Les llargues jornades laborals cada cop són més habituals com a seqüència del frenètic ritme de vida al qual la majoria de la societat està sotmesa. Tanmateix, treballar moltes hores no només és esgotador físicament, sinó que també pot alterar l'estructura interna del cervell, i en especial, en les àrees associades a la regulació emocional i a la funció executiva, com ara la memòria de treball i la capacitat de resolució de problemes. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi preliminar publicat a la revista científica Occupational and Environmental Medicine i liderat per un grup de la Universitat Chung-Ang i un altre de la Universitat Yonsei (República de Corea) que ha analitzat el cervell de treballadors sanitaris de diferents institucions coreanes.
En concret, s'ha elaborat amb 110 professionals de la salut, la majoria metges, i per observar les diferències van seleccionar professionals que feien un horari estàndard de 40 hores setmanals, i uns altres 32 que treballaven 10 hores diàries, és a dir, 52 hores o més a la setmana. Tots van contestar un qüestionari per determinar el nivell d'estrès, la càrrega laboral i l'impacte de la feina a la seva quotidiana i a més es van sotmetre a una ressonància magnètica per poder estudiar l'estructura del cervell. La recerca ha trobat canvis significatius en els cervells de les persones que treballaven en excés, provocat per una combinació de sobreesforç físic i emocional, a més de la falta de descans.
Excés de treball: un risc per a la salut
L'estudi liderat per un grup de la Universitat Chung-Ang i un altre de la Universitat Yonsei (República de Corea) assenyala que "les jornades laborals excessives" podrien estar relacionades amb canvis en regions clau del cervell relacionades amb la regulació emocional, la memòria de treball i fins i tot, en la presa de decisions. Els investigadors apunten que aquest fenomen podria produir-se més en personal de l'àmbit sanitari que acostumen a fer torns de més de 24 hores seguides o acumulen més de 52 hores de treball setmanal. "Els resultats subratllen la importància d'abordar l'excés de treball com un problema de salut", defensen.
Els resultats obtinguts amb la tècnica de neuroimatge són reveladors. Els voluntaris que treballen més hores, tenien un 19% més de matèria gris en diferents regions del cervell en comparació amb la resta de companys que tenen un horari estàndard. Els canvis més significatius en fins a 17 zones del cervell, i destaca el gir frontal mitjà i superior, que estan implicats en l'atenció, la planificació, presa de decisions o el control emocional, així com a l'ínsula —estructura clau en la percepció emocional i la consciència corporal—. Els investigadors apunten que aquest augment del volum podria reflectir la resposta adaptativa del cervell a l'estrès crònic laboral. Joon Yul Choi, coautor de l'estudi i professor adjunt del Departament d'Enginyeria Biomèdica de la Universitat de Yonsei, va afirmar a la CNN que aquests canvis podrien ser, almenys en part, reversibles si es reverteixen els factors d'estrès ambiental. Els investigadors apunten que podria ser que també hi influïssin la privació de son, mot habitual en gent amb jornades laborals esteses, i l'estrès.