El Tribunal Suprem ja ha fet pública la sentència del judici al procés i, a més de les penes de presó, ha imposat a líders del moviment independentista una inhabilitació de fins a 13 anys. Això implica que, els que són candidats, no podran presentar-se finalment a les eleccions del 10 de novembre, ja que no poden exercir càrrecs públics. A més de les penes de presó imposades, Oriol Junqueras ha estat inhabilitat per 13 anys, Raül Romeva per 12 anys, Jordi Sànchez per 9, Jordi Turull per 12, Josep Rull per 10 i Joaquim Forn per 10.
També han estat inhabilitats la resta de presos, tot i que en el seu cas, al no anar a cap llista electoral, no té cap efecte immediat. Així, Carme Forcadell ha estat inhabilitada per 11, Dolors Bassa per 12, mentre que Jordi Cuixart, que mai ha anat a cap llista ni ha exercit un càrrec públic, també ha estat inhabilitat per 9.
Finalment, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, que no estaven actualment a la presó, estaran inhabilitats durant un any i vuit mesos.
Per què no poden presentar-se el 10-N?
Com que el Suprem és la instància judicial més alta, la sentència no es pot recórrer i, per tant, és ferma tan bon punt és publicada. Només es podria anar Estrasburg, passant primer pel Tribunal Constitucional, però és ferma des del moment de la publicació i ja comença a aplicar-se la pena.
Així, Junqueras caurà de la llista d'ERC al Congrés i Romeva del Senat. Tampoc podran presentar-se Sànchez, Rull, Turull ni Forn, que havien estat designats candidats de JxCat pel 10-N. Les llistes van ser presentades davant la Junta Electoral el passat 7 d'octubre i caldrà veure com afecta aquest canvi en el seu estatus.
A excepció de Forn, la resta ja es van presentar en els comicis del 28 d'abril passat i van poder participar de la sessió de constitució de les cambres espanyoles, malgrat que van ser suspesos just després. Forn es va presentar a les municipals com a cap de llista de JxCat a Barcelona.
Els precedents d'inhabilitació a Catalunya
Aquesta no és la primera vegada que polítics catalans són inhabilitats pel procés sobiranista. L'expresident Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs ja van ser-ho pel 9-N. El març de 2017 el TSJC va condemnar a Mas a dos anys d'inhabilitació per un delicte de desobediència, a Ortega a un any i nou mesos i a Rigau a un any i sis mesos. Tots ells, però, van recórrer al Tribunal Suprem, que va rebaixar-los la pena.
Mas va ser condemnat finalment a un any i un mes de presó, que acaba el febrer de 2020, mentre que a Rigau se li va acabar el juliol passat i a Ortega se li acabarà el proper 23 d'octubre.
Per la seva banda, Homs va ser inhabilitat durant 13 mesos directament pel Tribunal Suprem, ja que en aquell moment era diputat al Congrés. Per això, en el seu cas, no hi va haver possible recurs i la pena va començar a comptar just després de saber-se la sentència i va acabar abans que els seus companys de govern, a l'abril de 2018. Mas, Ortega i Rigau podrien haver seguit com a càrrecs públics fins al pronunciament del Suprem, a diferència d'Homs i dels presos.