Un nou testimoni fa trontollar l’acusació contra l’advocat de l’expresident Puigdemont, Gonzalo Boye, en la causa en què està processat per blanqueig de capitals relacionada amb Sito Miñanco, acusat de liderar una organització criminal centrada en el narcotràfic de cocaïna en concurs amb un delicte de falsificació de document oficial i de blanqueig. En aquest cas, la magistrada María Tardón ha processat 50 persones físiques i jurídiques, avalada el juny passat per l’Audiència Nacional.

La defensa de Boye, que sempre ha sostingut que “no hi ha hagut cap delicte de blanqueig” de capitals, s’ha adherit ara al recurs de reforma contra el processament de José Luis Correa Hincapié, extradit de Colòmbia a Espanya, per declarar com a acusat en aquest procediment penal.

Les declaracions

El 9 de desembre passat, Correa va declarar davant la jutgessa instructora i va assegurar que els diners que duia en un maletí (prop d’un milió d’euros en metàl·lic) eren de l’empresari Manuel González Rubio per invertir en una empresa a Colòmbia. Correa, cinc familiars seus i González van ser detinguts a l’aeroport de Barajas el 6 de febrer del 2017 i tots van mantenir la mateixa versió.

Per la defensa de Boye, exercida per l’advocat Francisco Andújar, aquesta declaració desmunta les acusacions contra ell. La magistrada indica que hi ha indicis que Boye va intervenir per recuperar els 889.620 euros comissats a l’aeroport perquè en realitat eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco. En concret, indica que Boye i altres dos advocats van participar en l’elaboració de documents i contractes de compravenda per recuperar els diners comissats per la policia.

“El senyor Correa Hincapié ha negat dos cops” les acusacions del seu processament, s’insisteix. La jutgessa Tardón va deixar Correa en llibertat provisional, amb mesures cautelars, com la retirada del passaport i la presentació quinzenal al jutjat. Des de la defensa de Boye es conclou que els diners intervinguts a Barajas són de l’empresari Manuel González Rubio, el qual volia muntar una empresa de seguretat, i que la procedència dels diners “procedia de les diverses activitats empresarials” que tenia. I s’assegura: “No existeix cap relació entre els diners intervinguts a Barajas i el narcotràfic”.

La defensa de Boye insisteix que l’actuació dels que duien diners a Barajas “és atípica des de qualsevol perspectiva penal”, ja que —s’indica— que el blanqueig consisteix a introduir diners de negocis il·lícits en inversions legals, i en aquest cas sortien de l’estat espanyol.

Pel que fa a les declaracions de Manuel González Rubio s’admet que “va canviant de versió o versions a mesura que avança el procediment, però en la seva primera declaració i sense la pressió de trobar-se en presó, va manifestar que els diners eren seus”. S’indica que des del 2016 treballava a muntar una empresa a Colòmbia i movia força diners, segons les converses intervingudes.

Querella contra la jutgessa

L’advocat de Boye també reitera que “en cap moment de la tramitació d’aquests expedients el SEPLAC no va detectar cap indici que pogués ser i ni tan sols suggerir que estigués davant un delicte de blanqueig de capitals, sinó que els va tramitar com una falta greu a la normativa canviaria per intentar treure del país diners sobre els quals no es comptava amb la preceptiva autorització administrativa per exportar-los”.

L’abril passat Boye, amb el suport de 44 advocats catalans, va presentar una querella davant el Tribunal Suprem contra la jutgessa María Tardón, la lletrada Ángeles Monedero i el fiscal Antidroga Ignacio Miguel de Lucas per un delicte de prevaricació per voler incriminar el lletrat dels expresidents Puigdemont i Torra. També s’acusava la magistrada d’encobrir l'assassinat d'un dels testimonis d'aquesta causa, i que va quedar en llibertat poc temps després. El Suprem la va descartar.

 

Foto principal: L’advocat Gonzalo Boye / ACN