L’Advocacia Catalana reclama que la separació dels fills dels seus pares -és a dir, la declaració de desemparament- ho resolgui un jutge i no la Generalitat -en un procediment administratiu, com es fa ara- i que un lletrat assisteixi al menor en tots els procediments. Ho ha defensat aquest dijous l’advocada Sílvia Giménez-Salinas, copresidenta de l'Observatori dels Drets de les Persones del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, en una jornada presentada pel degà de l'Icab, Jesús M. Sánchez i batejada La problemàtica de la DGAIA. Justament, s'ha aprofitat el debat social per l’esclat de dues crisis (econòmica i pel cas de la menor agredida sexualment quan estava sota guarda de la DGAIA) i l’anunci, dilluns, del Govern que crearà un nou organisme, la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA), per a substituir la DGAIA i millorar la prevenció i la protecció de menors vulnerables.
Giménez-Salinas és coautora juntament amb Marta Martínez, degana del Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa, d’un detallat informe sobre l’atenció jurídica dels infants, elaborat i aprovat el maig 2024 pel Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i que ara han tornat a reivindicar. Per fer realitat la judicialització del procés de desemparament, però, cal una reforma de la normativa espanyola, tot i que la llei de Drets i Oportunitats en la Infància i l'Adolescència de (LDOIA) de Catalunya, aprovada el 2010 ja preveu l'assistència lletrada als menors, però no s'ha desenvolupat, denuncien els advocats.
Advocats d'ofici per als menors
Giménez-Salinas ha detallat que anualment hi ha uns 10.000 menors en processos de desemparament a l'Estat espanyol, dels quals només en 2.000 casos els progenitors presenten oposició als tribunals (i un 2% són acceptats), i ha declarat que això no significa que la resta de pares no es preocupi pels seus fills. “Fa 40 anys que el sistema no funciona; ho diem tots, cal un sistema que sigui garantista, de contradicció, i aclarir els terminis del procés de desemparament, perquè no pot durar anys”, ha reclamat Giménez-Salinas.
En aquest nou sistema de desemparament, ha indicat que cal l’assessorament per part d’advocats als pares i als adolescents.“Som observadors de la societat i calen recursos per millorar l’assistència als menors i oferir-los advocats d’ofici i justícia gratuïta”, ha afegit Martínez.
L' exdegana de l'Icab també ha compartit el posicionament i “la bona feina” de la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas (“la meva germana”, ha dit), que defensa que es doni més suport a les famílies abans de separar-les dels seus fills. “S’indica que en el 32% dels casos el desemparament és per negligències i això es podria millorar amb més suport a les familíes”, ha manifestat Sílvia Giménez-Salinas, en referència a l'informe de la Sindicatura de Greuges sobre els menors atesos per la DGAIA.
Jutges especialitzats i canvis ràpids
En la jornada, la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha donat suport a la iniciativa de l'Advocacia Catalana de forma clara. "Judicialitzar el procés és un garantia, si no, no cal fer res", ha manifestat la síndica. Ha afegit que en aquest procediment cal que "hi hagi jutges especialitzats" i que s'actuï de forma ràpida. "La lentitud és la principal queixa dels ciutadans vers l'administració", ha assegurat, a més d'insistir que mentre no arribin les reformes legals, advocats i administracions treballin de forma conjunta.
“S’arriba tard”
Abans, Francisco Javier Tabuenca, fiscal delegat de menors i coordinador de la secció de menors de la Fiscalia Provincial de Barcelona, ha confessat que en la majoria dels procediments de desemparament dels menors “s’arriba tard” i ha assegurat que “cal millorar la protecció dels menors per part de tots, des de la Fiscalia a les administracions”. Tabuenca ha apostat perquè el sistema sigui “més transparent” i que “les famílies no ho vegin com una amenaça”.
La copresidenta de l'Observatori dels Drets de les persones de l'ICAB, Erika Torregrossa, que ha conduït l’acte, també ha explicat la jurisprudència del Suprem, que per determinar l'edat d'un menor no acompanyat és vàlid el document que aporti, tot i que les proves dels forenses diguin el contrari.
Per la seva part, Teresa Llorens, secretària d'Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat, ha explicat “els cinc eixos per millorar el sistema” d’atenció i protecció als menors vulnerables, que dilluns va avançar la consellera de Drets Socials. “Volem un sistema de confiança, de drets, i un servei de qualitat per als infants i calen aliances amb el mon local, el tercer sector i l’àmbit judicial”, ha afirmat.
Més recursos
La vicedengana del Col·legi de Procuradors, Margarita Ribas, també ha apostat per donar “acompanyament a les famílies i els menors”, dels quals ha indicat que “es refien dels seus educadors si estan ben implicats” i ha alertat que hi ha força menors no acompanyats que “no tenen referents” quan arriben a Catalunya. Tots els professionals han coincidit que falten més recursos per poder millorar realment l'atenció als menors.
