Un any després del trencament amb Junts per Catalunya, Pere Aragonès continua assegut al seu despatx de la presidència de la Generalitat contravenint els auguris que apuntaven que comptar només amb els 33 diputats d'ERC —d'un Parlament de 135 escons— és un suport insuficient per mantenir-se al Govern. Des del primer moment, Aragonès ha deixat clar que no té cap intenció de convocar eleccions i que pretén esgotar la legislatura. De poc ha servit que l'oposició s'esforci a exhibir la feblesa de l'executiu, el darrer cop al debat de política general de la setmana passada. La realitat ha demostrat que la incapacitat de la resta de partits per pactar una moció de censura s'ha convertit en el principal puntal del Govern que encapçala Esquerra. Això i el fet que la darrera legislatura el suport d'ERC era imprescindible per al govern de Pedro Sánchez a Madrid, la qual cosa ha condicionat també el vot del PSC al Parlament.
Aquest dissabte fa un any que Junts va abandonar el Govern. El detonant de la crisi va ser la decisió d'Aragonès d'expulsar el vicepresident, Jordi Puigneró, de l'executiu després que el partit de Carles Puigdemont l'instés a sotmetre's a una qüestió de confiança. Junts va deixar la decisió final en mans de la militància, que va optar, amb un 55% dels vots a favor i un 42% en contra, per sortir del govern. El resultat tan ajustat feia evident fins a quin punt el debat havia esquinçat el partit. D'una banda, els partidaris de marxar, amb la presidenta de la formació, Laura Borràs, al capdavant, acomboiada pel silenci del secretari general, Jordi Turull. De l'altre, l'anomenat sector pragmàtic amb els consellers Jaume Giró i Victòria Alsina com a cares visibles. "Junts guanya i Pere Aragonès perd", va concloure Borràs en anunciar la decisió de sortir de l'executiu.
De sobte, Aragonès es va quedar sol al Palau de la Generalitat. No tant com el personatge que va fer popular Macaulay Culkin el 1990, però exposat als riscos que provoca el no disposar de socis que facilitessin la seva majoria al Parlament. Això no obstant, un any després ha deixat clar que en el seu cas això no ha estat un problema. Més aviat al contrari, segons la valoració que es fa des del Govern.
Menys soroll i governs més llargs
Fonts de l'executiu asseguren que al Govern en solitari es treballa amb "menys soroll" i "menys disputes internes", la qual cosa permet "accelerar" els projectes, alhora que facilita les sinergies entre departaments atès que ara tots són del mateix color polític. És més, subratllen que dins del Consell Executiu hi ha més debat i un intercanvi de parers més còmode i fluid, que allarga les reunions setmanals dels dimarts. Segons aquestes fonts, quan ERC i Junts compartien Govern les reunions tenien una durada mitjana de 90 minuts, mentre que amb l'executiu en solitari duren 135 minuts de mitjana, és a dir, 45 minuts més.
Per a l'apartat estadístic queda també que, amb aquest any en solitari, Aragonès ha superat les marques dels Governs que l'han precedit, tant el de Carles Puigdemont, que va acabar abans de complir els dos anys arran de la suspensió de l'autogovern, com el de Quim Torra, que es va tancar amb 2 anys i quatre mesos arran de la inhabilitació del president per exhibir una pancarta reivindicativa al balcó de la Generalitat en període electoral. La intenció d'Aragonès és anar encara més enllà, esgotar la legislatura, i fer-ho en solitari.
Dos pressupostos
De moment, Aragonès exhibeix com a grans èxits del seu Govern haver aprovat dos pressupostos. El primer el va liderar un conseller d'Economia de Junts, Jaume Giró, que, per primer cop en 12 anys, va aconseguir aprovar els comptes dins dels terminis que marca la llei. També els segons pressupostos del Govern Aragonès els va arrencar el conseller de Junts, però en aquest cas, el darrer tram es va tancar ja amb el departament en mans de Natàlia Mas. Aragonès va aconseguir aprovar els seus segons pressupostos, tot i que amb dos mesos i deu dies de retard, gràcies al suport del PSC i comuns. Ha estat el primer cop des del 2015 en què s'aconseguien aprovar dos pressupostos consecutius. A més, fonts de presidència asseguren que de cara a l'any vinent han posat també la maquinària pressupostària en marxa.
L'activitat legislativa, però, ha registrat poques novetats més al llarg d'aquest any. El mes de desembre passat, dos mesos després del trencament amb Junts, el Parlament va aprovar la Llei de la Ciència de Catalunya que, com el mateix conseller d'Universitats, Quim Nadal, va reconèixer, havia estat impulsada per la consellera de Junts, Gemma Geis. A banda d'això el govern ha aprovat la Llei de l'Audiovisual de Catalunya, que va quedar ratificat al Parlament en el darrer ple després que el mes de juny havia rebut llum verda del Consell Executiu.
Pel que fa a les ombres d'aquest any de gestió d'Aragonès, destaquen els pitjors resultats de comprensió lectora dels alumnes catalans, de la mà del conseller Josep González Cambray, el cap del qual va acabar rodant el mes de juny; les polèmiques al voltant de la gestió de la sequera amb les denúncies dels pagesos sobre la falta de resposta del departament d'Acció Climàtica; o el daltabaix de les oposicions per a l'estabilització de funcionaris de la Generalitat que va haver d'entomar la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, entre acusacions de caos i incompetència de sindicats i afectats.