Soraya Sáenz de Santamaría i Artur Mas declaren per l'operació Catalunya, DIRECTE

Fins aquí la comissió d'investigació al Congrés sobre l'operació Catalunya d'aquest dilluns. 

Mas lamenta que els líders populars no hagin donat la cara. "M'imagina que si es va fer (l'operació Catalunya) va ser per la unitat d'Espanya, però davant les evidències ningú reconeix res, no va passar res. Pensava que el coratge en determinades cúpules era superior al que estic veient en determinades formacions", afirma. 

Mas assegura "estar tranquil" pel que fa a la corrupció i afirma que ell respon només per ell i la seva dona. "Fa molt de temps que m'investiguen", avisa, tot i que "mai" han trobat res. Això sí, diu que al seu voltant hi ha hagut persones que no han fet les coses com ell les hauria fet. 

A banda, Rodríguez, del PP, diu que no és cert que Sánchez-Camacho fes una llista negra. "Ella ja ho va dir, però els hi és igual. Junts i ERC volien la comissió per victimitzar-se, que és el que han fet durant els darrers anys", afegeix. 

Responent al PP, Mas explica que els governs d'aquella època (la seva) van prendre decisions "complicadíssimes" marcades per la gran crisi. Malgrat tot, l'expresident diu que el seu govern "va entendre que havia de solucionar problemes encara que fossin antipàtics" i va defensar la veu del poble. 

"Convergència se la van carregar vostès, i el màxim responsable va ser vostè. No busqui més agents externs", diu el del PP a Mas.

El del Partit Popular fa un repàs dels casos de corrupció de Convergència. 

"La conseqüència de la convocatòria electoral no va ser fruit de la negativa (del pacte fiscal), vostè anava a la Moncloa a buscar el no. No podíem fer una altra cosa perquè estàvem en crisi", diu el del PP defensant el lideratge de Rajoy. 

És el torn del Partit Popular. El portaveu assenyala que la comissió d'investigació del Congrés per l'operació Catalunya només serveix per afavorir el Partit Socialista. "Mentre es parla d'aquesta conspiració no es parla de les trames de corrupció de la dona o el germà de Sánchez o del cas Koldo", diu. 

Durant l'any 2012, Mas explica que s'havia vist en diverses ocasions amb Rajoy fora del focus públic. "Vam parlar de moltes coses, i entre elles de la situació a Catalunya i de la necessitat de trobar una sortida política a la situació. El vaig intentar convèncer amb el propòsit de mantenir el pacte fiscal", relata. Com que no va sortir bé la negociació, "vaig convocar eleccions per saber fins a quin punt el poble estava d'acord amb la sobirania", afegeix. 

El portaveu del PSOE a la comissió d'investigació assenyala que la policia va fer fins a 20 notes sobre l'activitat financera de Mas i dels seus socis durant els seus anys de president. Mas contesta que no tenia constància de la quantitat de notes, però explica a tall d'exemple una de les falsedats que la maquinària espanyola es va dedicar a difondre per carregar-se el seu lideratge. 

Mas recorda que a l'inici del procés va sortir a la llum un informe de la Policia Nacional que no estava signat per ningú. Segons explica, quan es va preguntar per l'autoria "tothom va començar a mirar cap a una altra banda" i fins i tot el ministeri de l'Interior va renegar de l'informe. "Volien alterar el sistema electoral", apunta.

Responen al diputat del PSOE, Mas convida la comissió a aprofundir en l'informe Colombo, un informe fet "des de dins" que descriu com la Policia Nacional estava actuant de manera il·legal. "Això s'hauria d'haver posat en mans de la Fiscalia Anticorrupció", assenyala.

L'expresident Mas recorda la "negativa rotunda" del pacte fiscal per part de l'executiu espanyol i insisteix que si Rajoy hagués obert la porta al pacte fiscal, "probablement" les seves decisions haurien estat "diferents". 

"Entenc que plantegi el tema sobiranista com el planteja, però si en algun moment el partit que vostè representa arriba a governar, vostè també intentarà aplicar el programa que l'ha portat a governar", diu Mas recordant que està als antípodes polítics. 

Mas diu que no té constància de cap relació entre Citizen Lab i la Generalitat i recorda que és un laboratori mundial "adscrit a una universitat de prestigi". 

Preguntat per si milita en algun partit, Mas reconeix que "és de Junts i vota Junts".

El de Vox també pregunta per què la comissió d'investigació ha citat al president Rajoy però no a Sánchez.

El de Vox pregunta també si Citizen Lab, el centre que ha destapat l'espionatge de Pegasus, ha tingut algun contracte amb la Generalitat. 

Mas explica que va fer una proposta a Mariano Rajoy per fer una consulta sense conseqüències jurídiques. "Era un camí per poder respondre a una voluntat popular, era el meu deure com a demòcrata", afirma el convergent. Davant de la no resposta, una persona de confiança mútua va dir-li que el president espanyol no li havia respost perquè li havia de dir que no. 

El de Vox ha aprofitat per carregar contra el president a l'exili, Carles Puigdemont. "Aquí no hi ha exili, hi ha un delinqüent fugit de la justícia", ha dit. Per la seva banda, Mas ha recordat que l'estat espanyol ha penalitzat de diverses maneres els líders independentistes i que, una d'elles, ha estat l'exili.

En aquest sentit, ha qualificat "d'il·legal i immoral" la conducta Mas al capdavant de l'executiu català per no seguir la Constitució. "Hi havia un deure de la Generalitat de complir les lleis i van decidir o fer-ho", ha assegurat el de Vox. 

"Vostè vol prendre'm el pèl?!", exclama el diputat d'extrema dreta quan Mas li explica els motius de la consulta. En aquest sentit, el de Vox acusa l'expresident d'imposar la voluntat d'una comunitat autònoma per sobre de la Constitució. 

En resposta al diputat de Vox, Mas ha explicat que "va buscar vies i escletxes legals per promoure les accions polítiques". En aquest sentit, ha assegurat que la seva consciència era que "estaven actuant dins un marc legal", tot i que ha recordat que la paraula final la tenen els jutges.

"Vinc d'una tradició política que, en defensa dels interessos de Catalunya, ha pensat que s'havia de parlar amb qui calgués, i crec que això també és resultat de la democràcia. S'ha de poder parlar amb tothom", ha insistit. Mas ha dit que, tot i que no és "un home de partit en aquest moment", a parer seu les formacions "han de tenir les mans una mica més lliures" per dialogar. 

Pisarello treu pit i diu que els Comuns es van oposar "clarament" a l'article 155 i pregunta a Mas si no va veure que l'independentisme "necessitava un programa més social perquè arrelés". 

Mas també assenyala que no va participar "gens" en el pacte del Majestic. Per tant, el seu vincle amb el partit popular de l'època "era el que era", tot i que amb Mariano Rajoy i Rodrigo Rato sí que va tenir-hi més relació. "L'última vegada que vaig veure Rajoy a soles va ser l'any 2014 perquè jo intentava que ell sabés que faríem la consulta sobiranista", explica l'expresident. Segons diu, Rajoy va respondre amb evasives: "No vaig tenir mai una resposta clara", diu. 

És el torn del diputat de Sumar Gerardo Pisarello, qui pregunta sobre l'evolució política de Mas a favor del dret a decidir. "Va ser una evolució natural fruit de l'experiència", explica l'expresident, que confessa que, com a demòcrata, es va sentir "interpel·lat" pel que demanava el poble de Catalunya. "Vaig pensar que tenia la responsabilitat d'interpretar el que demanava el carrer i fins i tot vaig deixar la presidència de la Generalitat per donar continuïtat al projecte en el qual jo creia", ha recordat. 

El diputat d'Esquerra pregunta a Mas sobre la seva relació amb Jordi Pujol Ferrusola, i l'expresident assegura que durant la seva presidència no es va reunir amb ell "ni una sola vegada al Palau de la Generalitat ni a cap lloc oficial".

Rufián demana responsabilitat política a Mas per no saber que eren "agents dobles" els qui després el van trair. "Potser em vaig refiar massa del que em deien i potser no vaig destinar prou temps a estudiar els seus currículums. Però no hi havia res previsible que fes pensar que aquella persona podria actuar com va actuar", contesta Mas.

És el torn del diputat d'Esquerra al Congrés Gabriel Rufián, que pregunta a l'expresident com veu que els líders populars citats a la comissió s'hagin desentès de l'operació Catalunya. "Ho entenc des del punt de vista de cobrir-se les espatlles a títol personal, perquè si ho reconeixen hi hauria conseqüències", ha assenyalat tot insistint en el "contrast brutal" amb els independentistes, que han estat perseguits. "Uns han tingut penes duríssimes i als altres no se'ls ha investigat. No entenc que siguin tan covards. Almenys Villarejo va dir que ho feia per la unitat d'Espanya, tots els altres amaguen el cap sota l'ala". 

L'expresident de la Generalitat carrega contra la magistrada del Tribunal de Comptes, qui "s'ha negat a aplicar" la llei d'amnistia. "Fins i tot aquests s'atreveixen a desobeir una llei aprovada per les Corts, publicada al BOE i amb la signatura del rei Felip VI", ha afirmat. 

Mas alerta que si judicialment "no passa res" i no s'esclareixen els fets, la democràcia espanyola quedarà debilitada. En aquesta línia, l'expresident avisa que "d'aquí a un temps ens penedirem que sorgeixin determinades forces, arran del desencantament de la ciutadania. Encara som a temps de restaurar la democràcia", diu.  

"No es veien capaços de guanyar-nos a les urnes, que és el que tocaria a la democràcia, i van decidir que guanyarien de la manera que fos, això és l'operació Catalunya", ha afirmat Mas. 

És el torn del grup de Junts per Catalunya. Pagès pregunta per la publicació de l'informe del laboratori Citizen Lab, el centre d'investigació de la Universitat de Toronto que ha publicat aquest dilluns que el de Mas va ser el segon atac de Pegasus a escala mundial. Quan se li ha preguntat si considera responsable a Sáenz de Santamaría, el convergent ha contestat que "costa de creure que estigués tan mal informada" com diu la popular. En aquest sentit, ha afirmat que tot i que no ho pot provar, "segur" que n'estava al corrent perquè era la responsable última de la relació amb el CNI.

L'expresident Mas ha recordat que la democràcia és un tema "transcendent" que ha costat moltes generacions d'aconseguir. "Quan comences la lluita, tu no saps si guanyaràs o perdràs. Però si no comences, ja has perdut la batalla. I la lluita de la democràcia val la pena", ha insistit. 

"Hi ha gent que té cops amagats", ha afirmat Mas abans de relatar la "decepció" que li va causar Jorge Fernández Díaz. "Em va saber especialment greu perquè era l'únic ministre català. Quan penses que algú pot fer un paper positiu, però descobreixes que intenta destruir el teu partit, que utilitza mitjans il·legals per aconseguir els seus objectius i, a més, es presenta com a persona de grans valors, la decepció és molt gran", ha dit. 

A la sala de la comissió d'investigació hi ha l'advocat Jordi Pina, qui defensarà Artur Mas en la querella que presentarà contra "aquells qui van causar danys al sistema democràtic", en paraules de l'expresident. 

Bildu ha preguntat sobre les conseqüències personals de l'espionatge, una qüestió que Mas ha desviat dient que la principal afectació és el "gran dany" que s'ha fet a la democràcia. En aquest sentit, ha insistit que el problema, a parer seu, és que de l'operació Catalunya "se'n parla al congrés, però no hi ha ni un procediment judicial per esclarir la veritat".

Mas ha conclòs la seva intervenció demanant al Congrés "un pas més". "Cal que el que surti d'aquí (de la investigació) tingui una conseqüència judicial per restaurar la confiança en el sistema", ha assegurat.

"El passat no el podem canviar, però sí que podem construir un present i un futur millor. El concepte democràcia està amenaçat a molts llocs del món, a occident i en llocs on la democràcia estava establida. Veig un atac a la democràcia i em preocupa", ha dit l'expresident. En aquest sentit, ha confirmat que presentarà "una querella criminal contra aquelles persones que aquells anys van causar dany al sistema democràtic". 

En aquest sentit, Mas assenyala que movent els fils no hi havia només Villarejo, sinó un munt de persones amb poder. "Ha estat una operació d'estat en tota regla per carregar-se projectes polítics i idees", carrega. "Estem parlant de drets humans, centenars de milers de ciutadans catalans que van veure alterada la seva llibertat de votar", apunta. 

Mas denuncia que el govern popular va posar en marxa tota la maquinària estatal per elaborar informes falsos i pagar amb diners públics a confidents perquè expliquessin mentides en contra dels independentistes i amb l'objectiu de "d'alterar els resultats electorals". "La víctima no és Mas, Pujol ni Trias, les víctimes van ser els ciutadans de Catalunya", ha criticat. 

L'expresident posa en context els fets que envolten la investigació i afirma que "hi havia una solució, un pacte fiscal, una proposta raonable que comptava amb l'aval d'una bona part del poble de Catalunya". En aquest sentit, lamenta que el govern espanyol va negar la possibilitat de negociar-la. "Davant del no de Rajoy, jo vaig optar per avançar unes eleccions per saber fins a quin punt la gent estava a favor del dret a decidir", explica Mas. 

En aquest sentit, Mas ha assenyalat que vol que es conegui la veritat, no per "revenja" ni "odi", sinó perquè, a parer seu, és l'única manera de "guarir la gran ferida que se li ha fet a la democràcia".

Abans d'encetar el torn dels grups polítics, Mas agafa la paraula per fer, en català, la primera intervenció. "Com a demòcrata, aquesta comissió no hauria d'haver existit. Si existeix és perquè a finals del 2012 van passar coses especialment greus per la societat: des del nucli dur de l'Estat es va organitzar una operació il·legal, il·legítima i immoral per destruir idees i lideratges que no podien ser combatuts a les urnes". 

Aquesta comissió d'investigació és una de les exigències que Junts i ERC van imposar al PSOE a principis de legislatura a canvi de donar-li suport per a aconseguir la majoria en la Mesa del Congrés.

🟡 L'expresident de la Generalitat Artur Mas ja ha entrat a la sala. La sessió es reprendrà aviat. 

Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal, Alícia Sánchez-Camacho, Jorge Fernández Díaz i Soraya Sáenz de Santamaría són alguns dels polítics del Partit Popular que ja han passat per la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats. Tot ells han assegurat no tenir cap vincle amb l'espionatge als independentistes catalans i han negat que existís la policia patriòtica. 

En declaracions al mitjà citat, Mas ha assegurat que no descarta presentar una querella. "En funció de com vagi la meva compareixença avui al Congrés dels Diputats decidiré si la presento o no", ha explicat. En aquest sentit, ha avançat que si decideix fer aquest pas "el cor de la querella" anirà "contra tots aquells que estaven a la cuina d’això": el Ministeri d’Interior popular, l'exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho. "Molta gent estava a la cuina per fabricar tota aquesta falsa informació", ha sentenciat, recordant que s'han elaborat informes amb la voluntat d'interferir en els resultats electorals.

Artur Mas, que va ser espiat durant cinc anys, va rebre el primer atac al seu mòbil el 14 de juliol del 2015, dia en què Convergència i ERC havien arribat a un acord per tancar la llista de Junts pel Sí. Segons assenyala l'informe, aquest és el primer atac a un mòbil documentat a l'Estat espanyol i el segon a tot el món, després del que va patir el gener del mateix any la periodista mexicana Carmen Aristegui. 

Llegeix l'article sencer aquí.

La comissió del Congrés que investiga l'operació Catalunya contra l'independentisme es reprendrà a les 16.00 hores amb l'expresident de la Generalitat Artur Mas. La compareixença del convergent, que serà el primer polític independentista citat a declarar, coincideix amb la publicació d'un informe inèdit revelat per RAC1 aquest dilluns que confirma que Mas va ser la primera víctima de Pegasus a Espanya i que va ser espiat durant cinc anys: des del juliol del 2015, quan era president de la Generalitat, i fins al maig del 2020.

El president Carles Puigdemont ha assegurat aquest dilluns que l'espionatge al seu predecessor en el càrrec, Artur Mas, és "un crim que no pot quedar impune": "No el normalitzem ni el banalitzem", ha dit. Així s'ha expressat en X després de conèixer-se un informe forense del laboratori Citizen Lab, vinculat a la Universitat de Toronto (Canadà), que conclou que el telèfon mòbil d'Artur Mas va ser espiat una trentena d'ocasions entre els anys 2015 i 2020 amb el programari Pegasus, la primera vegada d'elles el 7 de juliol del 2015, coincidint amb les negociacions per forjar la candidatura de Junts pel Sí a les eleccions autonòmiques d'aquell any. "L'espionatge al president Mas és un crim que no pot quedar impune. Va ser una violació flagrant i il·legal de la privadesa i una persecució política a l'estil de les dictadures. No el normalitzem ni el banalitzem", ha indicat.

Sentinel Alliance —que es defineix com la primera associació internacional de víctimes d’espionatge— ha anunciat que ha presentat aquest dilluns als jutjats de Barcelona  una “querella reformulada” de cinc empresaris espiats amb els programaris Pegasus i Candiru, que inicialment van presentar a l’Audiència Nacional. 

A partir de les 16.00 hores serà el torn del president Artur Mas, que serà el primer polític independentista que compareix en aquesta comissió que ERC i Junts van exigir al PSOE a principis de legislatura a canvi de donar-li suport per aconseguir la majoria en la Mesa del Congrés.

Segons un informe inèdit revelat per RAC1 aquest dilluns, el president Artur Mas va ser la primera víctima de Pegasus a Espanya i la segona a tot el món i va ser espiat durant cinc anys. En concret, des del juliol del 2015 —quan era president de la Generalitat— i fins al maig del 2020, va patir 32 infeccions diferents, més que cap altra víctima. Els atacs al telèfon mòbil de Mas només responien a qüestions polítiques i en cap cas per seguretat nacional, ja que, es van produir en moments clau del procés.

✍🏼 Sáenz de Santamaría, sobre l’operació Catalunya: “Mai vaig donar cap instrucció d’investigar a ningú”. Soraya Sáenz de Santamaría ha seguit el guió previst i ha tornat a negar que existís l’operació Catalunya i la policia patriòtica. “Jo mai vaig donar cap instrucció de crear cap mena de policia patriòtica i jo no he donat mai una instrucció d’investigar ningú, les meves úniques instruccions, a tot el meu equip, han estat sempre complir amb la Constitució i les lleis”, ha afirmat infinitament aquest dilluns. 

Acaba així la compareixença de l'exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. La comissió es reprendrà a les 16.00 hores amb la intervenció del president Artur Mas. 

Hernando conclou la seva intervenció agraint la tasca de Sáenz de Santamaría: "Cordinó un govern honrat, eficaç i excel·lent que va aixecar un país al qual Zapatero i l'esquerra havia deixat arruïnat i desmoralitzat, ho va fer amb molt esforç, feina i talent, malgrat una oposició mesquina que utilitzava la mentida i fins i tot l'assetjament personal com a estratègia. Vull donar-li les gràcies pel servei que va prestar a Espanya i agrair-li la seva presència en aquesta farsa".

El diputat popular aprofita la seva intervenció per portar a col·lació els escàndols que han acompanyat els últims mesos al govern de Pedro Sánchez, i fa referència a Ábalos, Koldo, Begoña Gómez o el Tito Bernie.

Hernando afirma que les informacions sobre Artur Mas són falses i acusa el Govern d'haver participat en l'organització del "referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017". I acusa el govern espanyol de triar les cintes de Villarejo en funció del que interessa. "Aquesta comissió va assumir que s'investigaria la intrusió de Pegasus, però només citen persones sense competències, Marlaska. Hem demanat que vingui la senyora Robles, Pedro Sánchez i Bolaños. Espero que ho votin".

Turn ara per al PP, Rafael Hernando, ha lloat el paper de Soraya de Sáenz de Santamaría i aprofita per carregar contra el govern de Pedro Sánchez. "Les responsabilitats polítiques s'intenta dirimir per a un govern que ho va ser fa 4 legislatures, és la quarta vegada que es cregui aquesta comissió per al mateix i cada vegada que ve algú de l'anterior govern espanyol apareix RAC1 amb uns àudios que on s'inventen informació".

El diputat del PSOE conclou la seva intervenció que el que ha quedat clar en aquesta comissió és que les prioritats del PP "són bastant clares: el poder, els diners i si queda una mica ja parlem d'Espanya. Per a vostès la pàtria és tot el que poden facturar, estic segur que la comissió acabarà amb companys seus desfilant pels tribunals".

Arribas pregunta si van contractar des del PP algun despatx per a la trama Gürtel o Bárcenas i insisteix que totes les causes estan connectades: "Sempre són els mateixos actors, els mateixos capítols i el final és el mateix". L'exnúmero dos del govern de Rajoy ho nega i torna a retreure que se centri en la causa del que tracta la comissió.

"No he conegut mai el senyor Villarejo i no he contractat mai el senyor Villarejo", insisteix l'exvicepresidenta del govern espanyol. 

Sáenz de Santamaría es nega a parlar del seu paper en un bufet d'advocats privat i defensa que va deixar la política el maig de 2018 i la política el setembre del mateix any: Un govern que vostès "van evacuar" amb una moció de censura. "Només he de respondre a les meves qüestions com a ciutadana amb l'Agència Tributària. No tinc obligació de contestar a res posterior a maig del 2018", assegura.

Torn de preguntes per al PSOE. Sáenz de Santamaría defensa que confiava plenament en el seu equip "si no els hagués cessat". El portaveu del PSOE en la comissió, Manuel Arribas, l'acusa de patir "amnèsia" en els últims anys. "Sempre que venen aquí no recorden res o ho neguen tot". 

Torn de preguntes per a Vox, que assegura que aquesta comissió "és una burla al parlamentarisme, la veritat i el sentit comú". El diputat de Vox creu que aquesta comissió "és el preu a pagar per Sánchez per poder seguir governant".

Santamaría assegura no conèixer l'informe CitizenLab i assegura que no li dona credibilitat.

Pisarello desisteix i assegura que no vol fer més preguntes a l'exnúmero dos de Rajoy: "Almenys Villarejo es va atrevir a dir que en nom d'Espanya es fa el que calgui, amb raó o sense".

Pel que fa a l'espionatge a Artur Mas, ha recordat que el que era director del CNI durant el seu govern, Félix Sanz Roldán, havia estat nomenat pel govern de Zapatero, i ella "mai li va donar cap instrucció que no fos complir amb la directiva nacional d'intel·ligència d'acord amb la constitució i les lleis". "Mai li vaig donar cap instrucció que fos contravenir l'ordenament jurídic", ha afirmat.

L'exnúmero dos del govern de Rajoy ha afirmat que ella mai va mantenir reunions amb el director general de la Policia Nacional Ignacio Cosidó, malgrat que aquest va afirmar que parlava directament amb ella i amb la seva cap de gabinet, María Pico. Tampoc amb l'excomissari José Manuel Villarejo. "Per a mi, la democràcia es basa en el respecte", ha dit, i "no puc opinar ni parlar del que no conec, perquè em semblaria una imprudència per la meva part".

Sáenz de Santamaría assegura que a Espanya hi ha separació de poders i "quan hi ha actuacions en que s'han de protegir els drets dels ciutadans, el poder judicial i la fiscalia tenen l'obligació d'actuar", subratlla.

Pisarello recorda que Santamaría va exigir el control directe del CNI, però ara no para de dir que no coneixia què feia el CNI: "És vostè una persona incompetent?", demana Pisarello.

Torn de pregunta per a Gerardo Pisarello, que protesta perquè "s'ha instal·lat  a la comissió la mentida d'Estat, on tots els compareixents del PP menteixen i diuen que no saben res perquè la impunitat està assegurada".

Pilar Vallugera fa un resum de la compareixença de Sáenz de Santamaría: "No sap res sobre Pegasus, no sap res sobre una presumpta trama de policies fent informes falsos per filtrar-los a la premsa i obrir causes contra polítics catalans". 

Encara sobre l'1-O, la diputada d'ERC demana si Sáenz de Santamaría es va sentir "orgullosa de la violència policial de l'1-O", i la popular li diu que "aquells dies es van veure coses que no van agradar a molta gent" i ho atribueix al fet que "es va continuar amb el procés tot i les prohibicions judicials".

La diputada d'ERC pregunta a l'exvicepresidenta si, realment, no es van trobar les urnes de l'1-O, i l'exdirigent popular li diu que "es llegeixi les sentències del Tribunal Suprem" i, un cop més, no respon les qüestions que se li formulen.

L'exdirigent del PP recorda que "un conjunt de líders va declarar la independència i l'Estat va demostrar que l'ordre constitucional a Espanya, funciona", indica traient pit del 155.

L'exvicepresidenta manté el mateix discurs i insisteix en el fet que sempre ha actuat d'acord amb la llei. "Quan us vau saltar la llei es va aplicar el 155 i es va intervenir la Generalitat, i gràcies a això tot va seguir funcionant", recorda Sáenz de Santamaría que insisteix a la diputada d'ERC que, si bé li sembla bé que sigui independentista, sempre s'ha d'actuar d'acord amb la Constitució. 

La diputada independentista protesta perquè cap dels responsables polítics que han passat per la Comissió d'investigació de l'operació Catalunya ha admès o explicat res.

Torn de pregunta per a la diputada d'ERC Pilar Vallugera, que recorda que s'ha demostrat que una sèrie d'elements de la policia espanyola i el CNI "van actuar amb l'objectiu de fer fracassar un moviment democràtic".

El diputat de Junts recorda a l'exvicepresidenta que el referèndum d'independència "es va fer" i li recorda que, per més que digués que "s'havia decapitat el procés independentista", encara no s'ha detingut Puigdemont i Josep Rull és el president del Parlament.

Sáenz de Santamaría explica que la Comissió Delegada sobre Assumptes d'Intel·ligència només es reuneix un cop l'any i apunta que el contingut d'aquesta comissió és de contingut classificat. "Mai ningú em va donar informació sobre aquestes suposades actuacions que, a parer meu, no van existir mai".

L'exvicepresidenta respon les preguntes del diputat de Junts Josep Pagés.

Iñarritu es mostra sorprès de la poca informació que li donava el CNI tot i ser-ne la màxima responsable, i Sáenz de Santamaría li diu: "No em poden informar de coses que no han existit".

Sáenz de Santamaría ha comparegut el mateix dia que s'ha donat a conèixer que durant la seva etapa com a vicepresidenta es va espiar l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas. Segons ha fet públic RAC1, Mas va ser la primera víctima d'espionatge amb aquest sistema a l'Estat, i els seus aparells van estar intervinguts durant cinc anys, des de juliol del 2015 fins al maig del 2020.

L'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha negat aquest dilluns tenir "cap coneixement" de la creació de l'anomenada 'policia patriòtica' ni de l'existència de l'operació Catalunya. Durant la seva compareixença davant la comissió d'investigació del Congrés sobre la guerra bruta del govern del PP contra l'independentisme, ha afirmat que ella "mai va donar cap instrucció de crear cap mena de 'policia patriòtica' ni d'investigar ningú". 

Iñarritu pregunta per la notícia que ha sortit avui sobre Artur Mas, del qual s'assegura que va ser espiat per Pegasus durant 5 anys des del juliol del 2015, quan encara era president de la Generalitat. L'exvicepresidenta assegura que no té coneixement sobre res d'això.

L'exvicepresidenta explica a Jon Iñarritu, d'EH Bildu, que "mai va donar cap instrucció al CNI de fer alguna cosa que pogués anar en contra la Constitució".

"El meu govern va fer moltes reformes", recorda l'exvicepresidenta del govern de Rajoy que segueix evitant respondre cap pregunta de les que li formula la diputada Ione Belarra.

L'exvicepresidenta recorda que el desembre de 2011, quan el PP va arribar al govern espanyol, "Espanya estava al borde del rescat" i treu pit que el PP "el va salvar".

Sáenz de Santamaría assegura que sempre s'ha regit en la defensa de la Constitució i les lleis. "No tenia gens d'interés en investigar a cap grup polític, responsable polític o ciutadà", manté l'exvicepresidenta.

Sáenz de Santamaría manté que "mai va existir aquesta policia", per això no pot dir qui ho va ordenar. Belarra li recorda que hi ha sentències que proven que va existir la policia patriòtica, però, així i tot, l'exvicepresidenta no admet res.

"Jo mai vaig donar la instrucció de crear cap mena de policia patriòtica, mai he donat cap instrucció d'investigar a ningú. Jo només he complert amb la constitució i les lleis, mai he demanat investigar ningú", sentencia Soraya Sáenz de Santamaría.

De fet, Villarejo va reconèixer que Soraya Sáenz de Santamaría va ser la impulsora de la policia política contra Podemos.

Belarra indica que està decebuda perquè no es creu que "la segona persona que més manava al govern de Rajoy no podia no saber que existia la policia política". Belarra recorda que hi ha sentències que proven l'existència d'aquesta policia orquestrada des del ministeri de l'Interior.

Belarra pregunta "qui va prendre la decisió de crear la policia política" i Sáenz de Santamaría assegura que ella no té cap coneixement de la policia patriòtica.

Torn de paraula per Ione Belarra, que recorda a Sáenz de Santamaría que està obligada a dir la veritat. Belarra recorda a l'exvicepresidenta els anys de corrupció del PP i assegura que ella va ser la "mà dreta de Rajoy".

🔴 Soraya Sáenz de Santamaría ja està asseguda i preparada per declarar.

Noves revelacions sobre l'espionatge del govern espanyol a líders independentistes en el marc de l'operació Catalunya. Segons un informe inèdit revelat per RAC1 aquest dilluns, el president Artur Mas va ser la primera víctima de Pegasus a Espanya i la segona a tot el món i va ser espiat durant 5 anys. En concret, des del juliol del 2015 —quan era president de la Generalitat— i el maig del 2020, va patir 32 infeccions diferents, més que cap altra víctima. 

Per la seva banda, l'expresident del govern espanyol José María Aznar també haurà de comparèixer davant la comissió d'investigació de l'operació Catalunya. Ho haurà de fer abans de l'estiu.

El passat 14 d'abril, Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda als governs de Mariano Rajoy, va dir que l'única operació Catalunya que coneix va ser el "rescat" a la Generalitat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Segons va recordar, aquests mecanismes es van activar el 2015 amb l'arribada del govern d'Artur Mas i es va desplegar totalment l'any 2017. D'altra banda, va detallar que l'any 2017 -quan es va aprovar la "intervenció pressupostària màxima"- l'aleshores vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, li va escriure una carta on avisava que ell ja no estava "subjecte a les lleis de l'Estat". Montoro va fer aquestes declaracions a la comissió d'investigació del Congrés.

En el torn de tarda està citat l'expresident Artur Mas, que serà el primer polític independentista que compareix en aquesta comissió que ERC i Junts van exigir al PSOE a començaments de legislatura a canvi de donar-li suport per aconseguir la majoria a la Mesa del Congrés.

La primera en comparèixer serà l'exvicepresidenta, que originalment estava citada pel passat 14 d'abril, però la seva compareixença va haver d'ajornar-se en avisar que tenia previst un viatge a Islàndia amb motiu de la Setmana Santa; finalment, serà a les 11.00 hores d'aquest dilluns quan vagi a la Cambra Baixa per sotmetre's a les preguntes dels grups parlamentaris.

La comissió del Congrés que investiga l'operació Catalunya contra l'independentisme, que s'atribueix al govern de Mariano Rajoy, rep aquest dilluns l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l'expresident de la Generalitat Artur Mas.