L’Audiència de Barcelona ha confirmat la segona condemna imposada al president Quim Torra per no haver despenjat la pancarta a favor dels presos polítics del Palau de la Generalitat, segons la resolució coneguda aquest divendres. El tribunal ha ratificat la condemna a 15 mesos d’inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 24.000 euros que va imposar-li la magistrada del jutjat Penal 6 de Barcelona, el maig de l’any passat, en considerar que era autor d’un delicte de desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el setembre de 2019 li va exigir que retirés la pancarta, tot i que no fos període electoral, La causa es va iniciar arran d’una denúncia realitzada per l’entitat espanyolista Impulso Ciudadano.  Torra pot presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem contra aquest càstig.

Aquesta és la segona condemna al 131è president de la Generalitat pels mateixos fets. La primera sanció per no retirar la pancarta era perquè era època electoral, en el mateix any 2019, i en aquest cas li ho va exigir la Junta Electoral Central (JEC); i li va costar el càrrec de màxima autoritat del país el setembre de 2020, quan la resolució va ser ferma. Torra va complir la primera condemna d’un any i mig d’inhabilitació i 30.000 euros de multa l’abril del 2022.  En el segon judici, Torra (que ja no era president ni tenia càrrec d’aforat) va ser jutjat en absència (es permet fins a la petició 2 anys de presó). No s'hi va presentar i va qualificar el cas  de “judici polític”. El seu advocat, Gonzalo Boye, va denunciar la vulneració del dret de representació política de Torra i va demanar la seva absolució.

Drets limitats i símbols polítics

En la sentència, la secció 9a de l’Audiència de Barcelona afirma que els arguments exposats per la magistrada són  “raonables” i “exposats amb claredat”, i que reprodueix raonaments del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, que van assegurar que no s’havia vulnerat cap dret fonamental al president Torra amb la primera condemna per no retirar la pancarta en època electoral. El tribunal reitera ara que Torra no estava emparat per la inviolabilitat parlamentària perquè l’acció de posar la pancarta no va ser un acte polític al Parlament. També descarta a vulneració del seu dret a la llibertat d’expressió, com té tot ciutadà i ell mateix, ja que va posar el cartell a un edifici públic, “que no és titular de drets fonamentals”. Hi afegeix que el llaç groc i la pancarta, en suport dels presos polítics, “representa una causa política, però no a tota la ciutadania”, i així el tribunal argumenta la limitació dels seus drets.

L’Audiència tampoc admet l'argument de la defensa de Torra sobre el fet que posar una pancarta no s'ha de considerar un acte administratiu, al qual pugui examinar la sala del contenciós administratiu del TSJC, que és qui va ordenar-li la retirada de la pancarta. I conclou que "no hi ha cap dubte" que Torra, com a autoritat, va cometre un delicte de desobediència, “com afirma en una exhaustiva sentència”, la magistrada del jutjat Penal, que el va condemnar en primera instància. Hi afegeix  que Torra “va mantenir la seva actitud resistent” de no retirar la pancarta no perquè pensés que el tribunal li donaria la raó en els seus recursos, sinó que creia que feia un acte legítim protegit per drets fonamentals.  I conclou que no “no es condemna Torra per les seves idees polítiques, sinó per desobeir a una autoritat judicial”.