El Tribunal Suprem ha avalat Rafael Mozo al capdavant del CGPJ, de manera que manté la bicefàlia al Poder Judicial. Després de la dimissió de Carlos Lesmes a l'octubre, Mozo va ser designat president de l'òrgan de govern dels jutges. Però l'elecció no va agradar a un dels vocals, Wenceslao Olea, que va recórrer el nomenament. La secció sisena de la Sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal ha desestimat aquest dimecres les mesures cautelars sol·licitades per Olea i el secretari general del CGPJ, José Luis de Benito. És a dir, que manté de moment dos presidents diferents en el CGPJ (Rafael Mozo) i en el Suprem (Francisco Marín Castán).
La bicefàlia va ser un dels arguments fets servir per Olea, ja que defensava que només hi pot haver un únic president en el Poder Judicial i que no hi pot haver "bicefàlies en l'actual sistema legal". A l'octubre, l'alt tribunal ja va dir que l'actual sistema no està provocant "danys irreparables". La decisió del Suprem d'aquest dimecres es preveia clau per aconseguir algun avenç en els nomenaments dels dos magistrats del Tribunal Constitucional que ha de fer el CGPJ, ja que els vocals conservadors esperaven que quedés clar el futur de Mozo. Ara que ha quedat clar, estava per veure si els interlocutors dels blocs progressista i conservador assolien algun acord. Però no ha estat així.
Sense acord pel Constitucional
Els negociadors han conclòs sense acord la reunió celebrada aquest dimecres per intentar pactar els dos candidats al Constitucional, tot i que s'han tornat a citar per al 30 de novembre. Els portaveus progressistes, Álvaro Cuesta i Roser Bach, s'han reunit durant una hora amb els conservadors, José Antonio Ballestero i Carmen Llombart, sense avenços. L'únic resultat concret ha estat "seguir parlant".
Els progressistes havien llançat una primera llista amb nou candidats, que finalment s'ha reduït a un: José Manuel Bandrés. Esperaven que els conservadors plantegessin també un aspirant, però es van limitar a demanar un canvi en el mètode de negociació: volien negociar els dos candidats conjuntament, amb l'objectiu d'evitar un "repartiment de cromos". Aquest dimecres, els progressistes han rebutjat aquest mètode i han insistit en Bandrés. Ja es preveia improbable que en la reunió sortís un acord, de manera que caldrà esperar a veure què passa el pròxim dia 30 de novembre. La voluntat és tancar els nomenaments durant el mes de desembre i, en qualsevol cas, abans de Nadal. És possible que el nom de Bandrés tiri endavant i se li sumi un dels magistrats a la llista dels conservadors: Pablo Llarena, Julián Sánchez Melgar, Vicente Magro, César Tolosa, Inés Huerta i Diego Córdoba — el millor situat dels quals és Tolosa.