Noves revelacions sobre l'espionatge del govern espanyol a líders independentistes en el marc de l'operació Catalunya. Segons un informe inèdit revelat per RAC1 aquest dilluns, el president Artur Mas va ser la primera víctima de Pegasus a Espanya i la segona a tot el món i va ser espiat durant cinc anys. En concret, des del juliol del 2015 —quan era president de la Generalitat— i fins al maig del 2020, va patir 32 infeccions diferents, més que cap altra víctima. A més, segons les dades de l'informe, els atacs al telèfon mòbil de Mas només responien a qüestions polítiques i en cap cas per seguretat nacional. Així doncs, les intrusions al dispositiu es van produir en dates clau per al procés, quan el president tenia actes o reunions concretes per tractar assumptes relacionats amb el procés sobiranista. 

Les noves informacions es desprenen d'un informe del laboratori Citizen Lab, el centre d'investigació de la Universitat de Toronto, que el 2022 va destapar l'espionatge amb Pegasus a una seixantena de líders polítics, advocats i activistes independentistes. En aquell moment, l'aleshores president, Pere Aragonès, i els expresidents Quim Torra i Artur Mas ja havien estat espiats. 

Artur Mas, víctima de l'operació Catalunya 

Artur Mas, que va ser espiat durant cinc anys, va rebre el primer atac al seu mòbil el 14 de juliol del 2015, quan encara era president de la Generalitat. Precisament, aquell dia, Convergència i ERC havien arribat a un acord per tancar la llista de Junts pel Sí. Així doncs, la intrusió responia a qüestions únicament polítiques. Segons assenyala l'informe, és el primer atac a un mòbil documentat a l'Estat espanyol i el segon a tot el món, després del que va patir el gener del mateix any la periodista mexicana Carmen Aristegui. El segon atac va arribar menys d'un mes després, en concret, el 3 d'agost del 2015. Aquell dia Artur Mas va anunciar la data de les eleccions del 27 de setembre del 2015 i, precisament, el dia dels comicis va tornar a rebre una infecció al seu dispositiu. 

Del total dels 32 atacs que va rebre Mas, en destaca un altre detectat el 4 de juliol del 2016, un dia en què, segons apunta RAC1, es va reunir amb qui seria el seu successor, Carles Puigdemont. Una de les últimes infiltracions es va detectar el febrer del 2020 arran d'una trobada amb Puigdemont, en aquella ocasió ja a Waterloo. Pegasus és un programari que permet extreure tota la informació disponible a un dispositiu: arxius, imatges i missatges. A més, també es poden activar el micròfon o la càmera del mòbil per espiar el que fa i diu en tot moment l'espiat. Recordem que és un servei que l'empresa israeliana creadora del sistema només ven als serveis d'intel·ligència dels estats. 

Artur Mas obre la porta a presentar una querella 

El president Artur Mas ha confirmat que sabia que l'havien espiat durant cinc anys, però ha reconegut que no era conscient que havia estat la primera persona espiada de l'Estat espanyol. En declaracions a RAC1, Mas ha assegurat que no descarta presentar aquest mateix dilluns una querella. "En funció de com vagi la meva compareixença avui al Congrés dels Diputats decidiré si la presento o no", ha advertit. Preguntat contra qui seria aquesta denúncia, el president ha recordat que s'han fabricat informes falsos amb la voluntat d'interferir en els resultats electorals, així com la utilització de fons públics per pagar coses il·legals. "El cor de la querella s’ha de fer contra tots aquells que estaven a la cuina d’això, el Ministeri d’Interior (en mans del PP), l'exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal, la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho. Molta gent que estaven a la cuina per fabricar tota aquesta falsa informació". 

Tanmateix, Artur Mas ha assegurat que no pot acusar directament el CNI perquè "no tinc proves que ho confirmin". Amb tot, ha apuntat que aquest tipus de programaris es venen només als estats "i a Espanya sabem que el tindrien el CNI, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, però jo ara mateix no sé qui el va utilitzar, però això ho hauria d’investigar la justícia". Mas ha denunciat que cap persona responsable del govern espanyol en el moment de l'espionatge s'ha posat en contacte amb ell per demanar disculpes ni per donar cap mena d'explicacions, "tot el contrari, encara hi ha gent que presumeix d’això". I ha afegit: "Que hagi estat la segona persona espiada al món demostra fins a quin punt les autoritats espanyoles es van dedicar en cos i ànima a destruir uns líders polítics i destruir tot allò que no podien guanyar democràticament a les urnes". 

Comissió d'investigació al Congrés

Aquestes revelacions arriben just el dia que la comissió del Congrés dels Diputats que investiga l'operació Catalunya contra l'independentisme, que s'atribueix al govern de Mariano Rajoy, rep aquest dilluns l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, a les 11.00 hores, i Artur Mas, a partir de les 16.00 hores.

Sáenz de Santamaría va ser la màxima responsable del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) entre el 2011 i el 2018, quan es van produir aquestes intromissions il·legals i haurà d'intentar defensar-se de les acusacions que també incriminen el CNI en l'operació Catalunya. Per la seva banda, Mas ha assegurat que amb l'operació Catalunya es va voler destruir "per la via criminal" el gir de Convergència, després de fer-se públics a RAC1 uns àudios entre l'excomissari Manuel Villarejo i l'exministra de Defensa María Dolores de Cospedal en què es parlava sobre un presumpte compte bancari seu a l'estranger.

Puigdemont: "Un crim que no pot quedar impune"

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha reaccionat a la notícia en una piulada en la qual ha reiterat que l'espionatge a Mas és "un crim que no pot quedar impune". "Va ser una violació flagrant i il·legal de la privacitat i una persecució política a l'estil de les dictadures", ha asseverat Puigdemont, que ha afegit que no es pot normalitzar ni banalitzar. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!