Junqueras afirma que "l'amnistia és una victòria política de l'independentisme" però una "victòria incompleta"

"El TJUE ha parlat i valida l'essència de la llei d'amnistia. L'amnistia és una victòria de l'independentisme", ha assegurat el president d'Esquerra Republicana, una victòria, però, "encara incompleta", ha afegit el republicà, que ha celebrat que ha fet una compareixença molt centrada en el que representa pel futur de Catalunya la sentència del Tribunal del TJUE que avala la llei d'amnistia, donat que ha recolzat la norma i ha descartat que contravingui la normativa comunitària antiterrorista o que atempti contra els interessos financers de la Unió, tal com consideraven dos jutjats espanyols. El president d’Esquerra Republicana ha estat dels més ràpids a l’hora de valorar la sentència del TJUE, una sentència que "valida l’essencial d’una llei que va néixer per donar una resposta política a un conflicte
polític"
i que demostra que "la repressió no podia ser la resposta a un conflicte democràtic"  i demana que el Tribunal Suprem actuï amb conseqüència i "sense més dilacions": "Ja no  hi ha excuses, la llei s'ha d'aplicar".

Junqueras era  un dels dirigents del procés als quals el Tribunal Suprem va denegar l'aplicació de l'amnistia al delicte de malversació, però ha tingut un record per tots els afectats, i que ara "han de ser amnistiats de forma immediata". Aquesta decisió del TJUE encara manté vigent la seva pena d'inhabilitació, que s'allarga fins al 2031. El republicà té pendent un recurs d'empara contra la decisió del Suprem de no aplicar-li l'amnistia. El pronunciament del TJUE, obre la porta que Junqueras recuperi abans els seus drets polítics. Tot i que no és una conseqüència automàtica del pronunciament del TJUE, és un element de pes perquè el Constitucional resolgui aquest recurs de manera favorable, el que presumiblement farà aquesta tardor. "Els drets polítics no poden dependre d'una part de la judicatura amb interessos partidistes", ha subratllat el dirigent republicà.

Quan Junqueras vegi aplicada la llei d’amnistia al seu cas, i en conseqüència deixi d’estar inhabilitat per a ocupar un càrrec públic, podrà fer realitat el seu desig d’esdevenir candidat a la presidència de la Generalitat per Esquerra Republicana, tal com va anunciar el setembre del 2025, en una conferència a l’Auditori de Barcelona davant més de 600 persones i ha reiterat avui, "si convé a ERC i al país".

Junqueras ha volgut subratllar que la decisió de Luxemburg no només té conseqüències per als principals líders del procés, sinó també per a desenes de persones que continuen pendents que se'ls apliqui la llei. Ha citat expressament els afectats per les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes, l'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i ha reclamat que "una quarantena de persones han de ser amnistiades de forma immediata". Entre elles ha citat al president Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com dirigents independentistes com Dolors Bassa, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Carles Mundó, Josep Maria Jové o Lluís Salvadó.  "Una llei no es mesura només el dia que s'aprova. Una llei es mesura el dia que s'aplica", ha afirmat. En aquest sentit, ha denunciat que més de dos anys després de l'aprovació de la norma encara hi ha exiliats que no han pogut tornar a Catalunya i dirigents independentistes que continuen inhabilitats o pendents de causes judicials.

El líder republicà ha denunciat que una part de la judicatura ha impedit fins ara l'aplicació efectiva de la norma aprovada pel Congrés. "L'article 10 de la llei és molt clar: les decisions s'havien d'adoptar en un termini màxim de dos mesos i els recursos no havien de tenir efectes suspensius. Han passat més de vint-i-quatre mesos", ha lamentat. Per això, ha insistit que després del pronunciament del TJUE "ja no hi ha excuses" perquè el Tribunal Suprem continuï ajornant l'aplicació de l'amnistia als casos que encara manté exclosos.

Junqueras també ha reivindicat el paper d'ERC en la negociació de la llei d'amnistia i ha assegurat que la sentència europea "dona la raó a tots aquells que sempre hem defensat que la política era l'únic camí". Tot i això, ha advertit que la resolució de Luxemburg no tanca el conflicte entre Catalunya i l'Estat. "L'amnistia és una victòria política de l'independentisme perquè reconeix que allò que alguns van voler convertir en un problema penal era, i continua sent, un conflicte polític", ha afirmat. Un conflicte que, segons ha insistit, "només pot trobar una solució a través de la política".

Malgrat celebrar el pronunciament del TJUE, el president d'ERC ha reiterat que es tracta d'una "victòria incompleta". "Només serà completa quan totes les persones represaliades vegin reconeguts els seus drets i quan ningú més pugui tornar a ser perseguit per defensar democràticament la independència de Catalunya", ha defensat. En aquest sentit, ha advertit que la repressió judicial "no pot tornar a ser mai més l'instrument per afrontar un conflicte polític" i ha instat els tribunals espanyols a executar "de manera immediata" una llei que, ha remarcat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera compatible amb el dret europeu.

El president d'ERC ha aprofitat la sentència del TJUE per carregar contra una part de la judicatura espanyola, a la qual ha acusat d'actuar amb criteris polítics. "Els drets polítics no poden dependre de la voluntat d'una part de la judicatura al servei de determinats interessos partidistes", ha assegurat. "La democràcia no pot acceptar que siguin determinats jutges els qui acabin decidint qui pot fer política i qui no. La política l'han de fer la ciutadania i els seus representants electes, no pas els jutges", ha reblat.

Junqueras també ha reivindicat el paper de les institucions europees durant els anys del procés. "No deixa de ser significatiu que tantes vegades hàgim hagut de mirar cap a Europa per recuperar drets que ens havien estat negats a l'Estat espanyol. Europa ens ha retornat drets, Europa ha corregit sentències i Europa ha posat límits", ha afirmat, abans de defensar que la resolució de Luxemburg "torna a recordar una idea elemental: els conflictes polítics es resolen amb democràcia".

El dirigent republicà ha reclamat que, després del pronunciament del TJUE, tant l'Audiència Nacional, com el Tribunal de Comptes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Constitucional actuïn "sense més dilacions". "Després de la reforma del Codi Penal, després d'una llei orgànica aprovada democràticament, després de les resolucions del Tribunal Constitucional i després de la sentència del màxim tribunal europeu, ja no hi ha excuses. La llei s'ha d'aplicar, els drets s'han de restituir i els exiliats han de poder tornar", ha sentenciat.

Finalment, Junqueras ha volgut situar el debat més enllà de les conseqüències judicials del procés i ha defensat que Catalunya ha d'obrir una "nova etapa". "No volem quedar atrapats en el passat ni viure, permanentment parlant de repressió", ha assegurat, abans de reivindicar que el país ha de centrar-se en qüestions com l'habitatge, Rodalies, la llengua catalana, la sanitat, l'educació o la lluita contra el canvi climàtic. Tot i això, ha advertit que aquest futur només es podrà construir "quan tots els drets polítics hagin estat restituïts".

En el tram final de la compareixença també ha tingut un record per Carles Puigdemont i la resta d'exiliats. "Espero poder abraçar ben aviat el president Puigdemont als carrers de Girona o de Barcelona. Espero que tots els exiliats puguin tornar a casa", ha afirmat. I ha reiterat la seva disposició a tornar a optar a qualsevol responsabilitat institucional una vegada recuperi els seus drets polítics: "Espero poder tornar a donar classes a la universitat i, si convé al país i convé a Esquerra Republicana, tornar a exercir qualsevol responsabilitat política en plena llibertat i amb tots els meus drets". Malgrat celebrar la sentència, ha conclòs que "l'amnistia no tanca el conflicte polític, l'amnistia el confirma" i que la "solució definitiva continua sent la democràcia i el dret de Catalunya a decidir lliurement el seu futur".