La llei d’amnistia passarà pel sedàs de la justícia europea aquest dijous, a partir de les 10 del matí, i aclarirà el futur d’almenys mig centenar de represaliats de l’independentisme català. La Gran Sala de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), formada per quinze magistrats, es pronunciarà sobre la norma de l’oblit penal en actuacions a favor i en contra a la independència de Catalunya, aprovada pel govern espanyol de Pedro Sánchez, l’estiu del 2024, per refer les relacions amb el Govern i els partits independentistes. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, va avalar la llei d'amnistia en les seves conclusions, comunicades el novembre passat. Va manifestar que l'amnistia és "competència exclusiva" dels estats membres, i que la norma del procés respecta el dret de la Unió i no s'han afectat fons de la UE amb l'organització del Referèndum de l'1-O. És a dir, per extensió, no hi ha delicte de malversació.
S’espera que el TJUE, presidit pel magistrat belga Koen Lenaerts, subscrigui aquest aval donat per l’advocat del tribunal, tot i que no n’és vinculant. La sentència del TJUE també ha de ser clau per desbloquejar els recursos d'empara pendents de membres del Govern condemnats i exiliats davant el Tribunal Constitucional, que ja va validar la llei d'amnistia el juny de 2025, amb retocs afegits. El motiu és que el Tribunal Suprem manté bloquejat el retorn de l’exili del president i líder de Junts, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. El Suprem també hauria de resoldre les inhabilitacions en vigor pel delicte de malversació a l’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Jordi Turull, secretari general de Junts; Dolors Bassa i Raül Romeva.
El retorn dels exiliats
L’advocat de Puigdemont, el penalista Gonzalo Boye, ja va explicar a ElNacional.cat, en un article aquest dilluns, que la sentència del TJUE "no serà executable" de forma automàtica pels dos tribunals espanyols, sinó "interpretada" i que caldrà veure el paper de l’alt tribunal espanyol, que molts han criticat pel seu posicionament polític i que s’ha arrogat competències del legislatiu, incomplint la separació de poders. La resposta dels tribunals espanyols per interpretar les sentències europees que afecten els excàrrecs del Govern es farà esperar. El Constitucional ja va avançar que no resoldrà els recursos d'empara de Puigdemont, Junqueras i els exconsellers fins a la tardor. Després s'espera la resposta de l'alt tribunal espanyol.
Així que el retorn del president Puigdemont i la resta d'exiliats no es pot marcar, encara, en el calendari, malgrat que la llei d'amnistia està en vigor des de fa dos anys. El pronunciament del TJUE sí que hauria de provocar una resposta ràpida del Tribunal de Comptes per l'1-O i de l'Audiència Nacional sobre els 12 CDR acusats de terrorisme, ja que són els que han interpel·lat al tribunal amb seu a Luxemburg.
Quatre causes pendents
En concret, el tribunal amb seu a Luxemburg ha de dictar dues sentències sobre consultes o prejudicials que li van fer òrgans espanyols. La primera de les sentències donarà resposta a la consulta del Tribunal de Comptes (TCu) (assumpte C-523/24), que va jutjar els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, juntament amb 33 excàrrecs del Govern per la responsabilitat comptable d'uns 5 milions d'euros en la despesa de la promoció exterior de Catalunya i l'organització de l'1-0. La consellera del TCu va celebrar el judici i, abans de dictar sentència, va enviar la consulta al TJUE en considerar que la llei d'amnistia vulnera el dret de la Unió. Les defenses dels excàrrecs de Junt si ERC i la Fiscalia ho van negar i van demanar l'aplicació de l'amnistia per a tots, però l'entitat Societat Civil Catalana (que acusa onze excàrrecs del Govern de Puigdemont) sosté que se'ls ha de condemnar.
En les seves conclusions, l'advocat general va proposar al TJUE que respongui a la primera consulta de la prejudicial que "el Tractat de Funcionament de la UE (TFU) no s'oposa a l'extinció de la responsabilitat prevista en la llei d'amnistia pels actes determinants de responsabilitat comptable que afectin els interessos financers de la Unió, ja que no existeix un vincle directe entre aquests actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a la disposició del pressupost de la Unió". Un cop coneguda la sentència del TJUE, la consellera del Tribunal de Comptes Elena Hernáez haurà de dictar sentència aplicant l'amnistia o no.
El segon pronunciament del TJUE serà sobre la causa que afecta 12 ciutadans, que formaven part de CDR, en l'operació Judes, acusats de terrorisme, i l'assumpte és el C-666/24, que porta el nom de l'acusació popular, Asociación Catalana de Víctimas de Organizaciones Terroristas (ACVOT). La Fiscalia, que inicialment els demanava de 8 a 27 anys de presó, també reclamana que se'ls apliqui l'amnistia perquè no van causar danys personals ni materials.
En aquest cas, l'advocat general del TJUE també va aprovar que es pogués amnistiar els CDR, com defensaven els advocats dels encausats d'Alerta Solidària enfront de l'ACVOT. Spielmann va afirmar que el criteri determinant per a avaluar aquesta compatibilitat radica en la seva conformitat amb les exigències mínimes que es deriven del dret internacional, en particular del dret humanitari, i amb els estàndards jurisprudencials establerts, en particular, pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Un cop el TJUE es pronunciï, la sala penal de l'Audiència Nacional haurà de dictar sentència aplicant-los l'amnistia o no.
La causa contra Jové i Salvadó
Paral·lelament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també va presentar una prejudicial al TJUE sobre la llei d'amnistia en relació amb els comandaments d'ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, a qui la Fiscalia demanava 7 i 6 anys de presó pel delicte de malversació relacionat amb l'1-O. El tribunal va aturar el judici i va admetre que Jové i Salvadó podrien ser amnistiats perquè no es van enriquir personalment amb l'1-O, excepció marcada per la norma per no aplicar-la. L'exconsellera Natàlia Garriga, que comparteix causa amb ells, s'enfrontava a una pena d'inhabilitació a càrrec públic per l'1-O. El TSJC també admet que en el Referèndum no es van afectar fons europeus, però que es pot posar en qüestió el mandat europeu de lluita contra el frau, que inclou la directiva de 2017. La Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i les defenses dels càrrecs d'Esquerra reclamen al TSJC que els apliqués l'amnistia. Només el partit ultra Vox va demanar que consultés al TJUE si la llei vulnera el dret de la Unió, com finalment ha acordat el TSJC.
Les dues sentències del TJUE no faran referència directa a la causa de Jové i Salvadó, però serà clau el seu contingut. El tribunal europeu va suspendre la tramitació de la seva causa fins a dictar sentència sobre la prejudicial del Tribunal de Comptes, i a partir d'aquesta farà una nova sentència per respondre la consulta de l'alt tribunal català. S'espera que sigui breu i que faci referència a la sentència d'aquest dijous.
Finalment, la quarta prejudicial va ser presentada per un jutge del Penal 3 de Vilanova i la Geltrú en considerar que podria vulnerar diversos principis legals. El jutge ho fa en el cas d'un procediment contra un ciutadà que en les eleccions generals del novembre del 2019 no es va voler treure un llaç groc de la solapa tot i ser vocal d’una mesa electoral. La Fiscalia el va denunciar per un delicte de desobediència a l’autoritat i un altre d’incompliment d’obligacions electorals, mentre que la defensa va demanar l’absolució. La resposta del TJUE també es podrà interpretar dijous, però caldrà una resposta específica per al jutge, el qual, després, haurà de resoldre si amnistia el ciutadà.
Els noms dels represaliats
Així, les 35 persones encausades en el Tribunal de Comptes per part de la Fiscalia i SCC per la promoció de Catalunya a l'exterior i de l’1-O i els càrrecs que ocupaven són:
Carles Puigdemont Casamajó, expresident de la Generalitat de Catalunya;
Oriol Junqueras i Vies, exvicepresident de la Generalitat i exconseller d’Economia i Hisenda;
Raül Romeva i Rueda, exconseller d’Assumptes Exteriors;
Dolors Bassa Coll, exconsellera de Treball i Afers Socials;
Jordi Turull i Negre, exconseller de la Presidència;
Antoni Comín Oliveres, exconseller de Cultura i d’Empresa;
Lluís Puig i Gordi, exconseller de Cultura;
Neus Munté Fernández, exconsellera de Presidència;
Clara Ponsatí Obiols, exconsellera de Cultura;
Artur Mas i Gavarró, expresident de la Generalitat 2010-2016;
Francesc Homs i Molist, exconseller de Presidència 2012-2016:
Andreu Mas-Colell, exconseller d’Economia 2010-2016;
Josep Ginesta i Vicente, secretari general
del Departament de Treball, Assumptes Socials i Família;
Teresa Prohias i Ricart, directora de Serveis del Departament de Presidència;
Ignasi Genovès i Avellana, director general de Difusió del Departament de Presidència;
Joaquim Nin i Borreda, exsecretari general del Departament de Presidència;
Antoni Molons García, exsecretari de Difusió y Atención Ciudadana del Departament de Presidència;
Albert Royo i Mariné, exsecretari general de DIPLOCAT;
Amadeu Altafaj i Tardío, exdirector de la Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea a Brussel·les 2015-2017;
Aleix Villatoro i Oliver, exsecretari general del Departament d'Exteriors;
Andrew Scott Davis, exdelegat de la Generalitat als EUA;
Roger Albinyana i Saigí, exsecretari general d'Assumptes Exteriors 2013- 2016;
Martí Anglada Birulés, exdelegat a França 2014-2017;
Luca Bellizzi Cerri, exdelegat a Itàlia 2015-2017;
Adam Casals Jorba, exdelegat a Àustria 2015-2017;
Ewa Adela Cylwik, exdelegada a Polònia 2017;
Ramón Font Bové, exdelegat a Portugal 2015-2027;
Francesca Guardiola Sala, exdelegada a Dinamarca 2017;
Erick Hauck, exdelegat a Croàcia 2017;
Marie Katinka Elisabeth Kapretz, exdelegada a Alamània 2016-2017;
Manuel Manonelles Tarragó, exdelegat a Ginebra 2017;
Sergi Marcén López, exdelegat al Regne Unit 2016-2017;
Chantal Olivé Tena, en la seva condició d’hereva de Maryse Olivé Quintana, delegada a França 2012-2014, i
Mar Ortega Puertas, exdelegada d’Alemanya 2012-2015.
Els ciutadans jutjats per terrorisme a l'Audiència Nacional i que esperen ser amnistiats són:
Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros, Rafael Joaquin Delgado, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero.
