El TC comença a debatre l'amnistia de la malversació de l'1-O, que marcarà el retorn de Puigdemont

Setmana clau per als líders independentistes. El ple del Tribunal Constitucional (TC) comença a deliberar aquest dimarts el primer recurs contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar l'amnistia als excàrrecs del Govern de Junts i ERC pel delicte de malversació de l'1-O. La primera ponència, el contingut de la qual es va filtrar fa pocs dies, dona la raó a l'alt tribunal espanyol, però previsiblement no prosperarà per la majoria dels jutges progressistes entre els dotze membres del plenari. En concret, el ple estudiarà el recurs de l'exconseller i secretari general de Junts, Jordi Turull, la resolució del qual fixarà doctrina per a la resta de condemnats i processats per malversació, entre ells el president a l'exili Carles Puigdemont.

Precisament, el president català ja imagina què farà a la seva tornada a Catalunya, segons explica a una entrevista amb The Sunday Times difosa aquest cap de setmana. De fet, tota l'atenció està posada en els efectes immediats que desplegarà la sentència sobre Turull, que pot precipitar el futur de Puigdemont. Per la seva part, el magistrat del Suprem Pablo Llarena preveu aplicar la doctrina que fixi l'òrgan de garanties sense esperar que aquesta resolgui el recurs del president a l'exili, segons es va difondre recentment. Ara bé, l'instructor de l'1-O demana que la sentència del TC sigui clara i contundent.  El jutge Llarena va rebutjar la setmana passada a aplicar l'amnistia a Puigdemont, a partir de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, en assegurar que no entra en el fons del debat de la malversació. Amb tot, l'instructor espanyol accepta renunciar al segon motiu de la seva negativa: l'afectació als fons de la UE perquè el TJUE ho va negar. Llarena espera ara la resolució del Constitucional per moure fitxa amb els exiliats.

Qui farà la nova sentència?

En concret, el magistrat conservador José María Macías exposarà a la resta de companys la seva ponència, que és contrària a concedir l'amnistia a l'exconseller Turull, fet que implicaria mantenir-li la inhabilitació pel delicte de malversació fins al 2030; el delicte de sedició li va ser indultat pel govern socialista, fet que li va permetre sortir de la presó, com a la resta d'independentistes condemnats.

La previsió és que aquest mateix dimarts —o dimecres, si no acaben la deliberació—, la majoria progressista del TC rebutgi la proposta de Macías. La majoria del tribunal ja va avalar la llei d'amnistia, i s'espera que també ho facin amb el delicte de malversació. El Suprem no vol amnistiar-los perquè sosté que amb l'1-O van tenir un "benefici patrimonial personal" perquè no van pagar el referèndum de la seva butxaca, i és una excepció marcada per la llei. Un argument recaragolat i que s'aparta de la finalitat de la norma de l'oblit penal, segons les defenses i diversos juristes.

Què passarà quan tombin la ponència de Macías? Doncs hi ha dues solucions, segons fonts del tribunal. La primera és que el jutge Macías pot tornar a fer una nova sentència amb els arguments de la majoria; és a dir a favor de l'amnistia de Turull. En aquesta sentència, Macías pot reflectir el seu vot particular en contra, tal com va fer amb la llei d'amnistia. S'espera que hi hagi cinc vots en contra de concedir l'amnistia de la malversació imputada a Turull, segons fonts properes al cas, però la majoria favorable dominarà.

La segona opció és que, si Macías rebutja refer-la, doncs el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, pot escollir un nou ponent, que podrà ser ell mateix perquè és qui està elaborant la resposta a l'exconsellera Dolors Bassa (ERC), que el Suprem li manté la inhabilitació fins al 2031, com al líder d'ERC, Oriol Junqueras. En el cas de l'exconseller Raül Romeva és fins al 2030, com Turull. La resolució del TC també ha de resoldre la situació dels exconsellers a l'exili Toni Comín i Lluís Puig, als quals el jutge Llarena els manté l'ordre de detenció a l'Estat espanyol, com al president Puigdemont.

A més de la nova sentència, també s'haurà d'aclarir si el ponent la podrà presentar en el pròxim ple del TC, fixat pel 6 d'octubre, o si la resposta del TC al recurs de Turull i la resta d'independentistes trigarà més setmanes.

Els arguments contraris

En la primera ponència, el magistrat Macías assenyala que "la interpretació duta a terme per la sala segona del Tribunal Suprem no pot titllar-se de sorprenent o imprevisible, i encara menys de capritxosa o fruit d'una suposada animadversió envers el recurrent, sinó que s'ajusta a la doctrina vigent sobre els elements del tipus penal de la malversació".

Macías no aprecia "arbitrarietat, irraonabilitat manifesta ni error patent" en les resolucions impugnades per Turull, "ni que privessin el recurrent d'una resposta judicial fonamentada en Dret", sinó que veu "una discrepància amb la interpretació i aplicació de la legalitat ordinària", aliena a l'àmbit del recurs. Això no obstant, la majoria del TC no comparteix aquests raonaments.