempre una línia de passada neta. Per a un porter, aquesta previsibilitat defensiva també significa controlar millor el que passa al davant.
El Barça necessita equilibri més que un altre atacant
Joan Garcia no qüestiona el nivell de Cancelo. De fet, considera que amb pilota és un dels millors de la plantilla. Però també entén que l'equip no pot construir una defensa pensant únicament a atacar.
Espart aporta just el que Flick busca quan vol controlar partits: pausa, ordre i disciplina. A més, el seu creixement ha estat tan ràpid que ja no se'l veu com una solució provisional, sinó com un jugador capaç d'assentar-se de veritat. Per això la jerarquia comença a explicar-se més per necessitats col·lectives que per talent individual. Cancelo pot ser millor en atac, però Espart fa que el Barça sigui més equilibrat. I Joan Garcia, des de la porteria, és un dels primers a notar aquesta diferència.