El Centre d'Estudis d'Opinió ha publicat aquest dijous l'enquesta sociopolítica corresponent a l'any 2022. Respecte a les institucions, es pregunta per la cooperació intergovernamental. Un 57% de les persones enquestades considera que el grau de cooperació entre el Govern i l'executiu espanyol és "insuficient" i que haurien de cooperar més, mentre que un 23% veu aquest grau de cooperació "adequat" i un 9% sosté que és "excessiva". Entre aquells que creuen que la cooperació és insuficient, atribueixen la responsabilitat per igual a ambdós governs (58%), en tant que un 25% apunta més cap a la Moncloa i, un 15%, al Palau de la Generalitat. Paradoxalment, per als que hi ha una cooperació excessiva, el principal responsable és el Govern (52%), un 29% assenyala l'executiu de Pedro Sánchez i un 15% apunta tant a la Generalitat com al govern espanyol.
Per simpatitzants de partits, un 32% dels de la CUP veu excessiva aquesta cooperació, un de cada quatre dels de Junts també i, en el cas d'ERC, un 8%. De fet, hi ha més partidaris de Vox (15%) i el PP (12%) que creuen que la cooperació és excessiva que entre els simpatitzants dels republicans. D'altra banda, entre aquells que apunten que la cooperació és insuficient entre els dos governs, destaquen els simpatitzants dels comuns (73%), el Partit Popular i Vox (66% ambdós). En el cas d'aquells que sostenen que la cooperació entre el Govern i la Moncloa és "adequada", els més propers a Ciutadans (31%), els del PSC (29%) i els d'Esquerra Republicana (25%) són els que més s'inclinen per aquesta opció.
Un 59% de la població il·legalitzaria els partits contraris als drets humans
Preguntats per la il·legalització de partits, una majoria de la població que viu a Catalunya veuria bé fer-ho sempre en el cas d'aquelles formacions polítiques contràries als drets humans (59%), un percentatge també elevat quan aquests són contraris a la democràcia (45%) i també en referència als partits d'extrema dreta (33%). En canvi, en el cas dels partits d'extrema esquerra, el 14% els il·legalitzaria sempre, mentre que un 43% ho faria "només en determinades circumstàncies". Alhora, un 62% de la població apunta que s'haurien de restringir la publicació d'idees de grups contraris als drets humans i quatre de cada deu indica que s'hauria de fer el mateix amb els postulats de l'extrema dreta.
Des de l'òptica de la representació, un 42% dels enquestats veu millor que hi hagi menys partits representats, però més estabilitat. Tot i això, aquesta és una lleugera preferència respecte als partidaris de disposar de més partits representats a les institucions, encara que comporti més inestabilitat (35%). Segons simpatia de partit, els enquestats pròxims a la CUP (77%), els comuns (70%) i ERC (47%) trien més aquesta darrera opció a una menor representació. D'altra banda, superen el 50% de defensors de menys partits representats els simpatitzants del PSC (50%), els de Vox (67%) i els del PP (71%) en defensa de "més estabilitat".
En paral·lel, la majoria de la població consultada no sent que les seves idees i preocupacions estiguin ben representades als ajuntaments, al Parlament o pels sindicats. Quatre de cada deu se senten ben o molt ben representades als ajuntaments, percentatge que baixa al 38% en el cas del Parlament i que és del 36% pel que fa als sindicats. Paradoxalment, se senten mal o molt mal representades al Parlament un 56% de la població, pels sindicats en un 55% i, pels consistoris, un 54%.
Menys percepció de seguretat quan les rendes són baixes
Un 72% dels consultats pel CEO té una bona percepció de seguretat en els seus entorns més immediats, siguin els seus barris o municipis. Només un 27% se sent insegur o molt insegur, apunta l'estudi. Segons el volum de població, s'aprecia més percepció de seguretat en aquelles localitats que tenen menys habitants. A mesura que augmenta aquest nombre, la sensació d'inseguretat creix. En el cas de Barcelona, un 31% se sent insegur o molt insegur, en tant que un 68% té la percepció d'estar segur o molt segur. Els percentatges també varien segons el nivell de renda: quan aquesta és baixa, la percepció de seguretat en el seu barri o municipi cau. Aquells que tenen una renda baixa declaren que se senten insegurs o molt insegurs en un 46% dels casos, mentre que el 54% correspon a una percepció de seguretat més gran. En canvi, el 82% dels que tenen una renda alta declaren que se senten segurs o molt segurs.
Pel que fa als episodis de delinqüència, els ciutadans situen les ocupacions d'habitatges com el problema més freqüent (el 51% sosté que és molt o bastant freqüent, per un 47% que ho troba poc o gens habitual). En la llista de més freqüència, apareix en segon lloc el tràfic de drogues (49%), seguit dels robatoris en habitatges (39%) i els furts pel carrer (37%). L'enquesta es va fer entre el 2 i 30 de desembre de 2022, tot i que es van rebre respostes fins al 10 de febrer d'aquest any. La mostra ha estat de 5.569 persones i s'ha fet amb la nova metodologia d'enquesta autoadministrada (amb respostes en paper i per internet), estrenada amb la valoració al Govern.