El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la segona condemna per desobediència imposada al president Quim Torra per no haver despenjat la pancarta a favor dels presos polítics del Palau de la Generalitat el setembre del 2019. La Sala Penal del Tribunal ha acordat la inadmissió del recurs de cassació presentat per l'expresident de la Generalitat contra la sentència de l'Audiència de Barcelona, del 5 de maig del 2023, que va confirmar la seva condemna a 15 mesos d'inhabilitació a càrrec públic i al pagament d'una multa de 24.000 euros per un delicte de desobediència. El TS considera que el recurs no ha acreditat "interès cassacional", és a dir, que els tribunals anteriors no s'hagin pronunciat en conformitat amb la jurisprudència, i per aquest motiu ha decidit inadmetre'l. Torra ja no té possibilitat de recórrer contra aquesta resolució al Suprem, però encara pot adreçar-se al Tribunal Constitucional.
L'alt tribunal ha apuntat que l'Audiència Provincial ja va "descartar l'existència de vulneració de drets fonamentals" de Torra en confirmar la sentència inicial d'un jutjat penal de Barcelona, i no aprecia que aquesta decisió sigui irracional o arbitrària. Llavors, el tribunal va considerar provat que Torra no va complir l'ordre del TSJC de retirar la pancarta i diu que no es podia emparar en l'exercici de drets fonamentals o la inviolabilitat parlamentària. La causa es va iniciar arran d’una denúncia realitzada per l’entitat espanyolista Impulso Ciudadano, que exigia retirar en menys de 48 hores la pancarta que posava 'Llibertat presos polítics i exiliats' en català i anglès, juntament amb un llaç groc, malgrat que no era període electoral.
Segona condemna contra Torra per no despenjar la pancarta
Aquesta és la segona condemna de Torra per no despenjar la pancarta. La primera sanció es va fer efectiva el setembre del 2020, quan el Suprem va confirmar la condemna a un any i mig d'inhabilitació que li havia imposat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència. Això va implicar la destitució de Torra com a president de la Generalitat. Aquesta sentència responia a fets ocorreguts el març del 2019, en què Torra es va negar a complir amb els requeriments de la Junta Electoral Central (JEC) que li exigia retirar la pancarta a favor dels presos, enmig del període electoral, amb motiu de les eleccions generals de l'abril d'aquell any. L'organisme va considerar que era simbologia identificable amb determinades opcions polítiques, i que això suposava una infracció del principi de neutralitat imposat a tots els poders públics, i particularment exigible en període electoral. Torra va complir aquesta condemna l'abril del 2022.